El Festival de Música del Mil·lenari portarà a la Basílica de Santa Maria de Montserrat la llegenda del Parsifal de Richard Wagner el dijous 1 de maig a les 9 del vespre en versió de concert.
Aquesta obra està estretament vinculada amb l'entorn de l'Abadia de Montserrat, arran de la influència que va tenir la muntanya de Montserrat en el romanticisme alemany a través d'autors com Humboldt i Goethe, que van inspirar artistes i compositors de l'època, com és el cas del mateix Wagner. El Parsifal és l'última òpera que va compondre Wagner, el qual la va definir com un "festival escènic sagrat" plena de misticisme, religiositat i valors humans.
L'obra, basada en la llegenda medieval de Perceval, ofereix una història de cavallers, bruixeria, amor i compassió, marcada per la recerca del Sant Greal i la redempció espiritual. En aquest context, Parsifal, un jove ingenu però de cor noble, emprèn un viatge interior i espiritual que el porta a convertir-se finalment en el nou guardià del Sant Greal.
Concretament en el concert que acollirà la basílica de Montserrat s'hi oferirà el magnífic preludi de l'acte primer i tot el tercer acte, amb una interpretació que anirà a càrrec de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) juntament amb l'Escolania de Montserrat, la Schola Cantorum i el Cor de Cavallers. Tots ells seran dirigits per la batuta del mestre Josep Pons i acompanyats per tres solistes de màxim relleu internacional en aquests rols wagnerians: Nikolai Schukoff, Albert Dohmen i José Antonio López.
Aquest concert serà possible gràcies a una col·laboració única entre l'Abadia de Montserrat, la Fundació Salvat i la JONC, que s'emmarca en els esdeveniments programats per commemorar el Mil·lenari de Montserrat.
Cal destacar de manera especial la relació entre l'Abadia de Montserrat i la Fundació Salvat en matèria musical des de fa anys. Una relació vigent a la qual les celebracions del Mil·lenari han obert la possibilitat de portar a Montserrat la partitura operística que més ha vinculat el seu llibret amb l'abadia benedictina. Així, la proposta traslladada per Javier Peris, president de la fundació, al P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat, va ser molt ben acollida i acceptada per la comunitat benedictina de Montserrat.
Aquest context ofereix una oportunitat irrepetible per gaudir de l'obra de Wagner en un indret tan emblemàtic com Montserrat, que permetrà explorar la rellevància històrica, cultural i espiritual de la muntanya en el context de la música i de la mateixa llegenda de Parsifal.
L'accés al concert serà gratuït i les reserves ja es poden fer a través d'aquest enllaç.
Intèrprets que hi prendran part
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
La Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) neix el setembre de 1993 amb el nom de Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC) i el 1999 passa a anomenar-se JONC. El projecte va ser dirigit per Josep Pons des de la seva fundació fins a l'any 2001, any en què Manel Valdivieso n'agafa el relleu com a director artístic.
L'any 1999 es constitueix la Fundació JONC per aglutinar el nombre creixent d'iniciatives que van prenent forma en el seu si. El seu Patronat està integrat per diversos representants de la Generalitat de Catalunya i dels cercles culturals i musicals catalans.
Des del seu naixement, els objectius principals de la JONC han estat facilitar una formació orquestral integral als joves músics del nostre país complementant la tasca que en aquest terreny es desenvolupa als conservatoris i centres superiors, i col·laborar activament en la seva inserció professional. Així mateix, s'ha vetllat per oferir un producte cultural de la màxima qualitat, tot apropant-lo a tots els públics, amb una clara vocació social i pedagògica.
Per a fer possible aquests objectius, l'activitat de la JONC es desenvolupa mitjançant encontres de treball, concerts simfònics i de cambra adreçats al públic en general i a col·lectius amb necessitats especials, preparació de material didàctic, classes, conferències, etc.
La Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya inclou dues orquestres diferents, a les quals s'accedeix per audició pública. La JONC Alevins està formada per joves músics de fins a 19 anys i la JONC, per músics de fins als 25 anys.
La JONC ha participat en els festivals i sales de concerts més importants del país, sota la direcció de mestres del prestigi de Josep Pons, Guy van Waas, Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Mora, Manel Valdivieso, Barry Sargent, Jan Caeyers, Robert King, Paul Goodwin, Andrew Parrott, Antoni Ros-Marbà, Lutz Köhler, Salvador Mas, Edmon Colomer, Karl Anton Rickenbacher, Valery Ovsyanikov, Gordan Nikolic i Pablo González.
Escolania de Montserrat
L'Escolania de Montserrat és un cor litúrgic, amb una clara projecció musical al servei del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. El cant dels escolans, de veus blanques, és un llenguatge universal que arriba directament al cor de la gent d'arreu del món que els escolta.
Al mateix temps és un centre de formació humana i cristiana per als nois que la integren. Arrelada al cor de Catalunya fa viva la tradició multisecular d'una escola benedictina que té els seus orígens al s. XIII i és una de les institucions del seu gènere més antigues d'Europa.
A banda de dur a terme la seva activitat principal, que és la participació en els serveis litúrgics del Santuari, també té altres objectius: la realització de concerts a Catalunya i a l'estranger, la participació puntual -quan s'escau- en actes religiosos fora de l'àmbit de Montserrat, l'enregistrament discogràfic i la difusió de l'amplíssim repertori de l'escola montserratina, que diferents compositors han anat confeccionant al llarg de la història per al nostre Cor.
Schola Cantorum
La Schola Cantorum de l'Escolania de Montserrat va ser fundada el curs 2023-24 amb la voluntat de tenir un cor mixt a Montserrat, i té la missió de cantar un cap de setmana al mes en els diversos actes litúrgics que es duen a terme a la Basílica de Santa Maria de Montserrat.
El Cor està format per prop d'una quarantena de nois i noies d'entre 17 i 24 anys, amb formació musical i experiència coral que, en vestir la saia i el roquet per primer cop, queden inscrits en el llibre de vesticions de l'Escolania. Cada any es convoquen noves audicions per formar part del Cor, que té una plantilla que es renova d'any en any.
El repertori de la Schola Cantorum consta de tres eixos fonamentals: la recuperació de patrimoni musical de les capelles de Catalunya parant especial atenció a la música de l'Escola Montserratina, la polifonia del Renaixement i la música sacra de nova composició.
Cor de Cavallers
El cor de Cavallers és el també anomenat Cor del Mil·lenari. És un cor que s'ha format de manera especial per participar en el Festival de Música del Mil·lenari, concretament en dos dels concerts: l'estrena de l'Oratori Pacis Visio el passat mes de desembre, i el Parsifal de Wagner.
Concretament, el cor està format per un centenar d'antics escolans de diferents generacions, entre els quals hi ha cantants professionals que s'afegeixen a aquests projectes desinteressadament.
Josep Pons
Considerat un dels directors més rellevants de la seva generació, Josep Pons (Puig-reig, 1957) ha construït forts lligams amb orquestres com Gewandhauss de Leipzig, Staastkapelle de Dresden, Orchestre de Paris, City of Birmingham Symphony Orchestra, Royal Stockholm Philharmonic, The Deutsche Kammerphilharmonie Bremen o BBC Symphony Orchestra, amb qui ha fet diverses aparicions als BBC Proms de Londres.
Des del 2012 és el director musical del Gran Teatre del Liceu i és també director honorari de la Orquesta y Coro Nacionales de España. Ha estat director titular i artístic de la Orquesta Ciudad de Granada i va ser fundador de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure de Barcelona i de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Va ser director musical de les cerimònies olímpiques Barcelona 92. L'any 1999 va ser distingit amb el Premio Nacional de la Música que atorga el Ministeri de Cultura i posteriorment amb la Medalla d'or de Bellas Artes.
És Doctor honoris causa per la UAB i acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts. Ha enregistrat més d'una cinquantena de títols per a Harmonia Mundi i per a Deutsche Grammophon, havent obtingut els màxims guardons: Grammy, Cannes Classical Awards, Grand Prix de l'Academie Charles Cross, Diapason d'Or, Choc de la Musique. Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i aquesta temporada hi dirigeix les produccions Lady Macbeth, Lohengrin i Rusalka.
Nikolai Schukoff
Nascut a Graz, Àustria, Nikolai Schukoff és un tenor reconegut internacionalment per les seves interpretacions en òperes de Wagner, Strauss i altres compositors destacats.
Es va formar al Mozarteum de Salzburg, on va obtenir la Medalla Lilli Lehmann el 1996. El seu debut professional va ser el mateix any com a Alfredo a La traviata al Musiktheater im Revier de Gelsenkirchen. Ha interpretat entre altres papers Parsifal, Siegmund a Die Walküre, Bacchus a Ariadne auf Naxos i Don José a Carmen, en teatres com la Bayerische Staatsoper, el Gran Teatre del Liceu, la Wiener Staatsoper i la Metropolitan Opera de Nova York.
En l'àmbit concertístic ha col·laborat, entre altres directors, amb Zubin Mehta i Christoph Eschenbach, en obres com Gurre-Lieder de Schönberg i la Simfonia núm. 8 de Mahler. Per a la temporada 2024/25, destaca la seva participació com a Herodes en una nova producció de Salome al Maggio Musicale Fiorentino.
Albert Dohmen
Nascut a Krefeld, Alemanya, Albert Dohmen és un baix-baríton reconegut internacionalment per les seves interpretacions en òperes de Richard Wagner i Richard Strauss. Va iniciar la seva carrera a la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf el 1983, i posteriorment va formar part del Hessisches Staatstheater Wiesbaden.
El seu reconeixement internacional va arribar el 1997 amb el paper protagonista a Wozzeck al Festival de Salzburg, sota la direcció de Claudio Abbado. Ha col·laborat amb directors destacats com Zubin Mehta, Giuseppe Sinopoli i James Levine. Dohmen ha interpretat rols principals com Wotan en L'anell del Nibelung, Hans Sachs a Els mestres cantaires de Nuremberg i Amfortas a Parsifal, actuant en teatres de renom com la Wiener Staatsoper, el Gran Teatre del Liceu, la Deutsche Oper Berlin i el Metropolitan Opera de Nova York. També ha tingut una destacada carrera com a concertista, interpretant obres des de Bach fins a Schönberg en sales de concerts internacionals. El 2022 va debutar com a Hagen a El capvespre dels déus a la Wiener Staatsoper.
José Antonio López
José Antonio López és un baríton espanyol reconegut per la seva versatilitat interpretant un ampli repertori que abasta des del Barroc fins a la música contemporània.
Ha actuat en prestigioses sales de concerts com la Philharmonie de Berlín, el Musikverein de Viena i el Mozarteum de Salzburg, col·laborant amb orquestres com la Cincinnati Symphony, la BBC Symphony i la Filharmònica de Varsòvia. Ha estat dirigit per mestres de renom com Gustavo Dudamel, Ivor Bolton i Pablo Heras-Casado. En l'àmbit operístic ha interpretat papers destacats com Argante a Rinaldo a l'Òpera de Lausana, Achilla a Giulio Cesare al Händel-Festspiele Halle, i el rol titular a Der fliegende Holländer al Palau de la Música de València.
Al Gran Teatre del Liceu ha participat en produccions com L'enigma di Lea de Benet Casablancas i Ariadne auf Naxos. La seva carrera també inclou interpretacions de La Passió segons Sant Mateu de Bach al Musikverein de Viena i El Réquiem alemany de Brahms al Bozar de Brussel·les.
