Hi ha persones que, senzillament, porten l'emprenedoria a la sang. Són empresaris i empresàries que, per naturalesa i esperit, no poden deixar de banda l'impuls de crear un negoci, fer-lo créixer, millorar-lo i lluitar-lo dia a dia posant-ho tot i més malgrat les dificultats que ha imposat la conjuntura dels darrers anys. Moltes d'aquestes persones que van posar en marxa una empresa o un negoci com a autònoms han vist el seu projecte empresarial fet miques arran de la crisi. En aquests casos, el tancament d'una empresa té una transcendència que va molt més enllà del cessament d'una activitat o de l'acomiadament dels treballadors. Parlem de baixar la persiana sense la més mínima possibilitat de tornar a començar, principalment, perquè aquesta societat no vol sentir a parlar dels errors i encara menys de qui els cometen. 

Aquest és un error de concepció gravíssim que, malauradament, té conseqüències negatives en tots els àmbits de la vida, no només en el món dels negocis i de l'empresa. Aprendre dels errors és bàsic per evolucionar i aprendre a fer les coses bé. Hem d'equivocar-nos, analitzar per què això o allò no ha rutllat i redefinir-ne el rumb. Aquest és l'esperit que emprenedors, petits empresaris i autònoms mantenim com a forma de veure i de viure la vida, en general, i els negocis, en particular. Però quan parlem d'aquest incansable esperit emprenedor dins l'esfera dels negocis i de l'empresa, ens trobem amb la dura realitat d'un sistema que no perdona i que no dóna segones oportunitats. 

Aparcats, estigmatitzats pel fracàs d'un projecte i sense un entorn que faciliti tornar a començar, condemnem a l'oblit el talent i l'experiència de tantes persones que, per naturalesa, són font inesgotable en la generació de noves idees i projectes empresarials. Les segones oportunitats al món de l'emprenedoria s'han de traduir en mesures concretes a partir d'un marc econòmic i legal que abordi, sobretot, les dificultats per resoldre de forma òptima les situacions d'insolvència que genera una fallida empresarial situació que, tradicionalment, el petit empresari ha afrontat únicament amb el patrimoni familiar. En molt poc temps hem estat testimoni d'empresaris que ho han perdut tot per poder liquidar els deutes de l'empresa. 

Tancar un negoci ja no és una decisió fàcil i, habitualment, ve precedida per una llarga etapa de dificultats que miren de salvar-se fins al darrer moment, sobretot si es tracta d'un negoci familiar i de generacions. En aquests casos el sentiment d'haver de tirar per terra la feina dels seus antecessors és una càrrega emocional duríssima a la qual s'afegeix la relació amb els treballadors, fills de treballadors que havien compartit amistat i escola amb ells i que, de cop i volta, passen al bàndol enemic.

Necessitem també mecanismes d'acompanyament que ens permetin abordar el vessant emocional d'aquestes situacions per tal que les persones afectades puguin recuperar-se i tornar-hi, puguin reincorporar-se i crear una altra empresa. Però això ha d'anar necessàriament acompanyat d'una legislació adient que, com he apuntat anteriorment, ajudi a resoldre la problemàtica principal en aquests casos: la insolvència.

El conjunt de mesures necessàries per establir un marc autèntic de segones oportunitats passa, naturalment, per l'acolliment i l'acompanyament personal de l'empresari davant el fracàs del seu projecte empresarial, però també per la posada en marxa d'un sistema de reacció ràpida als problemes d'insolvència bo i donant suport a l'aplicació de plans de reestructuració; facilitar l'accés al finançament de les empreses en dificultats; millorar les condicions de venda de les unitats productes dins el concurs de creditors alhora que s'estableixen mecanismes per tal que l'empresariat tingui facilitats a l'hora de recuperar-les. 

En un altre ordre de coses, també és imprescindible, d'una banda, reduir els costos associats als processos concursals, especialment rellevants en el cas de les pimes i persones físiques, i treballar millorar les condicions per a l'assoliment d'acords entre deutors i creditors, concretament pel que fa al tracte preferent amb què compten aquests darrers.

Finalment, poso de relleu un dels aspectes que recull l'Informe PIMEC del passat mes de desembre en relació al marc econòmic i legal que requereix una segona oportunitat: incloure el fresh start per a persones insolvents que hagin actuat de bona fe de manera que els seus deutes amb el sector bancari, Hisenda o Seguretat Social puguin ser cancel·lats. Aquesta figura, que s'aplica a molts països del nostre entorn, facilitaria enormement la resolució de la problemàtica de la insolvència, el factor que, avui per avui, impedeix tornar a començar a empresaris i emprenedors.