La setmana que ve el PSC celebrarà el seu 12è Congrés. Més enllà de les quatre candidatures, hi ha tot un projecte i unes formes que canviar. Per això caldrà renovació d'idees i diagnosi de les equivocacions que s'han anat cometen. Els quatre candidats representen diferents sectors del partit i sensibilitat de les esquerres centristes, federalistes i social demòcrates / social liberals. Pot ser un bon moment per reflexionar sobre la crisi dels partits socialistes i social demòcrates europeus i la majoria absoluta del PP i el recolzament de la majoria de catalans -tot i les retallades- al projecte de (fals) pacte fiscal convergent.

Els quatre candidats tenen suport de part de la direcció. Els obiolistes tenen quota a la direcció, així com els que representen el sector catalanista, el sector més municipalista (AMB) i el sector espanyolista que està present al Comitè Federal del PSOE com a partit sobirà i alhora soci federat que és el PSC del PSOE. El catalanista i centrista alcalde de Lleida, Àngel Ros (va guanyar per Majoria Absoluta però és conegut per prohibir el Burka); l'ex alcalde de Vilanova i la Geltrú del sector catalanista que lidera Nou Cicle, Ignasi Elena (van perdre el Congrés de Sitges de 1994 i van recolzar la línia maragallista); el representant d'un dels últims feus electorals (tot i ser considerat un municipi sociològicament convergent) socialistes a l'AMB, l'alcalde Terrassa i probablement nou líder del partit; Pere Navarro; i el portaveu del partit (que vol fer una candidatura unitària; la qual la resta de candidats ja han rebutjat) Miquel Iceta, representant del sector més espanyolista proper al PSOE però també el més avesat al debat de la renovació de la social democràcia europea. Sincerament, allò important que caldrà tenir en compte són els canvis organitzatius (Tura reclama primàries per elegir el candidat per part de tots els militants i simpatitzants), el nou full de ruta (l'anàlisi que fan de la derrota del PSOE i les noves idees i projectes polítics) i les noves formes d'exercir la política (amb una societat desafecte que es relaciona en xarxa i que no creu en grans ideals).

Ara bé, aquest Congrés comença malament. Els sectors crítics sorgits a l'entorn de les joventuts, entre d'altres; han posat el crit al cel. Exposen que cal més democràcia interna, obertura, permeabilitat, escolta de les demandes de la ciutadania... #Congresdesdebaix, Socialismo 3.0, SUMARESCANVIAR, PSCat, MésPSC, 15M Socialista han escoltat les veus dels que senten desafecció per la política, s'indignen o deixen de votar socialista. S'adonen doncs, que el primer que cal canviar són les formes i el procés de decisió. Les xarxes socials xoquen amb aparells de partit tancats, endogàmics i sords: la transparència, la confrontació d'idees i les filtracions són l'ordre del dia a Internet. I d'Internet passen a les converses i alguns mitjans encara dignes de ser llegits o escoltats. Tot i que a l'estiu després de les locals van tenir pes, ara el tenen els candidats. Per altra banda, una altre corrent crítica n'agafa una mica: "Esquerra Socialista de Catalunya". A part de l'element organitzatiu i de decisió; expressen que caldrà posar sobre la taula el tema ideològic i de projecte polític i social. Ells expressen que la diagnosi de les equivocacions són el gir neoliberal que han fet les polítiques econòmiques dels socialistes.

Precisament, en aquest congrés hi haurà menys delegats que en anteriors ocasions, 700 per votar el nou full de ruta i el nou president del partit; amb la qual cosa es fa evident que l'aparell ha fet cas omís a les bases del partit i al seu entorn simpatitzant que crec, representen aquestes corrents crítiques unides davant el Congrés. Hi haurà un delegat per cada 32 militants i #Congresdesdebaix reclamava "més participació i obertura", ho sigui "un per cada quinze". Esperem doncs que se n'adonin d'unes quantes coses: els castellanoparlants van votar CiU perquè volen pacte fiscal i els votants amb sensibilitat social o d'esquerres no entenen reformes laborals ni constitucionals; ni tampoc indults a última hora a banquers (a tall de resum, és clar). Per tant, més catalanisme i més esquerra. El PSC és útil com ho era el PSUC per cohesionar socialment i nacionalment les dues comunitats lingüístiques; siguem o no socialistes... aquests canvis els necessitem!