L'Ajuntament de Castellbell i el Vilar s'ha sumat a una iniciativa impulsada per una vuitantena de municipis catalans per reclamar una solució definitiva a les urbanitzacions amb dèficits urbanístics o pendents de recepció. Els consistoris han signat a Barcelona un manifest que denuncia que aquesta situació encara afecta prop del 10% de la població de Catalunya. El govern municipal portarà el document al ple de març per aprovar-lo formalment.
Castellbell s'afegeix a la reclamació dels municipis
L'Ajuntament de Castellbell i el Vilar ha participat aquest dimecres en un acte celebrat a Barcelona que ha reunit una vuitantena de municipis d'arreu de Catalunya amb l'objectiu de reclamar una solució estructural al problema de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics o que encara no han estat recepcionades pels ajuntaments.
Durant la trobada, els representants municipals han signat un manifest conjunt en què es denuncia que aquesta situació continua sense resoldre's i que afecta aproximadament el 10% de la població catalana. El document reclama una resposta coordinada de les administracions per afrontar un problema que molts municipis no poden solucionar només amb recursos propis.
Castellbell i el Vilar pateix aquesta problemàtica des de fa anys, especialment en les urbanitzacions de la Vall de Montserrat i Mas Enric-Can Prat, que acumulen dèficits urbanístics considerats greus. El consistori preveu portar el manifest al pròxim ple municipal del mes de març per aprovar-lo i formalitzar l'adhesió a aquesta iniciativa.
Les demandes del manifest
El document signat pels municipis inclou diverses peticions concretes adreçades a la Generalitat. La principal és que el Govern assumeixi el lideratge en aquesta qüestió amb la redacció d'un Pla Director Urbanístic que englobi totes les urbanitzacions amb dèficits de Catalunya. Segons el manifest, aquest instrument hauria d'establir criteris clars i homogenis per abordar la regularització d'aquests àmbits arreu del territori.
Els ajuntaments també reclamen la creació d'un fons específic destinat a la regularització de les urbanitzacions, així com mecanismes de finançament alternatius que incloguin ajuts i facilitats per a les famílies afectades.
Entre les mesures plantejades també hi ha la necessitat d'impulsar solucions tècniques alternatives, més sostenibles i assequibles, simplificar els processos administratius i reforçar el suport tècnic als municipis per afrontar aquests projectes.
Un problema que s'arrossega des de fa dècades
La majoria d'aquestes urbanitzacions es van construir entre les dècades dels anys seixanta i vuitanta, en un context de creixement urbanístic ràpid i sovint sense una planificació adequada. Moltes es van desenvolupar en terrenys amb orografia complicada i amb parcel·lacions disperses, sovint amb mancances en serveis bàsics i infraestructures.
Amb el pas del temps, moltes d'aquestes situacions no s'han regularitzat i s'han convertit en àmbits amb dèficits urbanístics importants. Les mancances poden afectar elements essencials com el clavegueram, l'enllumenat públic, les xarxes d'aigua potable, la pavimentació o l'accessibilitat viària.
Aquesta situació repercuteix directament en la qualitat de vida dels veïns i també limita la capacitat d'actuació dels ajuntaments. A més, la manca de condició de solar obliga sovint a suspendre o denegar llicències urbanístiques, fet que frena l'activitat econòmica i pot generar tensions socials i institucionals.
