Sabem allò que hem de fer

16 de setembre de 2015
Els projectes empresarials que neixen en un entorn concret pertanyen a la societat, el territori i la cultura de les quals beuen i gràcies a les quals construeixen, no només un negoci sinó també un tarannà. La història dels emprenedors i de les empreses està plena d'homes i dones que han hagut d'obrir camí, el seu camí, perquè veien clar que l'única sortida possible era anar endavant. 

A les portes del 27-S i davant del procés polític que viu el país, tothom parla sobre què pensa l'empresariat català. Com a empresari, m'he hagut de sentir infinitat de retrets i critiques sobre la falta de posicionament de l'empresariat català vers el moment que estem vivint. No hem sortit al carrer amb pancartes, és ben cert, però hem estat sempre al capdavant dels interessos de la nostra gent i del país fent una feina sovint poc visible i amb poc marge de maniobra per a grans declaracions ni manifestacions. Què hi farem... tenim aquest tarannà. No generem herois que faran història, però sempre hem estat lleials amb la gent i amb el país.

A PIMEC ens hem limitat a donar suport al procés endegat per la majoria parlamentària perquè el poble català pugui decidir el seu futur. Més enllà d'aquesta qüestió, no ens hem pronunciat perquè entenem que no ho hem de fer. Tenim molt clar que qui vota són les persones; ni les empreses, ni les entitats. Per això, crec que és de respecte que no parlem en nom de ningú i que respectem la diversitat d'opinions i idees que puguin existir entre l'empresariat català; a diferència del que han fet altres organitzacions empresarials. A aquestes alçades de la pel·lícula, ningú ens ha de venir a dir què hem de fer. Ho hem sabut sempre.

Amb tot, i subscrivint les paraules que el nostre president, Josep González, va pronunciar fa no gaire dies davant el president de la Generalitat en un acte a La Pedrera: "davant d'aquest procés, demanem serietat i que tots els agents implicats, d'aquí i de fora,ho posin fàcil. Que evitem la crispació i les declaracions apocalíptiques que ens envaeixen i que no ajuden a desenvolupar el camí normal de l'activitat democràtica". I jo afegiria, econòmica.