Jordi Trapé, farmacèutic, és regidor de l'Ajuntament de Manresa per Fem Manresa des de fa cinc anys. A les eleccions al Parlament del proper 12 de maig va de número 16 a la llista de la CUP a la demarcació de Barcelona.
Comencem parlant del possible desdoblament de la C-55, i l'alliberament de la C16.
La postura de la CUP és reivindicar el que hem reivindicat sempre, és a dir, les grans inversions que hi ha d'haver en un futur pròxim i a llarg termini són inversions en transport públic, majoritàriament. Això vol dir que desestimem completament el desdoblament? No.
Ah, no?
No, però no és una prioritat. Tardar hora i mitja o hora i cinquanta de moure't 60 quilòmetres és inconcebible i, per tant, davant d'això, el que prioritzem són les inversions en transport públic per davant de tot. Alhora, la gratuïtat de la C-16 és una bona notícia. Però cal remarcar d'on ve tot el tema de la C-16.
D'on ve?
La C-16 és una gran concessió on Autema s'està forrant tant com pot i més, i aquestes gratuïtats signifiquen que entre tots els contribuents estem pagant per fer encara més gran la caixa d'Autema.
I què s'ha de fer?
Aquí no hi ha hagut estudis suficientment interessants per treure-li aquesta concessió, que és el que nosaltres creiem que és legítim. De fet, l'estudi que va fer el Consell Comarcal xifra entre 250 i 300 milions d'euros el seu rescat. N'hi ha un altre de la UPC que ho situa en els 700 milions, i aquí el gran problema és que la Generalitat no ha fet la feina que havia de fer, que era, bàsicament, quantificar i pagar, perquè és molt més barat rescatar, que les gratuïtats que s'estan oferint.
Rescat total, doncs
Sí, abans de fer el desdoblament de la C-55, mirem quin impacte té la gratuïtat de la C-16 i mirem quines inversions podem fer a nivell de transport públic. És una cosa que no s'ha fet mai i caldria veure, primer, quin impacte tindria.
Però la gratuïtat de la C-16 no soluciona la connexió amb el Baix Llobregat, ni amb el port i l'aeroport.
La connexió de les comarques centrals fins al port i a l'aeroport, a nivell de transport públic, són inexistents. El nostre reforç ha de venir per aquí, no només en transport ferroviari, sinó també ha de venir en una flota d'autobusos. Tenir això també seria un bon descongestionador de tot plegat. Insisteixo, la prioritat ha de ser el transport públic per un tema de descarbonització i per intentar un transport molt més sostenible.
Parlem de la residència del Xup o del nou model de pisos amb serveis que vol impulsar la Generalitat.
Jo crec que encara a hores d'ara ens han d'explicar per què no funciona el model projectat en el seu moment d'unitats convivencials que permetien un bon desenvolupament de les persones residents. És a dir, el que s'està posant sobre la taula és un model de residència que sigui públic i d'un número de places no gaire elevat. Després de la pandèmia va quedar registrat a nivell científic, hi ha múltiples estudis que ho avalen, que aquelles residències que eren públiques tenien millor índex de supervivència i millor qualitat de vida i que aquelles residències que eren públiques i que, a més, eren petites, encara en tenien més.
Així, residència del Xup amb no tantes places?
Sí. Però no entenc que, amb una cosa que anuncies amb entusiasme el 2019, quan toca, no siguis capaç de fer pressió al Govern que és del teu mateix color polític. I per contra, facis difussió dels pisos que tenim aquí al costat -a la plaça Major-, els de la Fundació Sant Andreu Salut, una fundació privada, a qui, de sota mà, se'ls ha garantit que, en cas que siguin un fracàs, l'Ajuntament els llogarà perquè certa gent pugui venir aquí. És el mateix model de residència privada que tenim fins ara, l'únic que amb un model assistencial canviat.
Doncs no són precisament econòmics...
S'estan demanant 800 euros sense serveis inclosos. Per tant, estem parlant que mensualment, a la que necessites un mínim servei, te'n vas als 1.100 o 1.200 euros tranquil·lament. Hi ha molt poca gent a la ciutat que pugui permetre's aquests pisos. El model, tant d'aquests pisos com de la residència privada, és totalment elitista, mentre deixem la gent gran de Manresa totalment desatesa.
Canviem de tema: crisi hídrica i, al Bages, acord d'ús de l'aigua de l'EDAR Manresa cap a ICL
ICL té gairebé un tractat mafiós amb les institucions. La concessió d'aquest 80% de l'aigua regenerada per a les seves activitats industrials, està dient quina és la prioritat del Govern i de l'ACA, que també és d'ERC, i com els seus governs a nivell local no aixequen la veu davant el que és una injustícia. No pot ser que garantim l'aigua per a usos industrials a una empresa que està contaminant i en canvi, els veïns de Manresa s'hagin de manifestar perquè no podien regar els seus horts. També veiem que les piscines públiques no puden obrir amb el decret actual. És una vergonya absoluta.
Vostès no són massa amants del turisme i al Bages s'hi ha apostat força els darrers anys.
És que el turisme no aprorta una ocupabilitat de qualitat. No estem en contra del turisme, però ens anirà millor si fem una aporta per la reindustrialització supervisadea des de l'administració. Manresa és una de les ciutats grans que acumula més pèrdua de poder adquisitiu, que més subsidis ha de pagar, i això és bàsicament perquè no tenim ni un teixit industrial fort, ni evidentment, per sort, no s'han destinat aquests recursos industrials al turisme. Llavors, en aquesta dicotomia creiem que cal reflotar la industrialització del Bages, que sigui una industrialització verda, que a més a més està lligat amb una sèrie de reivindicacions sindicals.
Reivindicacions sindicals?
Sí. El fet que tinguis indústria, una indústria forta, també et permet tenir unes lluites a nivell sindical que asseguren a la classe treballadora poder tenir més drets i poder exercir més força i més pressió, que no passa amb el turisme, que atomitza el poder dels treballadors i fa molt difícil la mobilització laboral i la consecució de drets. Crec que cal una nova economia per la Catalunya Central, una indústria verda i una indústria que sigui responsable amb el mediambient,
L'independentisme sembla trist, avorrit, fastiguejat, i el PSC, segons les enquestes, guanyarà.
I amb el panorama que possiblement Junts o Esquerra els donarà la presidència de la Generalitat. Aquí, la CUP queda gairebé com a única oposició a aquest model. Pere Aragonès és pràcticament el mateix que el PSC o Junts. I el problema principal és que Esquerra ha fiat tot el seu capital polític a revitalitzar el PSC. L'únic que ha fet és aturar un nou conflicte, però la política al final viu del conflicte. Si tu no tens conflicte és impossible tenir la gent mobilitzada, és impossible començar a explorar nous horitzons de canvi. Per tant, si estabilitzes l'Estat, estabilitzes un partit del règim, ara aquest partit s'ha fet gran i t'està menjant. Un dels rivals a batre és el PSC i aquest model hegemòmic que, a més a més, i per desgràcia, Esquerra també li ha comprat la part econòmica. És gairebé indestriable entre Esquerra i el PSC. I aquest crec que segurament és un dels grans problemes que té l'independentisme.
Així, l'independentisme...
Evidentment, no estem tocats de mort, crec que el fet que es conservés un 52% de diputats independentistes era una molt bona notícia, però no s'ha sabut aprofitar. Això, vulguis o no, passa factura i crec que aquesta legislatura segurament es tornarà a tenir una majoria independentista, però s'hauran de fer les coses molt diferents. Amb això, també vull dir que la CUP no donarà gratuïtament el suport a cap dels candidats independentistes que hi puguin haver.