Cristòfol Gimeno és l'alcalde més veterà del Bages. Presideix l'Ajuntament de Castellgalí des de 1999. També és diputat del Parlament aquesta legislatura i ho havia estat, abans, entre 2014 i 2015. Del 2007 al 2009 va ser president del Consell Comarcal del Bages. A nivell de partit, és president de la Federació del Bages, el Berguedà i el Solsonès del PSC. Ara torna a ser candidat. Va de número 15 a la llista de la demarcació de Barcelona.
Vostè és alcalde de Castellgalí. Parlem de la C-55. Per què no es posen d'acord els partits? O per què canvien d'opinió segons estan al govern o a l'oposició?
A veure, aquí jo parlaré amb els dos barrets: òbviament, amb el barret d'alcalde, i també amb el barret del PSC. Darrerament sembla que n'hi ha que s'apunten a màxims i volen el desdoblament total, quan en altres ocasions no l'havien defensat. L'any 2023, com a PSC vam signar un acord amb el Govern de la Generalitat per fer aquests 2+1 en diversos trams de la C-55, sense que això no fos incompatible amb un 2+2 futur.
Amb quin barret parla ara?
Ara ho faré amb el d'alcalde. En aquest estudi informatiu que s'ha encarregat sobre la variant de Castellgali, creiem que hem trobat un traçat diferent al d'altres projectes anteriors. És un traçat més integrat, que respecta les zones ambientalment sensibles... i que s'ha plantejat inicialment per ser 2+1. Això ens ho va plantejar el Govern format per Esquerra i Junts el 2021. Que es podria ampliar, però que inicialment havia de ser de 2+1
Però vostè com a alcalde, per quina fórmula aportaria?
Hi ha una partida econòmica del 2023 de prop de 50 milions d'euros per totes aquestes actuacions a la C-55. Ara, amb la convocatòria de les eleccions, tot això no s'atura, però queda d'aquella manera... Jo espero que el nou Govern de la Generalitat aposti pel 2+2 en lloc del 2+1, de bones a primeres. I pel traçat que hem trobat per a la variant de Castellgalí, que té consens.
I aquest 2+2 a la C-55 el voldrien fins a Abrera?
Com a PSC sempre hem defensat en desdoblament, com a mínim. entre Manresa i el túnel de Bogunyà, inclòs el túnel. A partir d'aquí, part del trànsit es deriva cap a la C-58 i la densitat de circulació és una altra. No estem en contra que es faci un estudi per fer el desdoblament entre el túnel i Abrera, però també som conscients que des d'un punt de vista tècnic hi ha el problema del nucli de Monistrol de Montserrat i de tot el sector de la Puda, abans d'arribar a Olesa.
Anem a l'autopista. El Govern ha anunciat la gratuïtat de la C-16...
Sí. Això va ser un anunci que va fer la consellera el dia abans que es publiqués la convocatòria de les eleccions. La consellera Ester Capella ens va reunir a tots els alcaldes, als presidents de Consells Comarcals, del Bages, Berguedà, Solsonès i del Moianès i ens va explicar que de cara a l'octubre hi haurien aquestes bonificacions.
Electoralisme, doncs?
És igual. Tot el que sigui beneficiar aquest traçat alternatiu a la C-55 és benvingut. El que passa és que hem de ser també curosos, ja que estem destinant molts recursos públics a una concessió. Evidentment, nosaltres no ens negarem a aquesta mesura. Però l'haurà de desenvolupar el nou Govern que surti de les eleccions, perquè això va ser només un anunci.
I el rescat? Tan difícil és determinar quin seria el rescat a pagar si es volgués executar? No hi ha clàusules al contracte?
Sí que n'hi ha, però són clàusules interpretables.
Interpretables sí, però hi ha diferències de 400 milions entre els informes jurídics que s'han elaborat...
El plec de clàusules es va fer en un moment determinat i el 1999 es va prorrogar el contracte fins al 2036. Allà es van fer uns acords amb unes clàusules que beneficien més el concessionari que no l'interès públic. Això és claríssim. Qualsevol es fa empresari amb una concensió en què no assumeix cap risc, en què cobra tant si passen cotxes com si no en passen. Només ha de parar la mà al final de mes.
I com és que el Govern de torn va tancar un acord així?
No ho sé. Bé... és igual. El que és cert és que ens va hipotecar com a territori i la resta no en vàrem ser conscients fins al cap d'un temps.
Anem al tren. Amb els socialistes a Barcelona i a Madrid seria més fàcil el traspàs de Rodalies? A més tenim l'R4 que haurà d'esperar...
No, fàcil no és el tema de Rodalies ni de l'R4. Actualment hi ha un Pla de Rodalies que va executant obres i superant els problemes que van sorgint. Portem uns anys d'una certa continuïtat en les inversions que es van planificar, però encara en queden molts. Encara hi ha tot el tema del túnel de Montcada i de les inversions que han d'arribar per a l'R4 fins a Barcelona.
Això està molt bé, però de cara al futur...
Si hi ha un Govern de la Generalitat del PSC intensificarem la feina perquè aquesta R4 millori. Ara, no s'arreglaran les coses d'avui per demà. L'R4 té unes condicions determinades i té un traçat complex. Però intentarem treballar per revertir aquesta situació.
Parlant d'actuacions complicades i continuant amb trens, també tenim els FGC que se soterraran a Manresa...
Aquest és un tram de ciutat, i em sembla molt bé que se soterri per integrar-lo a la ciutat. Els FGC. però, tenen altres necessitats. Al PSC, el 2023, vam apostar perquè es fes un estudi de la viabilitat de desdoblar alguns trams de la línia dels FGC per fer-la més competitiva. Ja veurem que diu l'estudi, però hi ha un altre aspecte important pel que fa als FGC...
El Tren-Tram?
Exacte. Amb el perllongament fins a Sallent, passant per Santpedor, i fins a Súria, que també està en estudi. Fa molts anys s'havia deixat d'apostar pel tema ferroviari i ara portem uns anys que hem recuperat aquesta inversió i aquesta dinàmica. Hem d'anar cap aquí.
Anar refent el que es va desmantellar en el seu moment. El carrilet arribava a Berga...
Sí, quan has de posar una infraestructura allà on no hi és sempre tens problemes. Tant si és una carretera, un tren o una planta solar. Aquí tenim l'avantatge, tant a Sallent com a Súria, que ja tenim una infraestructura i només és fer les inversions que toqui, estudiar-ho, veure quines estacions s'han de posar o millorar perquè sigui atractiu per als usuaris i així treure vehicles de la carretera.
Passem a les residències de la gent gran. A Manresa hi ha una manca important de places.
Falten llits per a persones grans a tota la comarca. No fa massa, ho vaig explicar al conseller Campuzano quan va visitar una residència a Castellgalí. Seguim tenint gent gran a la llista d'espera, gent que no té capacitat per poder accedir a una plaça residencial. Bona part de les places del Bages sud estan cobertes per gent gran dels vallesos.
Doncs anem arreglats.
Són llits que computen com a Bages, que estan al Bages, però que tenen gent de Vacarisses o Terrassa, perquè allà tampoc no hi ha tota l'oferta necessària. Com que les ploaces d'aquí estan ocupades, la gent gran d'aquí ha d'anar a residències del nord del Bages, o de Puig-reig o d'altres municipis del Berguedà.
Doncs a Manresa no sembla que hi hagi pressa per fer la residència del Xup...
És que el que falta és una planificació seriosa amb criteris objectius de població i de percentatge d'envelliment, i estic segur que sortirà que a Manresa fa falta una residència. Com a PSC, tornarem a construir residències, però hem de fer una planificació fins a 2030 per veure quantes i on les construïm, i també quantes places concertem. En el pressupost del 2023 ja vam posar com a condició la concertació de 2.000 places públiques més a Catalunya. El 2024, en el pressupost va decaure, n'hi havíem posat 2.000 més.
El que sí que sembla és que les residències grans semblen descartades...
No necessàriament. A Manresa el dubte és si en fa falta una de gran... o una de molt gran. Però si els privats, que van a rendiment econòmic, aposten per residències grandioses com la del carrer Concòrdia, vol dir que han fet l'estudi i saben que hi ha aquesta necessitat.
Doncs el terreny i la primera pedra ja la teniu al Xup.
Amb el Xup hi havia un compromís que no el va adoptar el PSC, però que tothom vol que ens hi comprometem. No dic que no ho haguem de fer, però no em sembla seriós, en campanya electoral, dir que sí que ho farem si no tenim tots els elements sobre la taula.
Com conjuguem la necessitat d'aigua d'algunes indústries amb la sequera?
Hi ha una sèrie de regulacions per a l'ús de l'aigua per als consums industrials que contemplen els casos d'emergència o excepcionalitat per sequera. Amb l'aigua s'ha d'apostar decididament per la regeneració, la reutilització i fer sistemes que els permetin funcionar. La clau està en reutilitzar el màxim d'aigua i consumir-ne el mínim necessari. Perquè hi ha d'haver activitat econòmica, també.
L'aigua de la depuradora de Manresa que ha d'anar a les mines ja ho és de regenerada.
A mi em fa gràcia aquest tema. Aquesta és una aigua que no volia ningú. La depuradora de Manresa té uns cabals importants d'aigües depurades que van al riu. A més, aquesta obra, que pagarà al 100% ICL, no estarà acabada fins al 2027-28 en el millor dels casos, i ha de servir per empènyer la sal pel nou col·lector de salmorres que s'està construint per fi. També estableix unes condicions determinades segons les quals l'ACA pot tallar la concessió en situació d'emergència.