I és que, segons ha
comentat, fer talls a l'abastament d'aigua dels domicilis o reduir la
pressió, no era una opvió a considerar 'les xarxes a les ciutats no
responen a aquestes mesures' ha comentat 'fins i tot, hi havia la
incertesa que amb això podríem garantir l'estalvi' ha continuat. El que
ningú dubtava, era que les restriccions a gran escala, suposarien un
'cost polític i social'. 'La ciutadania venia de les queixes dels trens
i de l'electricitat' ha recordat Hernández referint-se a la crisi de
rodalies per les obres del TGV i el tall de llum que va afectar
Barcelona. 'Només faltava l'aigua' ha afegit 'per això, tota l'aigua
era necessària, inclús els 30 hectòmetres cúbics de l'Ebre' ha explicat.
També
ha recordat la gran pressió mediàtica que va haver-hi sobre la qüestió
mediambiental i les 'picabaralles' que van repetir-se durant mesos
entre les diverses forces polítiques, i en escenaris com el Parlament.
'Es definia la situació com un problema de país' ha recordat el
director de l'ACA. Com a fet positiu, Hernández destaca la 'lliçó' que
va donar la ciutadania a l'hora de conscienciar-se per estalviar aigua.
'S'ha demostrat i es demostra que amb 100 litres per persona i dia
vivim bé i tenim la qualitat que es requereix' ha comentat, destacant a
més que durant l'episodi entre el 2005 i 2007 es va guanyar 'un estalvi
del 4%', al que 'avui hem d'afegir un 5% mes' ha conclòs.
Les mesures actuals
Manuel
Hernández també destaca que la crisi per la sequera va ser una
'oportunitat' per avançar i agilitzar actuacions per garantir
l'abastiment d'aigua de manera permanent, i no només en situacions
puntuals i amb caràcter d'emergència. Pròximament estarà en fase
d'informació pública el Pla de Gestió de Sequera, document que
coordinarà les mesures i que, segons afirma el director de l'ACA, és
més 'flexible' que un decret.
Segons l'Agència Catalana de
l'Aigua, des del començament de l'episodi de sequera i fins avui, s'han
invertit 507 milions d'euros. D'aquests 63,5 milions s'han destinat a
actuacions que incrementen el nivell de garantia de l'abastament local
i que podran ser utilitzades tant en altres episodis o en situacions de
fallida dels sistemes d'abastament estructurals. Això inclou
recuperació de pous i captacions en desús. De fet, durant el període de
sequera es van posar en servei a Catalunya gairebé 300 pous, 150 dels
quals recuperats directament amb obres d'emergència impulsades des de
l'Agència Catalana de l'Aigua, i la resta per iniciativa municipal,
però amb subvenció de fins a un 80% per l'ACA.
A més, s'han
invertit 405 MEUR en obres ja planificades per l'ACA, però que es van
accelerar durant el període de sequera. Entre aquestes obres hi ha
l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes -que entrarà en servei el
darrer trimestre de 2009-. També està la connexió de la mateixa planta
de Blanes amb la potabilitzadora de Cardedeu, obres que s'iniciaran en
breu i que tindran un termini d'execució d'un any.
Els 38 MEUR
restants s'han destinat a mesures com el trasllat d'aigua en 'cubes' a
municipis amb problemes d'abastament, campanyes de sensibilització i el
transport d'aigua en vaixells. Tot això, mentre durava al sequera . De
fet, Hernández ha explicat que el cost del transport d'aigua en
vaixells des de Tarragona i Marsella, va ser inicialment de 56 MEUR. La
indemnització que corresponia a l'empresa per interrompre el servei
-només es van fer dos trajectes- era de 28 MEUR, el 50%. Finalment,
l'administració va pagar 17 MEUR. 'Fets com aquest van posar en
evidència el car que és no tenir aigua' ha comentat el director de
l'ACA. 'Però tot i que sigui car tenir aigua, sempre serà molt més
barat que no tenir-ne' ha sentenciat.
