Albert Marañón, veí de Sant Joan de Vilatorrada, de 36 anys, és politòleg de formació, especialitzat en gestió pública municipal. Actualment treballa com a tècnic de desenvolupament econòmic a l'administració local. La seva experiència en política institucional s'ha centrat en la política municipal, com a regidor de Sant Joan de Vilatorrada fins el 2022, i conseller comarcal d'Acció Social entre el 2015 i el 2019.

Marañón integra la candidatura dels Comuns de la demarcació de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 12 de maig amb el número 13.

Comencem amb la C-55. Si rebutgen el desdoblament integral de la C-55 sud, com connecta la Catalunya Central amb el Baix Llobregat, l'aeroport o el port?
Abans de res, ens toca recordar que aquí més d'un s'ha saltat el pacte del Consell Territorial que el 2015-16 emetia un manifest del Consell d'Alcaldes, signat també per organitzacions i per agents socials i econòmics del territori, on se situaven les propostes de manera molt clara.

Quines eren aquestes propostes?
D'una banda es fomentava el desdoblament del trànsit intern de la C-55 entre el Manresa i el túnel de Bogunyà, l'alliberament de la C-16, i la finalització de la B-40, que ja la tenim, i situava també com a prioritats la millora de l'R4 i diverses inversions en ferrocarrils de la Generalitat, que eren importants i que després, en tot cas, hi podem entrar.

I en què s'ho salten?
Uns, ara reclamen un desdoblament total entre Manresa i Abrera, que per a nosaltres, avui per avui, no s'aguanta per enlloc ni en termes socials ni en termes econòmics ni en termes mediambientals. Els altres, sense consultar-ho a ningú, opten clarament per l'opció del 2 més 1...

Què proposen, doncs, vostès?
Primer haurem d'analitzar la mobilitat del conjunt del Bages de manera global. És a dir, tenim greuges històrics en infraestructures viàries, però els tenim també en el conjunt de la mobilitat, en desinversió per part de Rodalies, en desinversió per part de FGC, i per tant cal fer una anàlisi global i a la vegada també pensar les propostes en relació a això. La pregunta no ha de ser com ho fem perquè la C-55 absorbeixi tants vehicles.

Ah, no? I quina és la pregunta?
La pregunta és quina alternativa podem oferir als vehicles que avui circulen per la C-55.

Sí, val, però com connectem amb el Baix Llobregat?
Aquí hi entra la B-40, amb el peatge de la C-16 alliberat, es clar. O sigui que de cara a octubre ja ho tindríem, tot i que nosaltres voldríem que fos abans. Immediat a poder ser. Però hi ha més coses...

Quines?
El transport ferroviari. El tren també ha de descongestionar les carreteres. Es parla molt dels greuges de desinversió a l'R4 de Rodalies, i és evident que és insostenible que triguem el mateix que fa 100 anys per arribar a Barcelona a través de la Renfe. Però no podem oblidat també la desinversió a les línies dels FGC. Si mires l'històric d'inversió dels FGC a la Catalunya Central, veus que la darrera gran inversió al territori va ser el 2003, per fer el Cremallera de Montserrat, i la nova inversió que ens proposen 20 anys després és soterrar una via per traslladar una estació 200 metres més enllà. FGC no ha de fer d'operador turístic o d'operador urbanístic.

Fa poc recordaven el Tren-Tram en una roda de premsa...
La xarxa de Tren-Tram i la millora de la xarxa d'autobusos intercomarcal ha de millorar la mobilitat comarcal. El darrer estudi que feia el Consell Comarcal ens deia que el 58% de trajectes interns a la comarca es fan en vehicle privat i només el 4% són en transport públic. Això cal revertir-ho amb una xarxa d'autobusos no centralista i amb el Tren-Tram.

El Govern proposa habitatges amb serveis per a la gent gran com a alternativa a les residències
Nosaltres hem estat molt clars des de fa mesos i des de fa anys. Compartim el missatge de la plataforma de la gent gran, i l'hem portat allà on hem tingut ocasió. Al Parlament, al desembre, per exemple. Es debatia una proposta de resolució nostra sobre les residències de gent gran i un dels punts era tornar a arrencar el compromís de la residència del Xup. De fet, es va aprovar, però l'aritmètica de l'Ajuntament ho va impedir setmanes després.

Com valora el nou anunci dels habitatges amb serveis, doncs?
La veritat és que és lamentable. Hem fet més anuncis de l'obra del govern en aquests darrers 15 dies, que no pas en tota la legislatura i la qüestió de les residències és una d'elles. El que s'espera d'un govern que diu ser d'esquerres no és només que faci feina, sinó que trenqui inèrcies. I el que  caldria esperar amb la residència del Xup és que la faci i no que s'emmiralli en un model privat com va fer amb els habitatges de Sant Andreu Salut, que en tot cas hauria de ser un projecte paral·lel al públic. El que fa por a Manresa és que al final les places residencials en concertin amb la macroresidència del carrer Concòrdia

En plena crisi hídrica es planteja l'ampliació de l'Escorxador del Moianès i l'ús del 80% d'aigua regenerada a l'EDAR de Manresa per a ICL.
Ens hem reunit diverses vegades amb la plataforma que està en contra de l'ampliació de l'Escorxador del Moianès, i pel que fa a l'aigua de l'EDAR que ha d'anar a ICL hem presentat una moció al Consell Comarcal del Bages que va ser tombada. Curiosament, el mateix ple aprovava una moció de suport a la pagesia perquè coincidia justament amb aquelles setmanes de mobilització dels pagesos.

Però què proposen vostès?
No estem en contra del creixement de la industrialització, però cal una moratòria per a nous usos que requereixin més ús d'aigua. Només parlem dels nous usos que requereixin aigua. Ho dic perquè hi ha qui manipula de forma interessada dient que volem tallar l'aigua a la indústria, i això no és cert. Però en un moment com el que vivim, les ampliacions d'activitats s'han d'ajornar. No podem tenir els horts del Poal sense aigua, i ampliar projectes que en requereixen molt més.

Els Comuns també incideixen molt en l'equitat territorial.
Els drets que tenim cadascun de nosaltres no han de dependre dels diners que tenim, però tampoc dels quilòmetres que ens separen de Barcelona. I això, a dia d'avui, al nostre país, està qüestionat. No podem parlar d'equitat si el cap de setmana Althaia no té servei d'urgències oculars, o que per fer-te un cateterisme cardíac, una prova molt necessària, te n'has d'anar a Terrassa. Però també a nivell més local, que no hi hagi urgències nocturnes a Sant Joan de Vilatorrada. O que els mestres de les escoles rurals no tinguin la categoria laboral que els hauria de correspondre. O que tinguis un pediatre a cada consistori.

Un altre dels temes amb que es posen forts és amb la llei de barris.
És que és molt necessari reprendre la llei que es va aprovar el 2003 en l'època del Govern de progrés i que Convergència va amagar al calaix després. El 2022 ho hem tornat a impulsat, adaptat amb la llei de barris verds contemplant la transició energètica, que tant bé aniria per al Centre Històric de Manresa o el sector Llobet i Costa- Rodona de Sant Joan de Vilatorrada. Malgrat que la llei obliga a una inversió de 500-600 milions als barris més degradats, encara n'esperam l'aplicació.

Quin panorama postelectoral veu?
Els Comuns som els únics que som clars a l'hora de parlar de pactes. El Parlament de Catalunya és un dels que, a Europa, té més proporció de diputats d'esquerres, però malauradament no ens posem d'acord per governar. Nosaltres, amb Junts, amb el PP, amb Vox i amb Aliança no farem res. Algun partit ha tancat la porta a pactar amb Puigdemont? Ni el PSC ni la CUP. Per això insistim que qui vulgui un govern d'esquerres només pot votar els Comuns.