Balsareny Decideix va celebrar el passat dilluns, 29 de març, un acte amb la participació de tres membres del Cercle Català de Negocis: el president de l'entitat, Ramon Carner; el responsable de relacions institucionals, Xavier Olivella; i el responsable de comunicacions, Jaume G. Bonamusa.

Amb el títol de "Viabilitat econòmica de la Catalunya Estat", Xavier Olivella va obrir l'acte quantificant el dèficit fiscal de Catalunya en 22.000 euros anuals, que equivalen a un 10,2% del PIB, és a dir, 60 milions d'euros cada dia, i uns 3.000 euros per persona i any; en altres paraules, una família catalana de quatre membres paga cada any 12.000 euros en impostos que no li tornen mai en forma de serveis públics.

Va comparar-ho amb les balances fiscals de països com Alemanya, on els lands fan aportacions més equilibrades, entorn del 4%. L'espoli fiscal que pateix Catalunya permetria pagar el cost de l'Eix transversal en 12 dies; el de la nova terminal del Prat en 21 dies; i fer una dessalinitzadora com la del Prat, la més gran d'Europa, cada tres dies, un hospital cada dia i 15 escoles diàries.

Va presentar una simulació del pressupost d'una Catalunya independent amb els 39.700 milions d'euros del pressupost de la Generalitat més els 22.000 del dèficit fiscal: en total, 61.700 euros, un 55% més del que pot disposar ara el nostre país.

Va destacar que el ministeri de Foment cada any inverteix a Catalunya entorn del 75% del que hi té pressupostat, mentre altres comunitats, com Madrid, sempre disposen de més del 100%. En conclusió, amb Espanya, Catalunya de cada 5 anys d'inversions en perd un.

Finalment va analitzar la situació actual de les infraestructures (ports, aeroports, línies ferroviàries, autovies...) fent-ne la comparació per comunitats autònomes; com també del nombre de funcionaris de l'Estat a cada comunitat. I va denunciar que l'aportació catalana al fons de reserva estatal per a les pensions és el 75% del total d'Espanya, mentre que la resta de l'Estat només hi aporta un 25%.

Jaume G. Bonamusa va recordar que Catalunya va tenir un Estat propi fins al 1714; un Estat que havia estat poderós i influent en l'àmbit internacional. Els avantatges de tenir un Estat propi són clars: respecte internacional, formar part d'institucions com l'ONU, la UE, l'OTAN, el BCE... Millor qualitat de vida i millors perspectives de futur.

Va presentar un rànquing del PIB d'una Europa dels 28, ja amb Catalunya com a Estat, per fer notar que, amb els recursos de l'espoli fiscal, estaríem en la 4a posició (Espanya en la 12a). Va destacar que Catalunya exporta el 27% del seu PIB, que és un país amb tradició empresarial i comercial (hi ha 635.000 empreses censades), amb bones escoles de negocis i amb una oferta turística de primer ordre.

Si Irlanda és líder en distribució tecnològica i Finlàndia ho és en telefonia mòbil, Catalunya podria ser líder en logística. Els nostres ports poden ser la porta d'Europa per al comerç procedent de l'Àsia. Catalunya és líder també en la indústria biomèdica, farmacèutica i agroalimentària; molt lluny del model espanyol, que es centra a ser proveïdor de serveis als països sud-americans i vol ser la "Florida del Sud d'Europa", amb un incontrolat impacte immobiliari a la costa.

Va subratllar que països d'independència recent, com Croàcia i Eslovènia han multiplicat el seu PIB per 3 i per 7 respectivament. Els 22.000 milions d'euros d'espoli fiscal permetrien invertir en infraestructures, en polítiques socials i reduir impostos com el de societats, disminuint la pressió fiscal i ajudant les empreses a superar un eventual boicot espanyol que, fet i fet, seria efímer per simples criteris econòmics.

Va presentar un simulador de com afectaria la independència a millorar l'economia pròpia de cadascú, en reduir-se l'impacte del dèficit fiscal. El simulador es pot consultar fàcilment al web www.ccn.cat

Va acabar la seva intervenció explicant que la manera d'obtenir la independència és fent que una majoria de diputats al parlament de Catalunya hi voti a favor i la proclami de forma unilateral. El CCN, com a lobby, manté contactes amb els partits polítics per demanar-los que incloguin aquest compromís en llurs programes electorals. I va destacar la importància de les consultes populars, també per ajudar els partits catalans a veure que la independència és una aspiració d'una part molt important de la societat catalana, que la veu desitjable, viable i possible.

Ramon Carner va cloure la presentació explicant que, amb un amic seu, van observar que després de 25 anys treballant pel país, cada vegada veien el país més malament. Quan A finals del XIX Almirall va crear el Centre Català ho va fer per buscar un encaix amb Espanya, vista com un mercat potencial per a la Catalunya industrialitzada. Avui és al revés: Espanya és una rèmora per a Catalunya: hi perdem diners i a sobre ens tracten d'insolidaris.

Els catalans hem sobreviscut a una dictadura de 40 anys. Ens han apallissat molt. Hi ha una generació vençuda i una generació que ha tingut molta por. En la Transició es van desenvolupar diversos models d'encaix amb Espanya: la tècnica del "peix al cove", la tècnica de la negociació puntual, la tècnica de la "pluja fina"... Tot va ser debades. Potser més que pluja fina val més una bona tempesta que s'emporti els núvols i després llueixi un bon sol. Avui aquells models ja no serveixen, i no veiem un futur clar per als nostres fills.

Catalunya sempre ha estat un país emprenedor. I els empresaris, a més de fer negoci, sempre han ajudat a fer país. D'aquí, la Renaixença, el Modernisme, el Noucentisme... Avui, el món és global, i els catalans, des de l'Edat mitjana, sempre hem sabut fer negocis pel món. No ens podem tancar en uns horitzons de misèria, sinó que hem d'apostar per uns horitzons amples on liderar un projecte de país amb futur. Però necessitem les eines, les infraestructures. El país l'hem d'aixecar nosaltres, els catalans. I ho podem fer des del món del negoci, no des de les ideologies, sinó units en un objectiu comú: tenir un estat propi que, amb la prestigiosa "marca" Catalunya, sigui líder en un món global.

L'acte es va cloure amb una ronda d'intervencions i preguntes per part del públic, i va acabar brindant tothom amb cava català.