Saludem la Lídia. "Ella és el govern de casa", diu, "així, vostè és el poble", li responc. Somriu: "segurament". Entrem en un despatx ple de llibres, de fusells exposats a la paret que semblen de primers del segle XIX i d'una taula magnífica però, tot i que mostra com enlloc l'esperit de l'hoste, el descartem perquè hi ha poca llum.
Finalment seiem al voltant de la taula del menjador.
- Serà el tercer Nadal sense l'Oriol. A nivell familiar, com ho viuen, això?
- A casa som molt tradicionals, i el Nadal sembla que sigui la festa màxima que fem a nivell familiar. I és clar, quan ens falta l'Oriol -i és per aquestes circumstàncies- se'ns fa molt dur. Ja intentes fer veure que no passa res (celebrant el Tió i els Reis), però no pots evitar trobar a faltar molt qui no hi és. I no és que no hi sigui perquè està mort, en aquest cas, sinó perquè el tenen a la presó d'una forma injusta. I això és difícil d'encaixar.
- L'Oriol, amb el tema de política de partits, s'hi va posar tard. Si a vostè li haguessin dit, vint anys enrere, que el seu fill acabaria tancat a la presó, s'ho hauria cregut?
- No. L'Oriol sí que estava a les JERC, però semblava que la seva vida era la universitat. Aquest desenllaç no ens l'esperàvem per res del món.
- Aleshores, quan ell formava part de les JERC, eren molt menys, els independentistes que hi havia, comparats amb ara.
- I els que hi havia estaven mig espantats. Ara no és que siguem massa valents, però la por l'hem anat perdent.
[blockquote]"Visc més de l'esperança i la fe que no pas de la por"[/blockquote]
- I per què creu que l'hem perdut?
- Sobretot perquè l'hem suplit per altres sentiments. Jo, ara mateix, visc més de l'esperança i la fe que no pas de la por. I les meves virtuts teologals m'hi ajuden i em són molt útils. Potser amb la tercera virtut teologal, la compassió, em costa més segons amb qui, és cert. Però quan vaig pels pobles amb aquests grups del Free Junqueras a practicar la bona nova, sento un acolliment, un escalf i una comunió amb la gent que m'esperonen a anar endavant. Que se'n vagi a fer punyetes, la por!
- Parla d'escalf, però hi ha una part de la ciutadania que considera que és just, l'empresonament de l'Oriol i de la resta presos polítics. Com ho viu, això?
- No ho entenc. És com si els hi enviessin a ells [a aquests que diuen que l'empresonament és just] a la presó. Oi que dirien que no han fet res? Doncs el mateix passa amb els presos polítics. Per tant, com que no hi puc parlar d'igual a igual, amb aquesta gent, no dono més valor al que diuen que el que poden tenir unes paraules que no es pensen quan es diuen.
Artur Junqueras a casa seva, a Castellbell i el Vilar. Foto: Maria Vilarnau
- No obstant, creu que tot plegat haurà valgut la pena?
- El què?
- El procés que ha passat l'Oriol i la resta d'empresonats i exiliats i les seves famílies...
- Jo crec que sí que val la pena. De fet, penso que tots els esforços valen la pena. Vivim en una època en la qual l'esforç no ven gaire: tothom té un plat a taula cada dia, el jovent ho tenen molt fàcil per arriscar i, si no els funciona, tornar a casa els pares... però jo l'esforç sí que considero que val la pena. I quan el fas i veus que n'obtens fruits, et sents tan satisfet!
- I si no se n'obtenen, de fruits?
- Vius tranquil sabent que has fet el que havies de fer. Complir amb un mateix val la pena.
- Ha dit que la cultura de l'esforç, entre els joves, no està gaire estesa. Però el Tsunami Democràtic l'ha abanderat molt, aquest sector de la població.
- Això és esperançador. Totes aquestes accions ens justifiquen com a poble. Qui pensi que no ho aconseguirem és que no ens coneix.
[blockquote]"Pactar i enraonar és bo. Val la pena"[/blockquote]
- Anem-nos-en cap a l'estat espanyol. El pacte que s'ha dibuixat entre PSOE i Podemos, creu que és el millor escenari que es pot donar a nivell de política espanyola per a un possible alliberament dels presos polítics?
- Sí. Jo estic esperançat. És cert que els pactes sempre tenen interessos darrere, però jo juraria que sempre són bons. Què vull dir, amb això? Doncs que potser se cedeix amb algunes coses i amb algunes altres no. Però pactar i enraonar és bo. Val la pena.
- Per tant, creu que d'aquesta entesa PSOE-Podemos se'n pot derivar alguna cosa bona de cara als presos polítics.
- Sí.
- Tot i així, ara el Tribunal de Comptes ha citat els 28 càrrecs del govern de Puigdemont per les despeses de l'1-O. L'estructura estatal, doncs, no s'atura, independentment del pacte que pugui donar-se entre PSOE i Podemos.
- És una estructura cruel i venjativa que resulta que quan es tracta del cas del Griñán i el Chaves, no els demanen que tornin ni cinc cèntims. És difícil i t'hi revoltes, és clar. Alguna cosa s'han d'inventar per justificar el que estan fent. Però ni això no els funciona, perquè fins i tot el propi Rajoy va acabar reconeixent que no s'havia dedicat ni un sol euro del FLA per dur a terme el referèndum de l'1-O. I malgrat tot els mantenen dos anys a la presó. Què ha fet engrandir la condemna? El que van dir aquella colla de lloros quan van declarar que "nos miraban con cara de odio"? Fa riure, tot plegat. Crec i vull creure que Europa se n'està adonant.
- Sí?
- Dec ser un il·lús, però és que jo ja els veig fora, els presos i preses polítiques. Els veig fora aviat.
- Fora de la presó?
- Sí. Potser dec ser l'únic. Deu ser el desig del pare. Però penso que quan la causa es traslladi a Europa, això passarà.
- No correm el perill que si enfoquem gran part dels esforços en l'alliberament dels presos, el tema independentista quedi una mica oblidat?
- Jo diria que totes dues coses han d'anar de la mà. L'una es complementa amb l'altra.
Transcripció i edició d'Aina Font
