Les "smarts cities", o "ciutats intel·ligents", són el futur. Ciutats altament informatitzades i focalitzades en el benestar del ciutadà, que empren la tecnologia per millorar aspectes tan diversos com el reg de parcs i jardins, els semàfors, l'assistència a la gent gran, la recollida d'escombraries...

Barcelona aspira a ser una d'aquestes "smarts cities" a nivell global, situant-se en la primera fila de la innovació. Amb el risc evident que la resta del país en quedi al marge. Ara, per evitar-ho, la Diputació de Barcelona ha decidit endegar el programa Smart Region, perquè les ciutats mitjanes de la demarcació apropar-se al nivell de Barcelona i, d'aquesta manera, no hi hagi un "gap" especialment significatiu.

"En el seu moment, amb la Mancomunitat, Catalunya va ser capaç de visualitzar un futur i donar respostes que després s'han vist fonamentals. Seguint aquesta estela, ara el Projecte Smart Region preveu això mateix: avançar-nos al 'gap' que cada cop més hi haurà entre les ciutats que incorporin la tecnologia per millorar la qualitat de vida de les persones i les que no." Així ha resumit aquest divendres el diputat de Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona, Carles Rossinyol, el nou projecte Smart Region que la institució s'ha proposat impulsar en els propers anys.

Els municipis de la demarcació escollits per implementar el projecte en una primera fase seran Manresa, Vilanova i la Geltrú (el Garraf), Igualada (l'Anoia), Granollers (el Vallès Oriental), Mataró (el Maresme) i Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès). "Per què entrem en tot això? Perquè hi ha un fet obvi. Les "smart cities" requereixen massa crítica, i Barcelona la té. Però la resta, no. I si tenen sentit les administracions de segon nivell com la diputació, és la de proporcionar aquesta massa crítica a ciutats petites i mitjanes", ha explicat Rossinyol.

La informació, la clau
La Diputació dotarà les sis ciutats escollides d'una plataforma tecnològica que sumarà dades de procedència ben diversa (sensors, informació consistorial, d'ordre públic, de sanitat, informació provinent de les xarxes...) amb l'objectiu d'aportar solucions innovadores. "Per exemple, si hi ha un accident de nit a Mataró, la càmera de trànsit que l'enregistra envia automàticament una notificació a la policia i a l'ambulància, als semàfors perquè quan aquests vehicles hi arribin es posen tots en verd, la il·luminació puja d'intensitat en aquella zona...", ha exemplificat.

"La clau de les 'smart cities' és compartir informació a tots els nivells. Ara tot són compartiments estancs, i quan es trenquen i es posen en comú, tothom se'n beneficia. Tot això comporta més benestar al ciutadà i menys cost", ha assegurat.

El programari que es farà servir per coordinar totes aquestes dades provinents de múltiples fonts s'anomena Sentilo, de codi obert i desenvolupat a Barcelona, "que compta amb una àmplia acceptació com a plataforma transversal de recollida de dades de sensors i actuadors".