El pròxim dimarts 2 de desembre, a les 6 de la tarda, la sala gran del Casino de Manresa acollirà un acte obert a la ciutadania per posar llum sobre una realitat cada vegada més greu: l'emergència social i educativa que afecta milers d'infants i famílies a tot el país.

La convocatòria, impulsada per la CGT Ensenyament, neix en un context en què el mateix Ajuntament de Manresa ha advertit d'una situació d'"emergència social" que impacta de ple en escoles, barris i serveis públics.

Un diagnòstic que preocupa: pobresa, vulnerabilitat i desigualtats creixents

Segons dades recollides pels organitzadors, més d'un terç dels menors catalans viuen en risc de pobresa, una xifra que es dispara a Manresa, on un 50% de l'alumnat prové de famílies vulnerables. La ciutat és, a més, la població gran amb més barracons per habitant, registra una de les taxes de desnonaments més altes del país i compta amb el percentatge més elevat de pisos buits de Catalunya.

Aquest context socioeconòmic, alerten els organitzadors, té efectes directes en l'escolarització, l'assistència i l'èxit educatiu dels infants. Molts centres, especialment els situats en zones amb més precarietat, es troben desbordats i sense recursos suficients per atendre la diversitat i les necessitats emergents.

Quatre veus expertes per abordar una problemàtica estructural

L'acte oferirà una lectura àmplia i multidisciplinària de la situació, a partir de les intervencions de quatre ponents amb llarga trajectòria en els àmbits comunitaris, educatius i socials.

Montse Santolino, activista veïnal de La Florida i periodista, aportarà la mirada dels barris populars que suporten amb més duresa les conseqüències de les desigualtats. Recuperarà també l'experiència d'organització col·lectiva que històricament ha permès vertebrar respostes comunitàries.

Lidón Gasull, advocada i directora de l'aFFaC, analitzarà la segregació escolar, el creixement de la doble xarxa i les limitacions del model d'escola inclusiva actual. Gasull ha estat una de les veus més crítiques amb les polítiques que, segons denuncia, afebleixen l'escola pública i dificulten la igualtat d'oportunitats.

Laura García, integradora social i membre de Docents pel Dret a l'Habitatge, relatarà l'impacte que la pobresa, els desnonaments i la manca d'habitatge tenen en el dia a dia de l'alumnat. Des de la seva experiència als centres de Sant Vicenç de Castellet i ara al barri del Xup, explicarà situacions que sovint queden invisibles fora dels equips educatius.

Jordi Bordes, professor de secundària a l'INS Pius Font i Quer, membre de la PAHC Bages i del moviment sindical, reflexionarà sobre el paper de l'organització col·lectiva i el sindicalisme. Assenyalarà com la força comunitària pot ser clau per plantar cara al deteriorament dels serveis públics i a la cronificació de la desigualtat.

Una trobada per pensar respostes i construir alternatives

Més enllà del diagnòstic, els impulsors volen que l'acte esdevingui un espai propositiu. Què poden fer les escoles i instituts? Quin paper han d'assumir les AFA? Com coordinar-se amb els moviments socials i les xarxes veïnals? Aquestes són algunes de les preguntes que guiaran el debat col·lectiu.

Hi haurà especial atenció al deteriorament del model d'escola inclusiva. Diversos docents denuncien que l'augment de la complexitat dels centres no ha anat acompanyat dels recursos necessaris, convertint el model inclusiu -en paraules de molts professionals- en "retallades encobertes". Una situació que, sumada a les dificultats socials creixents, dificulta garantir l'atenció adequada a la diversitat.

Un moment crític per a moltes famílies del Bages

Segons dades recollides per Docents pel Dret a l'Habitatge, almenys 30 alumnes de 18 centres del Bages es troben actualment en risc de desnonament, tot i que es creu que la xifra augmentarà. Els organitzadors alerten que aquesta realitat no només afecta les famílies implicades, sinó que trasbalsa els centres, les dinàmiques d'aula i l'estabilitat emocional dels infants.

Davant d'aquest escenari, l'acte del 2 de desembre vol ser un punt d'inflexió. Un espai per fer visible el que sovint queda amagat, per denunciar l'arrel estructural del problema i, sobretot, per teixir respostes comunes que permetin defensar el dret a l'educació i la dignitat de totes les famílies.

La convocatòria és oberta a tota la ciutadania.