Un anunci publicitari de 30 segons per intentar combatre un tòpic que s'arrossega ja 30 anys. El govern xinès s’ha proposat eradicar la mala fama (sovint guanyada a pols) dels productes Made in China amb l’emissió en nombroses cadenes de TV internacionals d’un espot sorprenent.
Després dels escàndols de la llet adulterada o de les joguines defectuoses (citant tan sols els exemples més mediàtics) la fama dels productes Made in China va viure els seus pitjors moments en molt de temps. No obstant, també cal dir que no fou únicament la premsa la responsable d'aquesta llegenda negra. Les característiques d'una gran gamma de productes que arribava diàriament a les mans del consumidor occidental, ja feia temps que formava part del nostre imaginari col·lectiu. Tot i el baix cost, la qualitat del producte deixava, i segueix deixant a més d'un, una certa sensació de que "allò barat acaba costant car".
En l'anunci podem veure alguns dels productes emblemàtics de la indústria xinesa: el calçat, l'alimentaria, la moda, la música i l'aeronàutica. Frases com "Fet a Xina amb tecnologia americana", "Fet a Xina amb estil europeu" o "Fet a Xina amb enginyers de tot el món" fan referència a productes tan diversos com sabatilles esportives , sucs de fruita o avions comercials. Un sospita que més que no pas defensar la qualitat dels seus productes, el govern xinès sembla més entestat en repartir culpes.
És ben cert que en els darrers anys Xina està avançant en la substitució d'una indústria tradicional per una de més valor afegit però també ho és el fet que això nomès s'ha produït en uns pocs sectors. El model a seguir és Japó cert, però la realitat social xinesa amb centenars de milions de treballadors l'obliga a continuar sent, per allò bo o per allò dolent, la "Fàbrica del Món". Encara avui dia es freqüent que més d'un empresari surti escaldat de l'aventura asiàtica per problemes precisament amb la qualitat dels seus productes.
Però, i anant al quid de la qüestió, d'on vé la llegenda negra del Made in China? Què té de certa? L'origen de la mala fama dels productes xinesos no cal cercar-lo únicament en les pobres condicions dels seus treballadors, tot i que sovint poden influir-hi. El sistema de producció planificada i centralitzada que durant més de 40 anys va ser la clau de volta de tota la indústria xinesa, emfatitzava la satisfacció de les demandes materials de la població a través de complexos sistemes de càlcul que operaven al marge de la llei de l'oferta i la demanda. Sota aquest sistema, l'exigència en la qualitat del producte no era doncs, gaire important. Així, certes inèrcies de treball s'han mantingut a Xina al marge del canvi de model econòmic. Però això no ho explica tot.
El cert és que, i parlant sempre en termes generals, la mentalitat de l'empresariat xinès és encara sorprenentment "curtplacista". El benefici immediat prima sobre la satisfacció del client i la seva fidelització a llarg termini. Òbviament, sota aquesta lògica, la qualitat del servei se'n ressent. El baix preu i l'abundància segura de clients i consumidors al país més poblat de la terra, ajuda a entendre el perquè aquesta mentalitat segueix resistint-se a desaparèixer.
Un tercer factor que ajuda a entendre la desídia de moltes empreses xineses per la qualitat és la poca exigència que històricament han mostrat els seus consumidors. Les poderoses i exigents organitzacions de consumidors occidentals han marcat durant dècades uns límits bastant nítids a les empreses productores. Aquest ànim reivindicatiu a Xina es troba encara en un estat molt embrionari. Tot i que en els darrers anys hem assistit a brots d'indignació popular a causa d'algun escàndol com el de la llet adulterada, el consumidor xinès es troba per norma general bastant desprotegit front als abusos dels productors, sovint conxorxats amb les pròpies autoritats polítiques.
Així doncs, tot i l'evidència de que Xina comença a fabricar productes d'alta tecnologia a un preu molt inferior al dels països desenvolupats, és molt probable que això no impliqui la desaparició d'una indústria tradicional, qualitativament pobra, però amb una taxa d'ocupació molt alta. El Made with China i el Made in China sembla que coexistiran encara durant molt temps.
Després dels escàndols de la llet adulterada o de les joguines defectuoses (citant tan sols els exemples més mediàtics) la fama dels productes Made in China va viure els seus pitjors moments en molt de temps. No obstant, també cal dir que no fou únicament la premsa la responsable d'aquesta llegenda negra. Les característiques d'una gran gamma de productes que arribava diàriament a les mans del consumidor occidental, ja feia temps que formava part del nostre imaginari col·lectiu. Tot i el baix cost, la qualitat del producte deixava, i segueix deixant a més d'un, una certa sensació de que "allò barat acaba costant car".
En l'anunci podem veure alguns dels productes emblemàtics de la indústria xinesa: el calçat, l'alimentaria, la moda, la música i l'aeronàutica. Frases com "Fet a Xina amb tecnologia americana", "Fet a Xina amb estil europeu" o "Fet a Xina amb enginyers de tot el món" fan referència a productes tan diversos com sabatilles esportives , sucs de fruita o avions comercials. Un sospita que més que no pas defensar la qualitat dels seus productes, el govern xinès sembla més entestat en repartir culpes.
És ben cert que en els darrers anys Xina està avançant en la substitució d'una indústria tradicional per una de més valor afegit però també ho és el fet que això nomès s'ha produït en uns pocs sectors. El model a seguir és Japó cert, però la realitat social xinesa amb centenars de milions de treballadors l'obliga a continuar sent, per allò bo o per allò dolent, la "Fàbrica del Món". Encara avui dia es freqüent que més d'un empresari surti escaldat de l'aventura asiàtica per problemes precisament amb la qualitat dels seus productes.
Però, i anant al quid de la qüestió, d'on vé la llegenda negra del Made in China? Què té de certa? L'origen de la mala fama dels productes xinesos no cal cercar-lo únicament en les pobres condicions dels seus treballadors, tot i que sovint poden influir-hi. El sistema de producció planificada i centralitzada que durant més de 40 anys va ser la clau de volta de tota la indústria xinesa, emfatitzava la satisfacció de les demandes materials de la població a través de complexos sistemes de càlcul que operaven al marge de la llei de l'oferta i la demanda. Sota aquest sistema, l'exigència en la qualitat del producte no era doncs, gaire important. Així, certes inèrcies de treball s'han mantingut a Xina al marge del canvi de model econòmic. Però això no ho explica tot.
El cert és que, i parlant sempre en termes generals, la mentalitat de l'empresariat xinès és encara sorprenentment "curtplacista". El benefici immediat prima sobre la satisfacció del client i la seva fidelització a llarg termini. Òbviament, sota aquesta lògica, la qualitat del servei se'n ressent. El baix preu i l'abundància segura de clients i consumidors al país més poblat de la terra, ajuda a entendre el perquè aquesta mentalitat segueix resistint-se a desaparèixer.
Un tercer factor que ajuda a entendre la desídia de moltes empreses xineses per la qualitat és la poca exigència que històricament han mostrat els seus consumidors. Les poderoses i exigents organitzacions de consumidors occidentals han marcat durant dècades uns límits bastant nítids a les empreses productores. Aquest ànim reivindicatiu a Xina es troba encara en un estat molt embrionari. Tot i que en els darrers anys hem assistit a brots d'indignació popular a causa d'algun escàndol com el de la llet adulterada, el consumidor xinès es troba per norma general bastant desprotegit front als abusos dels productors, sovint conxorxats amb les pròpies autoritats polítiques.
Així doncs, tot i l'evidència de que Xina comença a fabricar productes d'alta tecnologia a un preu molt inferior al dels països desenvolupats, és molt probable que això no impliqui la desaparició d'una indústria tradicional, qualitativament pobra, però amb una taxa d'ocupació molt alta. El Made with China i el Made in China sembla que coexistiran encara durant molt temps.
