La número 2 per la CUP, Anna Gabriel Sabaté, va néixer a Sallent fa 40 anys. Llicenciada en Dret i Educació Social, i professora retallable d'Història del Dret a la UAB, va iniciar la militància política als 16 anys a l'àmbit local. Va ser regidora per la CUP a Sallent del 2003 al 2011

- Quins serien els punts principals del seu programa?

- Els 19 punts del programa resumit de la CUP cobreixen la proposta de les tres ruptures per resoldre. Pla de xoc per a l'emergència social: garantia del dret a l'habitatge, pobresa 0, economia al servei del poble,... mesures per assentar un nou model econòmic. Sobirania alimentària, energètica, ecologia activa, polítiques actives de preservació del territori, deixar de ser dependents de grans subministradors d'energia. Radicalitat democràtica, repensar la institucionalitat des d'una lògica de democràcia directa. En el tema nacional, proposem la Declaració Unilateral d'Independència (DUI).

- Creus que són necessàries aquestes eleccions?

- Tant de bo que no ho haguessin estat, perquè hagués volgut dir que s'hagués celebrat el referèndum del 9-N. L'estat espanyol no ens el va deixar fer, però també hi van haver forces polítiques que no es van atrevir a fer-lo. Responsabilitzem el govern perquè no el va fer.

Millor si hi ha eleccions plebiscitàries que no unes de normals. Totes les formacions polítiques li estan donant aquest caràcter. El parlament sortint no només te un mandat de relació amb l'Estat, sinó que també té un mandat d'obrir un procés constituent, per debatre totes les qüestions que afecten a un país.

- Si depèn de la CUP arribar a la majoria absoluta necessària per a la proclamació unilateral d'independència, quines condicions exigiríeu per arribar a un acord?

- Si ens trobéssim en la tessitura que hi hagués una DUI, hauríem avançat molt, perquè ara Junts pel Sí tan sols parla d'una declaració per donar el tret de sortida a un procés de 18 mesos. És evident que nosaltres sumarem majories amb qui vulgui proclamar la independència. Caldria no reconèixer l'autoritat política ni moral de l'estat espanyol, generant legalitat pròpia, institucions i el procés de desconnexió de les normes espanyoles. Això gira entorn de la desobediència, que no és una paraula negativa, es tracta de reconèixer tan sols com a vinculants les decisions que tu prenguis.

- Quins escenaris possibles creus que es poden donar?

- Es poden resumir en dos. En primer lloc, el que està disposat a desobeir la legalitat actual que evita la independència a nivell econòmic i polític. En segon lloc, l'immobilisme, subordinació respecte la voluntat de l'estat i institucions econòmiques com ara la Troica, esperant a les eleccions generals, que podria culminar, com a molt, en una mena de reforma pactada.

- Sobre la desobediència activa que proposeu, en cas que la CUP entrés al govern de concentració i legislés, seguiríeu demanant la desobediència, i, d'altra banda, trobaríeu normal que els partits de l'oposició demanessin la desobediència a les vostres normes?

- La desobediència a la legalitat injusta és una pràctica político-històrica molt vella, des d'una perspectiva d'esquerra treballadora. Hi ha moltes normes que no considerem legítimes. Si formem part d'un govern que fa normes que hem de desobeir, vol dir que alguna cosa no hem fet bé.

I, tal i com va passar amb la República, altres formacions poden cridar a desobeir les normes. Tant de bo que generéssim un entramat jurídico-legal que, per exemple, limités dels drets dels propietat dels grans propietaris, garantint el dret de l'habitatge per tothom, i que aquests volguessin desobeir les normes.