La sentència del Tribunal Suprem, que s'ha de considerar ferma, és en resposta al recurs de cassació que havia presentat l'Ajuntament de Moià contra la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), sobre el recurs que, anteriorment, havia presentat Josep Tarín sobre la resolució del Jutjat del contenciós administratiu 16 de Barcelona que havia entès que no tenia dret a aquests honoraris.
Reclamant des de 2014
Josep Tarín va interposar l'any 2014 un contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Moià per un import de 124.815,79 euros per l'impagament de tasques professionals d'assessorament jurídic al llavors alcalde de Moià, Josep Montràs. Tarín reclamava el deute malgrat que eren encàrrecs "verbals", sense dotació pressupostària, i suportats administrativament sobre factures proforma i no oficials amb el seu corresponent IVA.Aquesta reclamació es va girar en contra de l'exalcalde de Talamanca, ja que la jutgessa, en una dura interlocutòria, va valorar que "els contractes verbals queden vedats fins i tot en supòsits d'urgència", la reclamació suposa "una fragmentació dels suposats encàrrecs injustificada" i, sobretot, "una relació més que directa no només amb l'equip de govern de llavors en el consistori, com a militants de la mateixa força política -CiU-, sinó amb el que era el propi alcalde" de Moià, amb el que fins i tot, observa la magistrada, "comparteixen lletrat" en els plets dels que es defensa el propi Montràs per la seva gestió municipal.
A més, el reconeixement del deute per part de Montràs a Tarín va tenir lloc el 3 de juny de 2011, quan ja s'havien celebrat eleccions municipals -que havia guanyat el republicà Dionís Guiteras-, a 7 dies del relleu a la presidència del consistori.
La jutgessa a més a més va tenir en compte que Tarín, "que actua [professionalment] en l'àmbit administratiu", no pot dir que desconeixia que la seva contractació per part de l'Ajuntament de Moià "era del tot irregular", afegint-hi a més a més, que "és alcalde d'un altre poble a escassos 30 quilòmetres de Moià pel seu mateix partit polític". Això, per a la magistrada, és una "paradoxa" en el que va ser l'assessor jurídic del propi Ajuntament. De manera que no es pot considerar que "actués de bona fe" en la contractació.
La jutgessa finalitzava posant sobre la taula que l'exalcalde de Moià va contractar Josep Tarín "sense formalitzar contractes", "amb total opacitat", "sense procediment de concurs", ni "cap tipus de formalització" posterior. La magistrada no es va quedar aquí, sinó que va fer arribar la sentència a la Fiscalia perquè investigués el cas.
"Enriquiment il·lícit"
Josep Tarín va recórrer la sentència del contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2018, i aquest va fallar estimant parcialment el recurs i reconeixent-li a l'exalcalde de Talamanca el dret a cobrar 118.252,47 euros pels assessoraments jurídics realitzats a favor de l'Ajuntament de Moià en diversos processos judicials urbanístics i administratius.El TSJC va entendre que, malgrat no haver-hi contracte ni factures que ho suportessin ni partida pressupostària, els encàrrecs fets per l'exalcalde Montràs i el secretari municipal sí que hi eren, que la feina es va portar a terme i que la despesa es va aprovar per decret d'alcaldia. Tots aquests fets mostren, segons la sentència, que va haver-hi "enriquiment il·lícit" de l'Ajuntament de Moià, i "empobriment il·lícit" de Josep Tarín, ja que havia ofert uns serveis pels quals no havia cobrat.
A més, la sentència valorava que "no va haver-hi voluntat maliciosa" en l'encomana i execució dels treballs d'assessorament perquè anteriorment també havia realitzat altres assessoraments contractats de la mateixa manera pels quals sí que havia cobrat.
Davant de la resolució del TSJC, l'Ajuntament de Moià va presentar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, que ha rebutjat com a última instància judicial, sentenciant fermament, doncs, que el consistori ha de pagar els 118.252,47 euros més interessos a Josep Tarín.
[naciomanresa]
