Sorpresa al ple de Manresa per la negativa de Junts a votar una moció «de mínims» per la fi de la guerra a Gaza

La postura del grup municipal estat immutable davant les crides que li han fet els altres partits per buscar "el màxim consens polític"

  • Ple de l'Ajuntament de Manresa d'aquest dijous -
Publicat el 19 de juny de 2025 a les 21:01

Quan al final de la seva intervenció, la regidora de Junts Mònica de Llorens ha manifestat que el seu grup s'abstindria en la moció sobre la fi immediata de la guerra a Gaza, la cara de sorpresa de bona part del saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa ha estat molt evident. Unes cares de sorpresa que han anat seguides de xiuxiuejos per assegurar-se que havien entès bé el que havien sentit. Res de la intervenció de la regidora feia pensar que el grup no votaria a favor de la proposició presentada pel col·lectiu Aturem les Guerres en base al document impulsat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per aprovar a consistoris de tot el país.

De fet, de Llorens ha lamentat la mort de civils a Palestina a mans de l'exèrcit israelià, incidint també en la condemna a l'atac previ de Hamas, i en la necessitat d'una aturada imminent el conflicte, tres demandes recollides en el document que es portava a votació. Poc a poc, sense que hagi estat massa vehement, ha qüestionat el perquè del posicionament en aquesta guerra i no en altres "que hi ha a Somàlia, el Congo, Etiòpia o Ucraïna". Finalment, ha fet públic el sentit del vot de Junts, que ha agafat al ple amb el peu canviat.

Abans, Carme Caballol i Ignasi Segon, d'Aturem les Guerres, havien explicat el sentit de la moció i tot reconeixent que era "de mínims" per facilitar-ne d'adhesió. Després de la intervenció juntaire, els dos grups proposants, ERC i el PSC, han fet una crida a que reconsideressin la seva posició. "Grups de Junts en altres ajuntaments l'han votat a favor, i fins i tot li recordo que el text presentat ha estat validat per representants del seu partit a nivell nacional", intentava explicar-li el portaveu d'ERC, Pol Huguet. En la mateixa línia s'ha manifestat el socialista i regidor de Cooperació, Pere Massegú.

Sense "genocidi" i sense reconèixer tàcitament l'Autoritat Palestina

El text era tant "de mínims", que Fem Manresa havia presentat tres esmenes per canviar en el text totes les referències a "guerra" per "genocidi"; per informar l'Autoritat Palestina, que la moció original no ho recollia, i per incloure l'adhesió de l'Ajuntament a la campanya Boicot, Desinversions i Sancions contra Israel. Finalment, però, i atenent la petició dels proposants d'aprovar el mateix text que a altres ciutats, els municipalistes les han retirat.

Ni aquest gest ni les peticions dels altres partits no han fet canviat el posicionament de Junts, que s'ha mostrat immutable i no ha tornat a intervenir en aquest debat per defensar la seva postura. A la votació, ERC, el PSC i Fem Manresa han votat a favor de la moció, i Junts, Impulsem i el grup Nacionalista s'han abstingut. Vox hi ha votat en contra.

Un crit per la pau i contra la complicitat internacional

El manifest, com la moció, denuncia que des del 1948 el poble palestí pateix una ocupació militar i un règim d'apartheid que ha anat empitjorant amb els anys, fins a desembocar en l'actual crisi humanitària a Gaza. Després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023, Israel ha respost amb una ofensiva militar que ha provocat -segons les xifres del manifest- més de 62.000 morts, 112.000 ferits i 15.000 desapareguts a Gaza, a més de la destrucció massiva d'infraestructures civils i l'assassinat de periodistes, sanitaris i cooperants.