Xavier Sucarrats: Nou Congost. L'Assignia Manresa guanya 86-84 al València Basket. Queden 4,6 segons i els visitants tenen la darrera possessió. Jaume Ponsarnau decideix que el seu equip no farà personal i defensarà la jugada. Lauvergne llença el triple decisiu i la pilota toca al cèrcol. Javi Rodríguez captura el rebot. Victòria local davant un dels grans de la lliga. La tercera victòria de la temporada permet l'Assignia Manresa sortir de la zona de descens per un millor bàsquet average amb el Cajasol. Ni és el dia dels Sants Inocents ni es va repetir la darrera jugada de l'Assignia Manresa – València Basket. És només una crònica del que podria haver estat i no va ser. Una derrota que, més enllà de la seva justícia o injustícia, manté l'equip a la zona de descens a la lliga LEB.

En una temporada normal, un equip amb només dos triomfs estaria despenjat al fons de la classificació. Aquest any, però, és diferent. Trobem un equip (l'Assignia Manresa) amb només dues victòries que no tanca la taula i que depèn de sí mateix per salvar-se. Per estrany que pugui semblar.

Del partit davant el València, els manresans van demostrar que poden fer-ho millor del què havien fet fins ara. Per primera vegada a la temporada, els tres jugadors claus de l'equip (Rodríguez, Hanga i Asselin) van estar a un bon nivell en un mateix partit. Arteaga i Ramsdell van ajudar de valent. I secundaris com Arco van recuperar sensacions. L'equip manresà necessita de tot el seu col·lectiu per tirar endavant el projecte. Com també necessita consolidar passes endavant com la de diumenge.

Que ningú s'enganyi. Les passes endavant que ha fet l'equip han resultat insuficients. El descens és una amenaça real. Fins i tot, molt real. Però partits com el jugat contra el València permeten somniar, mínimament, que encara es pot aconseguir.