Pere Fontanals: Mentre persones pròximes a la candidatura admeten en veu baixa que els agradaria treure set regidors per a evitar endur-se sorpreses a mitja legislatura, si no fos que és un número molt deficient per dirigir la ciutat amb certa llibertat, el sentit comú fa pensar que CiU gairebé doblarà la segona força en litigi i que haurà de pactar –si no treu una majoria absoluta històrica- amb algú que li permeti un govern estable o un d'anar fent si només li calen acords puntuals.

Pensant-hi he recordat el continu interrogatori que va haver de sofrir ERC, comicis enrere, per a fer-li definir d'antuvi la seva posterior política de pactes: li preguntaven a l'oblidat Carod-Rovira si pactaria amb CiU o amb el PSC i el cap de llista republicà responia que ERC tenia projecte propi. A la següent entrevista, que si Mas o Maragall –o Montilla, més endavant- i ell repetint el guió treballat a Villaroel.

A Manresa ningú pregunta a CiU amb qui pactarà, quan segurament el pacte que decideixi serà important per al futur de la ciutat. Podrà pactar amb PSC, que frisa per a que es doni aquesta possibilitat (també ho diuen en veu baixa), i mantenir el projecte de ciutat –bo o dolent, no hi entro- en moltes de les àrees actuals de l'ajuntament; pot pactar amb ERC, que en principi podria semblar el més natural, però faltarà veure quin és l'estil dels republicans que renoven les posicions de sortida a excepció de Vinyes. I depenent de quina fos la majoria aconseguida, CiU podria pactar, segurament sense que entressin en el govern, amb el PP de Javaloyes, per endurir el discurs immobilista del petit botiguer manresà. Fins i tot, en cas d'una victòria aclaparadora encara podríem veure pactes amb alguna nova formació –cas que entressin- com Manresans o Solidaritat.

CiU dirà que ara no toca respondre aquesta pregunta, tal com feia Carod-Rovira. En aquest cas tocaria dir, com es feia llavors amb ERC, que votar CiU és oferir-los un xec en blanc: un vot que pot fer regidor de govern Camprubí o Irujo, o decisiu Javaloyes, o pot tornar Via Pública a Vinyes, o que pot promoure el frikisme polític.