Després que ICV Manresa anunciés que presentaria al·legacions al Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Manresa, la formació ha detallat propostes concretes i quina serà la direcció de les seves al·legacions. Tal com explica el líder dels ecosocialistes manresans, Lluís Cano, "qüestionem el POUM aprovat inicialment per CiU, PP i CUP i proposem la seva reorientació global".
Una de les propostes del document que es qüestionen obertament és la incorporació de l'ús per grans superfícies comercials al polígon industrial dels Dolors: el POUM, aprovat inicialment, permetria que als Dolors es poguessin fer grans superfícies comercials de caràcter territorial, de més de 2.500 m2 de superfície de venda. "És una nova clatellada al petit i mitjà comerç, a l'activitat del centre de la ciutat, però també al teixit industrial de Manresa", denuncia Cano, i afegeix que "el govern de CiU ha anat preparant la jugada des que el 2013 va aconseguir la declaració d'àrea de concentració comercial pels Dolors, emparat en una de les lleis liberalitzadores (l'Òmnibus) del Govern de la Generalitat; això desmunta la Trama Urbana Consolidada (TUC) que actuava de paraigua contra la proliferació d'aquest tipus de comerç".
El líder verd es mostra convençut que l'impacte dels nous usos comercials al polígon industrial dels Dolors -"i també als Trullols, on s'està facilitant fer una gran ampliació de la superfície comercial del Carrefour", puntualitza- es traduirà en un empobriment dels eixos comercials tradicionals. "Aquest impacte negatiu serà especialment perjudicial al nucli històric, per això proposem actuacions en la façana sud de la ciutat", comenta l'alcaldable. Entre d'altres propostes, hi ha la de protegir els equipaments existents i impulsar un model de petits allotjaments turístics cooperatius al nucli històric en general i a les Escodines en particular per cobrir el dèficit hoteler de Manresa.
Pel que fa a les crítiques concretes al POUM aprovat inicialment, la formació ecosocialista és contrària a la requalificació de 51.700 metres quadrats de sòl qualificat d'equipament que el POUM destina a usos residencials, terciaris o de servei a espais com els de propietat municipal situats als Trullols, a Bufalvent, a les Bases, "i molt especialment els situats al nucli antic com l'Ateneu, l'antiga Cambra de Comerç, o el més inexplicable, la casa Amigant, ara ocupada per l'ateneu popular i recentment adquirida amb diners de tothom", explica Cano, que també s'oposa a altres requalificacions notables aprovades com la requalificació a industrial-terciària de l'aparcament de l'empresa Tous a El Guix, les requalificacions d'industrial a residencial del sector de Sant Joan d'en Coll i una part del Passeig del Riu, i a terciari de la banda de llevant de la Pujada Roja, per citar-ne alguns exemples.
En aquest punt, Lluís Cano remarca un altre cas controvertit de requalificació, el de la caserna de la Guàrdia Civil de la carretera de Cardona, d'equipament a residencial. L'alcaldable d'ICV es pregunta: "si es vol requalificar, per què no es destina a habitatge dotacional per a lloguer, aprofitant els habitatges que ja hi ha?.
El d'ICV lamenta que el POUM no hagi incorporat mesures que permetin la promoció d'habitatge assequible, "a banda de les que la Llei exigeix com a mínimes", ni hagi incorporat el Sistema d'habitatge dotacional per destinar sòl municipal a habitatge de lloguer. Algunes mesures possibilistes a curt i mitjà termini per combatre aquesta situació serien, segons el partit, "aprofitar al màxim les propietats municipals per promoure habitatge de lloguer, recuperar terrenys procedents d'adquisicions per fer habitatge protegit, negociar acords de mediació per ocupar edificis en mans de bancs o del Sareb, fomentar les cooperatives d'habitatge, així com oferir ajuts per a la rehabilitació".
Per a ICV Manresa és cabdal decidir, acordar i planificar un full de ruta per definir el model social, econòmic, urbanístic i mediambiental de la ciutat, "però s'ha de fer trobant respostes col·lectives i fruit de la governança compartida, en xarxa, per poder fer la transició cap a una economia més social, solidària, cooperativa i de recerca del bé comú", assegura l'alcaldable.
El partit verd proposa que a partir de l'inici de la legislatura (una vegada constituït Ple i govern de l'Ajuntament) es transformi el procés del POUM "en la generació d'una cultura participativa d'alta qualitat democràtica, mitjançant el diàleg permanent, permeable i sistèmic, on l'heterogeneïtat de participants contribueixi al bé comú i col·lectiu del 99%, enfront al particular i privatiu de l'1%". L'inici d'aquest procés hauria de ser, diuen, el mes de setembre, una vegada tancat el procés d'exposició pública i al·legacions.
Una de les propostes del document que es qüestionen obertament és la incorporació de l'ús per grans superfícies comercials al polígon industrial dels Dolors: el POUM, aprovat inicialment, permetria que als Dolors es poguessin fer grans superfícies comercials de caràcter territorial, de més de 2.500 m2 de superfície de venda. "És una nova clatellada al petit i mitjà comerç, a l'activitat del centre de la ciutat, però també al teixit industrial de Manresa", denuncia Cano, i afegeix que "el govern de CiU ha anat preparant la jugada des que el 2013 va aconseguir la declaració d'àrea de concentració comercial pels Dolors, emparat en una de les lleis liberalitzadores (l'Òmnibus) del Govern de la Generalitat; això desmunta la Trama Urbana Consolidada (TUC) que actuava de paraigua contra la proliferació d'aquest tipus de comerç".
El líder verd es mostra convençut que l'impacte dels nous usos comercials al polígon industrial dels Dolors -"i també als Trullols, on s'està facilitant fer una gran ampliació de la superfície comercial del Carrefour", puntualitza- es traduirà en un empobriment dels eixos comercials tradicionals. "Aquest impacte negatiu serà especialment perjudicial al nucli històric, per això proposem actuacions en la façana sud de la ciutat", comenta l'alcaldable. Entre d'altres propostes, hi ha la de protegir els equipaments existents i impulsar un model de petits allotjaments turístics cooperatius al nucli històric en general i a les Escodines en particular per cobrir el dèficit hoteler de Manresa.
Pel que fa a les crítiques concretes al POUM aprovat inicialment, la formació ecosocialista és contrària a la requalificació de 51.700 metres quadrats de sòl qualificat d'equipament que el POUM destina a usos residencials, terciaris o de servei a espais com els de propietat municipal situats als Trullols, a Bufalvent, a les Bases, "i molt especialment els situats al nucli antic com l'Ateneu, l'antiga Cambra de Comerç, o el més inexplicable, la casa Amigant, ara ocupada per l'ateneu popular i recentment adquirida amb diners de tothom", explica Cano, que també s'oposa a altres requalificacions notables aprovades com la requalificació a industrial-terciària de l'aparcament de l'empresa Tous a El Guix, les requalificacions d'industrial a residencial del sector de Sant Joan d'en Coll i una part del Passeig del Riu, i a terciari de la banda de llevant de la Pujada Roja, per citar-ne alguns exemples.
En aquest punt, Lluís Cano remarca un altre cas controvertit de requalificació, el de la caserna de la Guàrdia Civil de la carretera de Cardona, d'equipament a residencial. L'alcaldable d'ICV es pregunta: "si es vol requalificar, per què no es destina a habitatge dotacional per a lloguer, aprofitant els habitatges que ja hi ha?.
El d'ICV lamenta que el POUM no hagi incorporat mesures que permetin la promoció d'habitatge assequible, "a banda de les que la Llei exigeix com a mínimes", ni hagi incorporat el Sistema d'habitatge dotacional per destinar sòl municipal a habitatge de lloguer. Algunes mesures possibilistes a curt i mitjà termini per combatre aquesta situació serien, segons el partit, "aprofitar al màxim les propietats municipals per promoure habitatge de lloguer, recuperar terrenys procedents d'adquisicions per fer habitatge protegit, negociar acords de mediació per ocupar edificis en mans de bancs o del Sareb, fomentar les cooperatives d'habitatge, així com oferir ajuts per a la rehabilitació".
Per a ICV Manresa és cabdal decidir, acordar i planificar un full de ruta per definir el model social, econòmic, urbanístic i mediambiental de la ciutat, "però s'ha de fer trobant respostes col·lectives i fruit de la governança compartida, en xarxa, per poder fer la transició cap a una economia més social, solidària, cooperativa i de recerca del bé comú", assegura l'alcaldable.
El partit verd proposa que a partir de l'inici de la legislatura (una vegada constituït Ple i govern de l'Ajuntament) es transformi el procés del POUM "en la generació d'una cultura participativa d'alta qualitat democràtica, mitjançant el diàleg permanent, permeable i sistèmic, on l'heterogeneïtat de participants contribueixi al bé comú i col·lectiu del 99%, enfront al particular i privatiu de l'1%". L'inici d'aquest procés hauria de ser, diuen, el mes de setembre, una vegada tancat el procés d'exposició pública i al·legacions.
