Manifestació històrica
Dissabte, centenars i centenars d'entitats de Catalunya s'han adherit conjuntament amb les màximes autoritats del país, en una manifestació liderada per Òmnium Cultural a Barcelona. Un milió i mig, segons els organitzadors, han estat els catalans que s'han manifestat en contra de la sentència del Tribunal Constitucional. Estaven convocats, com va dir el president de la Generalitat, José Montilla, catalans que havien votat Sí, i que havien votat No, a l'Estatut en referèndum, i també aquells que no havien votat. El perfil social dels manifestants era molt plural: de diferents orígens ètnics, de diverses edats, etc. La majoria de manifestants parlaven el català.

A més, hi havia una gran presència d'africans. Ha estat una manifestació unitària: societat civil organitzada i no organitzada juntament amb partits polítics catalans han defensat la voluntat del poble referendada i el dret a decidir d'aquest país. El lema "Som una Nació, nosaltres decidim", mostrava l'expressió majoritària dels assistents a la manifestació. Tot i això, els crits i càntics a favor de la independència s'han escoltat durant tota la marxa i amb molta força. Quasi podríem dir que han estat la majoria de les reivindicacions que s'han expressat per part de les persones anònimes. Sense incidents -més enllà d'una anècdota amb Montilla i uns energúmens-, la marxa ha estat un exemple de reivindicació pacífica. No hi hagut insults, ni vidres trencats. La majoria havien vingut a la manifestació com a indignació per la sentència i tot el procés previ, però el que està clar, després d'analitzar la majoria de banderes i càntics és que el projecte polític independentista està augmentant la seva base social. La majoria dels manifestants, estaven a favor de la independència, o com a mínim, del dret a decidir. Sembla doncs, que la societat més activa del país, aposta per l'Estat propi català. Per la magnitud i la gran presència d'estelades, hem de concloure que és una manifestació històrica que crea un punt i apart en la història nacional del nostre país. Cap crit contra Espanya, pocs contra el TC. Potser el poble que es manifestava, com diu avui el director de Nació Digital, Salvador Cot, "no n'esperava ja res de Madrid".

Seguiment des de Manresa
Manresainfo.cat s'ha sumat a la manifestació desplegant el seu equip per fer un seguiment dels manifestants que venien des de Manresa i altres poblacions del Bages. A Plaça Espanya, esperaven la majoria de manresans que han volgut anar a la manifestació de Barcelona amb els autocars d'Òmnium Cultural del Bages. 6 busos amb capacitat per a unes 60 persones. Tots plens. Atents a les indicacions dels organitzadors, els manresans i bagencs han anat entrant als busos, alguns començant a establir debats entre no coneguts.

Des de Manresainfo.cat hem fet el seguiment d'un d'aquests autobusos (el número 1). L'ambient, des de bon principi, ha estat molt calmat, sense que en cap moment se sentís cap càntic. L'organitzador d'Òmnium, ha explicat quin era el pla: els carrers per on passava la marxa, l'hora de tornada, etc. I han passat butlletes d'Òmnium, per qui les volia llegir per fer-se soci d'Òmnium. S'ha de dir que l'organització ha estat excel·lent: des del principi s'ha donat un mòbil de referència per a qualsevol imprevist.

Els motius dels bagencs per manifestar-se
En un ambient calmat però festiu, hem pogut copsar les raons per les quals els entrevistats venien a manifestar-se. Hem agafat una petita mostra dels bagencs que anaven al bus, i durant el trajecte, els hem preguntat per les motivacions per anar a la manifestació i això ha estat el que ens han contestat:

Lolita Palou (Navarcles): "Per posar el nostre granet de sorra. Perquè m'hagués estat més fàcil quedar-me a casa, però crec que hi hem de dir la nostra. Tots hi hem de col·laborar".

Loreto Luengo (Manresa): "Per una qüestió vital. Els catalans callem massa, parlem molt entre nosaltres, però no actuem gaire. És necessari [anar a la manifestació] per dir-hi la nostra. Al cap i a la fi, és un sentiment, un sentiment de catalanitat que em fa venir. O el sents o no el sents. (...) Ens han retallat l'Estatut: és una vergonya. [Vinc] per a veure si ho entenen,... que no ho entendran. Una manifestació, tot i ser simbòlica, ja és important. Bé, i també per parlar d'independència".

La seva amiga Lolita s'ha afegit a la conversa per expressar que "[la independència] és una utopia però que potser ho veuran els nostres nets". Loreto ha acabat dient que "els que anem a la manifestació, ho vivim. Per exemple, nosaltres dues hem participat de la plataforma Manresa Decideix". En un debat posterior, es preocupaven pel jovent, ja que en els autocars, majoritàriament hi havia gent d'edat avançada i adulta.

Joan Bozzo (Manresa): "Per demostrar la unitat, que ha estat prou difícil d'aconseguir. Simplement per això, perquè hem sento ofès".

Montserrat Calvellas (Manresa): "Baixo a aquesta manifestació, tot i que l'Estatut era ja minso, però estava referendat i això cal respectar-ho. El TC es permet carregar-se'l, amb el PP i també el PSOE, treballant a l'ombra. Amb tot el que ha passat, a mi se m'han passat les ganes de fer un Estat federal. Catalunya no té més remi que la independència. Abans no ho veia així, però la actitud d'Espanya cap a Catalunya m'ha deixat clar el camí que ara cal seguir. Jo també vaig estar al Manresa Decideix, on ja m'havia passat a l'independentisme. Espero que sigui massiva, per la societat civil, i no pels partits polítics [expressant el seu desencant amb aquests]".

Tant la Montserrat, com la Llúcia, havien estat a la manifestació del 1977, la del lema "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia". La recorden amb enyorança i creuen que aquesta també serà una manifestació històrica com aquella.

Llúcia Carronell (Manresa): "En aquella manifestació hi havia gent plorant veient la senyera. A Manresa, Juli Sanclimens (president Agrupació Cultural del Bages), els hi va col·lar a l'Ajuntament el Cant de l'Espiga, durant els anys '60. Per sort, ara s'han normalitzat les manifestacions i ja no et persegueixen els grisos ni t'obliguen a parlar castellà. Però ara tornem cap enrere".

La Montserrat va recordar-li que "no anem tant enrere com llavors". A les dues, els agrada veure el jovent amb la senyera catalana. "És un orgull" diu la Llúcia.

Joan Coma (Manresa): "Vinc a la manifestació per les retallades fiscals, per les retallades de l'Estatut, per ser barbuts i pagar el beure,... i també per haver-me obligat a fer el servei militar obligatori. No vull ser espanyol, no vull que em diguin què he de ser, què he de fer, què he de no ser, etc".

Mercè Parés (Manresa): "Nosaltres també varem ser a la mani del '77. En aquella hi havia molta alegria i veiem un gran futur. En aquesta li pregunto si la veu amb pessimisme i em contesta que "no pas, però si, amb ganes de decidir. Estic 100% d'acord amb el lema. Cal manifestar-se ja que les coses no passen perquè sí. Alhora, exposa que li sap greu que la gent "no es mobilitzi tant com caldria. Ara es fan masses passos enrere. Vinc per moltes coses: no volem imposar, volem decidir. Ells imposen".

Anònim (Manresa): "Perquè és un deure. A casa, no faríem res. A més, jo no vaig estar a la del '77".

En conclusió, hi havia pessimisme en els debats que es generaven al autocar, però molts d'aquests ja veien una possible solució: la independència. Fins i tot, aquells que havien apostat pel federalisme espanyol.

Anècdotes de la marxa
Fins arribar a Barcelona, molts catalans que anaven en busos es saludaven, i pel carrer ja es veien moltes estelades i senyeres. Els bagencs que anaven en el bus número 1 es van començar a agrupar i a dispersar per anar a la manifestació.

La marxa va començar a "la Plaça del Llapis", com en diuen els barcelonins més catalanistes. Es tracta de la antiga plaça "de la Victòria" en temps de Franco. La Plaça de Joan Carles I. Al càrrec Còrsega ja no es podia entrar a la plaça. Allà, un munt de banderes. La majoria (més del 80%) eren estelades. La espera es feia llarga. Mentrestant, molts crits independentistes i moltes estelades penjades dels edificis que envolten la plaça. Si és ben cert, que hi havia també forces manifestants no independentistes, la majoria de càntics i banderes, eren pròpies del sobiranisme i l'independentisme.

La al·legoria: La gent ha avançat deixant enrere la capçalera
La al·legoria de la manifestació ha estat, quan després de molta espera, perquè la capçalera no avançava, part dels manifestants, han agafat els carrers paral·lels i els laterals del mateix carrer de la manifestació, per avançar. El poble doncs, davant la espera, a tirat pel dret, deixant enrere als polítics, entretinguts amb un embús que s'havia generat davant d'ells. A més, aquests manifestants indicaven, amb els seus càntics, el camí: la independència. El poble volia avançar, cansat de tanta espera, de forma pacífica i festiva. El poble prenia la iniciativa. Com la convocatòria de la manifestació, feta per la societat civil.

La manifestació s'ha anat amenitzant amb càntics independentistes i amb cultura popular. S'ha de fer esment a la presència de la cultura d'arrel tradicional catalana que ha estat amenitzant tota la manifestació amb gralles, castellers, gegants i tambors. S'ha dignificat la seva presència en una manifestació històrica com aquesta. Entre reivindicacions, també hi ha hagut temps per a la broma, com un manifestant que ha començat a cantar -seguit per alguns- a favor d'Holanda, ja que aquest país competirà amb la Selecció espanyola per la Copa del Món de futbol avui mateix.

A les 9h, el bus número 1 esperava els bagencs que hi anaven entrant. Arribant a les 11h de la nit, tots ben contents per l'èxit de la manifestació, s'acabava la jornada reivindicativa. Orgullosos de sentir-nos catalans i d'haver presenciat una festa històrica. Segurament, un punt i apart en la història nacional d'aquest país.