Pere Fontanals: Manresa és la ciutat mitjana de Catalunya que està més lluny de la capital en tren. A setanta-cinc minuts de mitjana, però pot arribar a ser de fins a vuitanta-un. La que més se li acosta és Lleida, que està a seixanta-i-pocs minuts. La diferència de distància, però, és de 110km més de llunyania de la capital del Segria que de la del Bages.

A nivell de comunicació viària amb Barcelona, ja no cal parlar-ne. A banda de les víctimes mortals a la C-55, que, en el darrer any, van a ritme d'un mort cada 23 dies, i que hauria de ser suficientment greu per elles soles, la comunicació per carretera convencional resulta trista i penósa: via Terrassa amb una C-55 assassina i una C-58 de passeig de diumenge a la tarda, o via Abrera amb una C-55 assassina i un tram final de Caputxeta Vermella de camí a casa de la iaia.

Aquesta manca de voluntat de millorar les comunicacions de Manresa amb Barcelona és conseqüència, no en tingueu cap dubte, del gairebé nul pes polític que han tingut les comarques centrals (Bages, Berguedà i Solsonès, en aquest cas) en els governs de país i en els centres de poder a Barcelona. Un únic Conseller sencer en aquests trenta anys, i a sobre en un govern Tripartit on manava tothom i no decidia ningú (Josep Huguet), i un mig Conseller que només va tenir set mesos la cartera, en el mateix Tripartit (Jordi Valls). Tota la resta, buit de poder bagenc.

I els diputats? Sempre dient que volen fer lobby comarcal, però quan toca, i ara toca i molt, no tenen ous (ni ovaris) de posar-se d'acord, plantar-se i fer desobediència coordinada de vot respecte dels seus partits com a senyal de protesta i pressió.

Desafecció política? Massa poca encara!