Superada la primera sorpresa davant el nou descobriment, de segur que també aprecià com aquesta ombra s'escurçava al llarg del dia fins un punt on tornava a allargar-se. Això li degué donar la primera noció de migdia que potser utilitzà per saber si li convenia o no seguir perseguint aquell cérvol esmunyedís abans no es fes fosc.

Poc temps després de constatar que el recorregut diari del Sol per l'esfera celeste podia aprofitar-li per a dividir el dia en fragments horaris, l'home construí el primer rellotge de Sol, segurament damunt d'una superfície horitzontal sobre la qual es desplaçava l'ombra d'un objecte vertical, el gnòmon.

Els més antics rellotges de sol verticals, els que s’emplacen en un mur, s’han trobat a l'antic Egipte i la tradició ha perdurat fins als nostres dies. Qui no n’ha vista més d’un?

A mi sense cap coneixement de gnomònica, sempre m’han cridat l’atenció els missatges –sempre catòlics– que els rellotges exposen a la nostra reflexió.

Si no teniu cap hobby, aquí us en proposo un: recollir les imatges i missatges que els rellotges de sol –n’hi ha molts, només cal aixecar el cap– ens deixen cada dia.