La regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Manresa, Mariona Homs, ha confirmat en el ple d'aquest febrer que uns 4.500 veïns, inclosos infants, podrien acollir-se a la regularització administrativa impulsada pel govern espanyol. La mesura, que no modificarà l'accés a serveis socials, habitatge o programes lingüístics, permetrà a les persones afectades treballar legalment per primera vegada. La dada s'ha donat en resposta a la pregunta del regidor Sergi Perramon, del grup municipal Nacionalista, sobre l'impacte de la iniciativa a la ciutat. A nivell de padró, la regidora ha aclarit que, com que la mesura s'aplica sobre persones que ja viuen a la ciutat des de l'any passat, qualsevol moviment actual de padró no afecta a l'aplicació de la mesura.

La pregunta del grup Nacionalista

El grup municipal Nacionalista de Manresa havia demanat al govern local quina era la previsió davant la regularització extraordinària anunciada pel govern espanyol, que afecta persones en situació administrativa irregular. La iniciativa arriba després que el govern espanyol anunciés la possibilitat de regularitzar fins a 500.000 persones arreu de l'Estat, amb unes 150.000 a Catalunya, unes xifres que situen la mesura com a potencialment rellevant per a la ciutat.

Sergi Perramon volia conèixer concretament quin impacte podria tenir aquest procés en serveis socials, habitatge, inserció laboral, atenció ciutadana i cohesió lingüística a Manresa. El regidor també preguntava sobre els mecanismes de control del padró i les eines d'integració lingüística i social per als nous ciutadans regularitzats.

4.500 veïns de Manresa podrien regularitzar-se

Segons ha explicat la regidora Mariona Homs, la xifra estimada de persones susceptibles d'acollir-se a la regularització és d'uns 4.500 veïns de la ciutat, inclosos infants.

Homs ha subratllat que aquestes persones ja resideixen a Manresa i, per tant, no es preveu cap impacte en els serveis socials, habitatge o programes lingüístics. "Totes aquestes persones ja poden accedir als serveis municipals si ho necessiten", ha explicat la regidora, insistint que la regularització no modifica els drets d'accés a recursos públics.

El canvi més significatiu és que els afectats podran treballar legalment, cosa que actualment no poden fer. Aquesta oportunitat obre la porta a la inserció laboral formal, amb els beneficis associats de cotització i drets laborals plens.

Cap modificació en serveis assistencials ni lingüístics

Homs ha remarcat que el procés de regularització no suposarà una pressió addicional sobre serveis municipals ni afectarà els programes d'atenció a la infància, gent gran o persones vulnerables.

Pel que fa a la cohesió social i la llengua, la regidora ha apuntat que la mesura no implica noves polítiques específiques d'integració, ja que les persones implicades ja estan inserides a la comunitat. "Les eines d'arrelament i coneixement del català ja són accessibles per a tothom que viu a la ciutat", ha afegit.

L'Ajuntament, segons Homs, seguirà oferint els recursos habituals per garantir l'acompanyament i la integració social, sense que el canvi d'estatus administratiu generi noves càrregues al sistema local.

Una oportunitat laboral i administrativa

El canvi d'estatus permetrà als veïns regularitzats treballar amb contracte legal i accedir a tots els drets laborals i de seguretat social, així com contribuir a les arques públiques amb el pagament d'impostos. Això representa un pas rellevant per a la seva autonomia i estabilitat econòmica.