Són molts els dirigents europeus que es posen les mans al cap amb les brutals mesures anunciades per Trump, però... on han estat tot aquest temps? Els Estats Units fa dècades que apliquen tortures, ordenen bombardejos i aixequen murs. Si des de la UE creuen que poden fer servir Trump per amagar les seves vergonyes, ho porten clar. De fet, els grans grups parlamentaris, fan servir un discurs que no quadra amb el que voten en el Ple, i donen suport a les polítiques criminals de les institucions comunitàries, que han tancat les fronteres a les persones que fugen de guerres, fam i pobresa; han signat un acord amb Turquia per deportar centenars de milers de persones, i estan permetent que els que són a les fronteres, morin de fred. 

La UE està aprofitant les brutalitats de Trump per amagar les seves pròpies vergonyes. Recordem que està deportant persones cap a l’Afganistan, tornant-los a fer viure entre bombes, i que va signar un acord amb Mali per a readmetre immigrants. És tot molt hipòcrita i fastigós. 

Però, malgrat això, és ben cert que la situació dels drets humans als Estats Units -amb aquest nou president- és molt alarmant. Trump va signar el decret presidencial per a construir un mur de 3.100 quilòmetres a la frontera amb Mèxic i va fer unes declaracions lamentables sobre l'ús de la tortura, una pràctica que des de sempre es duu a terme en el seu país; només cal recordar la base militar de Guantánamo. 

Està clar que tant Trump com el seu equip de govern són una amenaça per als estàndards globals dels drets humans. Els seus plans migratoris aprofundeixen i reforcen la política xenòfoba de l'Europa fortalesa, donant cobertura internacional als murs i tanques construïts a Hongria, o als més coneguts i vergonyosos -per proximitat- de l'Estat espanyol situats a Ceuta i Melilla. De fet, Trump, sembla haver-se inspirat en les polítiques migratòries europees, i ha decidit intensificar-les i fer-les encara més agressives que les ja nefastes polítiques de l'expresident Barack Obama, amb decisions com la prohibició de concedir visats a les persones que tinguin passaport de l'Iraq, Síria, Iran o Líbia. És d'aquests països d'on provenen moltes persones amb dret a la protecció internacional. Però tinc clar i penso que la política migratòria no és només una de les amenaces per als drets humans que representa Trump als Estats Units. Les seves declaracions sobre la tortura contravenen el dret internacional i representen un aval per a països que ho veuen com un referent democràtic. 

Se sobreentén que a Europa, una institució com l'Eurocambra, que diu estar compromesa amb el respecte dels drets humans, hauria de condemnar aquest tipus de discursos i no abaixar el cap com sol fer quan dels Estats Units es tracta. El Parlament Europeu té davant seu una oportunitat d'or per a deixar d'utilitzar els drets humans com una eina interessada de política internacional i començar a prendre-se'ls seriosament. Els governs dels EUA tenen a les seves esquenes milers de crims de guerra a tercers països; històries de tortura; execucions extrajudicials; invasions militars, i detencions il·legals sistemàtiques sense que Europa hagi dit mai res. Davant del clar feixisme de Trump, que sembla preocupar-los molt més que les pràctiques d'altres presidents d’Estats Units, la UE no pot seguir estant callada de manera hipòcrita.