Besnet d'alcalde republicà, llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració, Ferran Estruch és alcalde de Cardona des de 2011 i diputat al Parlament des de 2021. Ara repeteix com a candidat a les eleccions al Parlament del 12 de maig en el número 17 de la llista d'ERC per la demarcació de Barcelona.
C-55. Sense fer el desdoblament, com tindrem comunicació ràpida amb Baix Llobregat, amb port, amb aeroport?
Nosaltres, des d'Esquerra, crec que som els únics que plantegem una estratègia de mobilitat integral. Nosaltres tenim una estratègia en l'àmbit viari, una estratègia en l'àmbit ferroviari, en l'àmbit de la mobilitat activa i en l'àmbit del transport públic. Tenim una estratègia integral, que crec que és com ens hem de mirar les coses al segle XXI, sobretot tenint en compte tot el tema de sostenibilitat.
Està bé tenir una estratègia integral, però com es concreta?
Només amb un any i mig que portem el Departament de Territori, hem aconseguit un traçat de consens per a la variant de Castellgalí. Aquest era el primer punt que el Consell d'Alcaldes, des de fa deu anys, reivindicava. Per tant, des de Sant Vicenç fins a Sant Pau, a Manresa, hi ha un traçat que ens permet fer un 2+1, amb possibilitat de 2+2, sense haver de saltar a l'altre cantó del riu, i per tant, molt més sostenible, sense tant impacte ambiental i molt més econòmic.
Val, això millora un tram...
També hem incorporat i també hem treballat, cosa que no s'havia fet fins ara, malgrat que s'havia dit, l'accés nord a Sant Vicenç, molt reivindicat per Sant Vicenç. També es preveu, per tant, que hi ha una consignació pressupostàvia de 50 milions per fer tot això, que es va pactar amb els socialistes i amb Comuns. Per tant, no només ho diem, sinó que ho practiquem.
Però, quina és la postura d'Esquerra sobre el 2+2...
Estem d'acord amb la reivindicació de la comarca que també s'estudiï el 2+2 entre Castellbell i Manresa. Però considerem que el 2+1, junt amb la gratuïtat de la C-16, ens funcionarà, perquè és el que ens diuen els estudis que ha fet el Departament. Tingui en compte que la gratuïtat de la C-16 no s'havia aconseguit fins ara, i creiem que en els pròxims anys podrem arribar a l'alliberament. Perquè aquesta estafa de l'autopista ja la tenim amortitzada i, per tant, hem de lluitar per l'alliberament.
La gratuïtat o alliberament de la C-16 no ens dona accés al Baix Llobregat...
Tenim també la B-40, que ens connecta a la C-58, amb la C-16, que ens permet també entrar pel nord i pel sud de Barcelona, i ho tindríem resolt. Hem d'anar pas per pas. Ara hem fet passos importants, estem en un estudi informatiu en el qual es contemplarà el 2+2, però també hem de fer coses molt més transformadores.
Com quines?
Hem de fer que els municipis més poblats de la comarca, que és l'àrea al voltant de Manresa, tinguin connexions ràpides amb bus de 15 minuts amb una xarxa de metrobús. Hem de fer-ne una altra de 30-45 minuts amb els pobles més lluny, com podria ser Cardona. I després una xarxa de transport a la demanda, que seria per als pobles més petits. Aquesta xarxa intercomunal també ha de treure cotxes de la carretera.
El tren també hauria de treure cotxes de la carretera.
Ara començarem la integració dels FGC a Manresa...
Però això reurbanitza Manresa, però no treu cotxes de la carretera.
Això és un inici que acabarà amb un metro comarcal, que no només serà al Bages sinó en altres punts del país. I després tenim el traspàs de Rodalies que hem aconseguit. Esquerra prioritzarà l'R4 en el pla d'inversions de Rodalies, per arribar a Barcelona en una hora.
Tot previst sobre el paper, doncs.
També tenim un projecte que fins al 2030 volem fer 85 km de vies ciclables que uneixin onze municipis de la nostra comarca. Tot això per nosaltres és la mobilitat i l'estratègia, no només la C-55, que és molt important i que hem posat en fila l'aguia.
De la C-16, com és que no hi ha un estudi que ens digui quan val el rescat?
El Consell Comarcal va fer un estudi jurídic i econòmic que deia que la concessió tenia moltes deficiències, que té uns aspectes que no estan ben fets, i que hem d'anar cap al rescat. Va ser Esquerra qui va pressionar perquè el Govern es personés quan Autema va denunciar el decret de les bonificacions. El Govern de Junts no volia. Però segons l'advocat del Consell Comarcal, el millor moment per al rescat no és ara, sinó d'aquí a dos anys. Esquerra és molt conscient que aquesta autopista es pot alliberar, que s'ha de rescatar.
I quan pujava l'alliberament?
Eren 300 milions. Aquesta xifra, però, no ha estat avalada per la Generalitat, que ens ha de dir quina xifra és, com és, i sobretot aquestes deficiències que nosaltres, com a Consell Comarcal, vam detectar a la concessió i que volem que la Generalitat assumeixi. La Generalitat actual ha d'acabar de desenvolupar aquest estudi jurídic i econòmic, però estem segurs que en els propers anys podrem avançar en aquest alliberament de la C-16.
I sortirà car...
Hem de recordar que aquesta autopista hauria estat alliberada el 2022, si no hagués estat per l'acord d'amplicació del Govern del Pujol amb Autema per interessos que desconec, però que imagino. Esquerra està alineada amb la comarca per desfer aquesta estafa i per poder alliberar la C-16.
La R4 entre Manresa i Barcelona entrarà en la primera fase del traspàs?
S'està treballant en això, i s'està treballant en quines inversions necessita per ser competitiva. Tenim clar que cal fer el túnel de Montcada, que cal fer algunes coses per estalviar aquests 10-15 minuts, que ens permetin arribar a Barcelona amb menys temps. També pactar amb els vellesos, quan parem i no parem, amb un tren ràpid.
Amb la gent gran, aquí a Manresa tenim la revindicació de la residència del Xup...
L'estudi que ha fet el Departament deixa clar que a Manresa es necessiten 200 places de residència. Per tant, la residència del Xup es farà, sigui convencional o sigui en la fórmula que proposa Esquerra d'habitatges amb serveis. Hem de veure quin tipus de residència volem, i ho ha de pactar la Generalitatb amb l'Ajuntament, però segurament necessitarem la residència del Xup i necessitem altres equipaments o ampliar altres equipaments.
O sigui, caldria decidir el model que cobreixi les necessitats...
Nosaltres creiem que l'aposta és anar més enllà de les residències convencionals. O sigui, fer aquests habitatges que va presentar el conseller Campuzano a Manresa mateix. Aquests habitatges permeten que gent que viu sola pugui anar a viure a un lloc on, soi necessita serveis, els pot tenir. Aquí tenim un exemple...
Però aquest exemple és privat, eh!
Sí, aquest és privat, Seria el mateix en públic, o del tercer sector. Aquest model s'aproxima més als estàndards europeus, s'aproxima més al benestar de les persones, a l'atenció personalitzada, a l'autonomia... i per això és tan important crear aquests habitatges com crear residències, com també enfortir serveis d'atenció domiciliària. Són molts diners, són molts milions, però és necessari.
A nivell d'indústria com compatibilitzem aquella que necessita molta aigua amb la situació de sequera?
Ho diu per algun cas particular?
ICL amb la depuradora de Manresa, l'amplicació de l'Escorxador de Moià, i segurament n'hi ha altres.
En el cas d'ICL ja es preveu. També vull dir que Esquerra Republicana del Bages defensa l'activitat minera. Són mil llocs de treball directe, més mil indirectes. Aquesta mineria ha de ser sostenible. S'han fet les coses molt malament, però l'hem de fer sostenible. El tema de l'aigua depurada va ser un acord que es va fer en el seu moment per tal de poder treure la sal. Si no la podem acumular en ronams, es va acordar passar-la per les canonades i, després, portar-la al mar. No és que nosaltres siguem molt partidaris d'això, és un acord que hi ha hagut, que això no serà vigent fins a l'any 2027 o 2028. I aquesta concessió diu molt clar que en època de sequera no es pot utilitzar. Per tant, a dia d'avui no es podria utilitzar.
Val, però aquesta aigua, quan no hi hagi sequera, també podria anar a l'agricultura.
Jo crec que hi ha d'haver un consens en la pròxima legislatura sobre quina part ha d'anar a uns usos i quina part a uns altres, i en la mateixa manera amb l'Escorxador de Moià. Hem de fer un debat en profunditat sobre això. Entenem que són activitats importantíssimes per a les comarques, però també que tenim un canvi de paradigma. Tenim una sequera que no canviarà. Pot ploure més, però els episodis de sequera seran recurrents.
Manresa té un dels PIB baixos i un índex de subsidiaritat molt alt. Com es capgira?
Aquí tenim una paradoxa. La comarca es troba 10 punts per sobre de la mitjana de Catalunya a nivell industrial. A nivell de VAP som en un 30%, mentre que a nivell de Catalunya estem en 21%. Amb l'actual Govern hem passat del 17% al 21% i hem d'arribar al 25%. Hi ha hagut 15 anys d'eixadesa de dues coses molt importants. No s'ha apostat en la indústria, no s'han donat recursos, no s'ha fet cap pla... I ara hem fet el Pla Nacional de l'Indústria amb 3.000 milions, 700 milions dels quals s'estan executant.
I l'altra cosa?
La Formació Professional. Del 2020 al 2024 hem multiplicat per dos el número de places d'FP a tot el país. Aquí, creant-ne a Sant Vicenç, creant-ne a Cardona després de 25 anys, i en el futur creant-ne més, amb una previsió que hi ha pels pròxims anys.
Val, i perquè tenim els indicadors tan baixos?
La indústria és la que crea llocs de treball de qualitat. Per tant és una aposta que hem de fer com a país i que el president i el conseller han fet. Som una comarca molt industrial però tenim un PIB més baix que altres comarques que no són tan industrials. Per tant això s'ha de revertir. Potser és pel pes de Manresa respecte del Bages.
Dons ens enfoquem en Manresa.
Manresa està treballant en la bona direcció buscant indústria amb valor afegit, més indústria amb llocs de treball de qualitat, i això només es pot fer amb una aposta clara per la indústria, per la formació professional i per la captació d'empreses. Amb l'aposta que ha fet el govern també per nous polígons industrials, a Manresa, Cardona, Sallent...