El proper dimecres, 11 de desembre a les 19.00 hores, se celebrarà la taula rodona "Afrontar i viure una malaltia neurodegenerativa", organitzada en el marc dels actes programats per la plataforma Manresa Mobilitza't amb La Marató. L'objectiu és explicar l'afectació psicològica de les malalties neurodegeneratives i com les persones afectades viuen i conviuen amb aquesta. Aquesta xerrada està organitzada per l'Associació de Familiars d'Alzheimer i altres Demències Bages, Berguedà, Solsonès; la Fundació Althaia; la Residència Relat; la Fundació Universitària del Bages (FUB) i la Fundació Sociosanitària de Manresa.
L'acte, que tindrà lloc a la nova Sala d'actes de l'Hospital Sant Joan de Déu, estarà moderat per Montse Vila, professora d'Infermeria de la FUB. Des de l'àmbit mèdic i prendrà part el Dr. Joan Catena, metge geriatra de la Fundació Sociosanitària de Manresa, que centrarà la seva intervenció en la malaltia de l'Alzheimer. Catena parlarà de la seva incidència, els símptomes que la caracteritzen, els canvis que origina en la capacitat funcional del pacient i l'afectació que té en l'entorn del pacient.
Seguidament hi intervindrà el Dr. Pere Bonet, Director de Salut Mental d'Althaia i President del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, que analitzarà les malalties neurodegeneratives centrant-se en l'afectació i el patiment que provoquen a cada malalt i la relació que s'estableix entre la malaltia, la seva evolució individual i l'entorn.
La veu dels testimonis servirà per conèixer de més a prop com es viu amb una malaltia neurodegenerativa. Ho faran Neus Garcia, afectada per Esclerosi múltiple; Francesc Bonvehí, afectat per una Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), i Lídia Gaya, persona que cuida als seus pares, tots dos amb Alzheimer.
Què són i quin tractament tenen les malalties neurodegeneratives
Les malalties neurodegeneratives apareixen quan les neurones emmalalteixen o moren més ràpidament del que és normal. No són malalties de gent gran, sinó que poden afectar qualsevol edat, des de la infància.
Tot i que s'ha avançat en el coneixement d'aquestes patologies, encara no es coneix la seva. Només se sap que entre l'1% i el 10% són hereditàries. No es contagien ni s'intervenen, només en casos excepcionals es pot intervenir el Parkinson. Les neurones estan al cervell i a la medul·la espinal, els dos principals òrgans del sistema nerviós, i és en funció del lloc on moren o es degeneren que apareixen unes malalties o unes altres.
Si les neurones que degeneren són a l'escorça cerebral, apareixerà l'Alzheimer; si, entre d'altres, emmalalteixen les de la substància negra del cervell, es produirà el Parkinson. Si les neurones motores de la medul·la espinal moren, apareix l'Esclerosi lateral amiotròfica. En el cas de l'Esclerosi múltiple queda afectada la funda que envolta una part de les neurones del cervell i de la medul·la. També hi ha patologies en què els problemes s'originen als músculs o als nervis.
Cap d'aquestes malalties no té cura i algunes són mortals. No hi ha tractaments curatius, només hi ha teràpies per alentir l'aparició dels símptomes i per disminuir les greus limitacions que produeixen en les persones que les pateixen. Com que són degeneratives, es tracta de processos progressius que a mesura que passen els anys són més greus.
Per exemple, poden ser problemes motors i que el pacient acabi immòbil o en una cadira de rodes; o amb problemes per respirar, que són els més greus, ja que en aquest cas poden causar la mort; o amb problemes cognitius o de memòria, i que el malalt progressivament oblidi tots els seus records i tot el que ha après al llarg de la vida. A més, són malalties que acaben afectant molt la vida social, sentimental i laboral de les persones que les pateixen. Per tot això l'impacte sobre el pacient i sobre la família és molt gran. I a llarg termini, els cuidadors principals acaben sent víctimes invisibles de la malaltia.
Un dels principals problemes que tenen les malalties neurodegeneratives és que quan es detecten, en molts casos, els malalts ja han perdut més del 50% de les neurones. És a dir, la malaltia comença molts anys abans que se'n faci el diagnòstic. Quan el pacient arriba al metge, la malaltia ja està molt avançada i les opcions terapèutiques són d'eficàcia reduïda.
