El grup municipal de Fem Manresa ha denunciat aquest dimecres al Parlament de Catalunya la situació "límit" del servei de Rodalies, que considera un col·lapse estructural d'un servei essencial. La regidora i portaveu Roser Alegre ha participat en una acció conjunta de la CUP per presentar un pla d'emergència amb mesures de xoc immediates, especialment per a línies com l'R4, i exigir responsabilitats polítiques per garantir el dret a la mobilitat.
Denúncia al Parlament del col·lapse de Rodalies
Fem Manresa ha traslladat la problemàtica de Rodalies al Parlament de Catalunya en el marc d'un faristol impulsat per la CUP, amb la participació d'alcaldies i regidories d'arreu del país. La formació municipalista ha volgut visualitzar així la degradació estructural del servei ferroviari i l'impacte directe que té en la vida quotidiana de milers de persones treballadores, estudiants i cuidadores de Manresa, el Bages i la resta de la Catalunya Central.
Segons Fem Manresa, la situació actual ja no es pot explicar com una successió d'incidències puntuals, sinó com el resultat d'anys de desinversió i manca de planificació en un servei clau per a la cohesió territorial. "Parlem d'un col·lapse d'un servei essencial que condiciona l'accés a la feina, als estudis i a les cures", han remarcat des del grup municipal.
Un pla d'emergència des del municipalisme
En aquest context, Fem Manresa s'ha sumat a la presentació del document Pla d'emergència i governança de Rodalies des del municipalisme, elaborat per la CUP. El text vol fugir, segons la formació, de diagnòstics reiterats i posar l'accent en exigències concretes de responsabilitat i en solucions immediates pensades per donar resposta a la situació d'emergència que viuen diàriament les persones usuàries del servei.
La proposta defensa un canvi de model en la gestió de Rodalies, amb una mirada arrelada al territori i amb capacitat operativa real, que superi la dinàmica de decisions preses des de despatxos llunyans a la realitat de les línies ferroviàries.
Crítica al greuge històric del territori
Durant la seva intervenció al Parlament, la regidora Roser Alegre ha estat especialment contundent a l'hora de denunciar el greuge històric que pateix la Catalunya Central en matèria ferroviària. "No ens podem permetre tenir trens igual de lents o més que fa 166 anys, quan es va inaugurar la via", ha afirmat, posant de manifest la manca d'inversions sostingudes al llarg de dècades.
Alegre ha subratllat que aquesta desinversió no només afecta la puntualitat i la fiabilitat del servei, sinó que ha tingut conseqüències greus en termes de seguretat. Segons ha recordat, la manca de manteniment i de renovació d'infraestructures "ha costat molts accidents, alguns d'ells amb víctimes mortals", una realitat que considera inacceptable en un servei públic essencial.
Manresa, aïllada de Barcelona
Un dels punts destacats de la intervenció de Fem Manresa ha estat la denúncia de l'aïllament que pateix la capital de la Catalunya Central. La regidora ha qualificat d'"inacceptable" que, en ple segle XXI, el trajecte en tren entre Manresa i Barcelona continuï superant l'hora i mitja de durada en molts casos.
Per a la formació, aquesta situació limita les oportunitats laborals i formatives, penalitza el desenvolupament econòmic del territori i obliga moltes persones a optar pel vehicle privat, amb l'impacte ambiental i social que això comporta. Fem Manresa defensa que cal una inversió real en infraestructures que vagi més enllà del simple manteniment i permeti escurçar de manera dràstica els temps de viatge.
Mesures de xoc proposades per la CUP
El pla presentat per la CUP inclou un conjunt de mesures de xoc que volen donar resposta immediata a les incidències recurrents del servei. Entre les propostes hi ha l'establiment d'un servei alternatiu de busos de guàrdia, amb un contracte marc que permeti activar-los en pocs minuts davant qualsevol tall ferroviari. Segons la CUP, aquest cost hauria de ser assumit per l'Estat a través de l'aportació anual a la Generalitat.
També es planteja un protocol d'informació unívoca per acabar amb la confusió actual d'aplicacions i pantalles, garantint informació clara, real i constant a les persones usuàries. En l'àmbit de la seguretat, el document reclama protocols estrictes de manteniment preventiu en talussos i infraestructures per evitar descarrilaments i accidents.
Drets de les persones usuàries i governança
Entre les mesures proposades destaca també l'establiment de compensacions per a les persones usuàries, incloent-hi la gratuïtat temporal del servei mentre no es garanteixin uns estàndards mínims de fiabilitat. La CUP defensa que no es pot exigir el pagament d'un servei que no compleix amb les condicions bàsiques de qualitat.
El pla aposta igualment per superar el model de governança actual i crear una coordinació real amb capacitat operativa al territori, així com per impulsar una auditoria externa de les obres i les inversions, amb l'objectiu de garantir que els recursos destinats a Rodalies arriben realment al manteniment de la xarxa convencional.
Una denúncia política de fons
En el faristol al Parlament també s'ha posat sobre la taula el contrast entre la manca d'inversió a Rodalies i el volum de recursos destinats a l'Alta Velocitat. Segons la CUP i Fem Manresa, la diferència de qualitat entre Rodalies i serveis com els de Ferrocarrils de la Generalitat no és casual, sinó el resultat de dècades d'inversió desigual.
Finalment, la formació ha situat el debat en un pla polític més ampli, denunciant que moltes línies ferroviàries queden atrapades dins la Xarxa Ferroviària d'Interès General que l'Estat blinda constitucionalment. Per a Fem Manresa i la CUP, aquesta estructura impedeix un traspàs real i una gestió adaptada a les necessitats del país, i conclouen que només amb plena sobirania ferroviària es podrà garantir un servei de tren al servei de la gent.
