Mas, en un moment de la commemoració. Foto: QS/ND
És estrany ser català i commemorar una victòria. Fins i tot, fa com nosa. Per això, la commemoració de la darrera victòria militar catalana a la Guerra de Successió, la batalla de Talamanca, també té un punt estrany. Però, el procés també ajuda molt a desacomplexar certes actituds i conviccions. Fins al punt que els estrategues comunicatius del Govern s'arrisquen a donar fotos de carnassa a la caverna com ara un president de la Generalitat independentista passant revista a un destacament de Miquelets.
Avui s'ha vist en aquest simbòlic poble del Bages, quan Artur Mas ha estat rebut a crits de “lliures o morts” per una guarnició de soldats austracistes, pel Marqués de Poal, per un marcial coronel de Guarnició i un capellà castrense lliurats en cos i ànima al seu paper de militars exemplars i patriotes. Pocs haguessin profetitzat fa pocs anys que Mas seria en un acte d'aquestes característiques en ple mes d'agost i que, a més, l'utilitzaria per renyar aquells que especulen amb poca traça sobre la salut del procés.
Miquel Calçada, el comissari del Tricentenari, -també molts no haurien jurat fa uns quants anys que el veurien envoltat de Miquelets- li ha posat fàcil al president. “Les victòries s'han de reivindicar”, ha sentenciat l'antic Mikimoto. Una premissa que Mas ha utilitzat sense esmentar-la. Davant unes cinc-centes persones, amb tots els mitjans pendents del que respondria sobre un ajornament del 9-N, i en un escenari extraordinàriament simbòlic, Mas ha volgut posar en valor la victòria que va suposar el pacte de la data i la pregunta de fa nou mesos. Mas ha deixat clar que no deixarà que una febrada d'estiu espatlli la salut del procés, ja de per si delicada.
“L'adversari té moltes forces”, ha recordat Mas i “nosaltres també, com ho és la unitat política”, ha afegit. “Hem d'actuar amb valentia i intel·ligència”, ha insistit amb un to de toc de crostó urbi et orbe. “La victòria de Talamanca no va evitar la derrota de Barcelona, però si no lluites ja has perdut, i, a més, perds amb poca dignitat”, ha conclòs. Talamanca, doncs, com exemple. Sobretot quan falten tres mesos per un dels moments més transcendentals que aquest país ha viscut ens els darrers 75 anys. Mas ho sap i pot ser també li agrada reivindicar victòries.
