Un moment de la presentació de l'Informe Social. Ajuntament Manresa
L'Ajuntament de Manresa, a través de l'Observatori Social de Manresa, ha elaborat el segon Informe Social, una iniciativa que té per objectiu radiografiar la realitat social de la ciutat, veure'n l'evolució i conèixer-ne millor les característiques per millorar i projectar les polítiques socials més adequades. L'Informe Social 2010, que s'ha elaborat realitzant el seguiment de diferents indicadors, entrevistes a professionals i grups de discussió, és una actualització de l'Informe Social 2008 amb l'objectiu de conèixer millor l'abast dels darrers canvis econòmics en les persones i famílies de Manresa.
L'Observatori Social
Conèixer i analitzar la realitat social sobre la qual s'està intervenint és una necessitat que qualsevol agent que pretengui transformar-la s'ha de proposar. És per aquest motiu que la regidoria del Programa Transversal d'Inclusió Social va apostar per la creació de l'Observatori Social de Manresa, l'any 2007. L'objectiu d'aquest Observatori Social és la de poder obtenir una fotografia de la ciutat de forma periòdica, veure'n l'evolució i facilitar aquest coneixement per millorar i projectar les polítiques socials més adequades.
L'Observatori Social de Manresa té en compte que la realitat és complexa, polièdrica i subjectiva i que, per tant, cal aproximar-s'hi des de diferents perspectives i metodologies i és per aquest motiu que empra diversos instruments.
Una de les eines de l'Observatori Social ha estat la confecció d'un quadre d'indicadors per mitjà d'un procés participatiu i de consens. Aquest quadre permet fer un seguiment de l'evolució de la realitat social a partir de les dades quantitatives. Així mateix, aquest Observatori es nodreix d'altres instruments com ara el recull d'informes, documentació, diagnosis, etc. referents als àmbits de la inclusió social i la realització i anàlisis de grups de discussió i d'entrevistes grupals i individuals. Per a més informació sobre l'Observatori Social: www.manresainclusio.cat/observatori
A partir de la combinació de les diverses eines d'informació, la voluntat de perfilar les problemàtiques socials més rellevants i dirigir l'acció en relació a allò social va donar lloc a l'Informe Social 2008. Aquest document es basava en l'anàlisi de set àmbits (renda i ocupació, educació i formació, salut, benestar social, habitatge, família i xarxa social, habitatge, cohesió territorial i mobilitat i ciutadania i participació) i en cadascun d'ells es presentaven les dificultats d'accés de diversos col·lectius en risc (persones immigrades, dones, joventut i adolescència, gent gran, persones discapacitades i salut mental i addicions).
Aquest primer informe social es va presentar a finals del 2008 i ja constatava que la crisi econòmica era una realitat prou tangible com perquè es traduís en aspectes força quotidians de la nostra ciutat. Per aquest fet, al llarg del primer semestre de 2009 es va elaborar un butlletí semestral d'Inclusió Social, que era un document d'actualització de les problemàtiques i dades presentades en l'Informe Social 2008.
Amb l'objectiu d'analitzar més a fons i posar sobre la taula algunes de les principals problemàtiques econòmiques i socials d'aquesta crisi econòmica s'ha elaborat l'Informe Social 2010, amb dades dels anys 2008 i 2009. Aquest informe és fruit del recull i anàlisi de dades quantitatives extretes de la mateixa administració local i d'altres fonts, d'unes reflexions i opinions del personal tècnic de l'administració que treballen en serveis que estan en contacte amb les persones que viuen i treballen a Manresa i d'informació qualitativa d'informes econòmics i socials actualitzats.
La metodologia
L'elaboració de l'Informe Social 2010 s'ha dut a terme seguint les següents fases metodològiques:
- Trobada exploratòria amb tècnics de l'Ajuntament i entitats per copsar la realitat social i les principals problemàtiques
- Entrevistes grupals i individuals semiestructurades a tècnics de l'administració
- Actualització de les dades quantitatives del quadre d'indicadors consensuat el 2008
- Recollida d'altres dades numèriques rellevants dins i fora de l'Ajuntament
- Confecció i anàlisis estadístiques dels paquets quantitatius recollits: índexs, taxes, percentatges, gràfics, taules, arbres, etc., per visualitzar tendències.
- Recollida d'estudis, memòries, plans, projectes, lleis, diagnosis i documents varis relacionats amb els eixos estratègics de la inclusió social.
- Recull de notícies contrastades de la premsa local, nacional i estatal sobre els diversos àmbits de la inclusió social.
Aquest informe està estructurat seguint quatre dels set àmbits esmentats: renda i ocupació, habitatge, salut i benestar social (serveis socials). Dins de cada àmbit se'n contextualitza la seva situació, els principals canvis d'aquest en la situació a Manresa i les principals dificultats dels col·lectius en risc social. A més, en cadascun d'ells hi ha un recull final de punts claus. A banda, cada apartat té les seves particularitats i subapartats propis que venen marcats per la informació recollida.
La priorització d'aquests quatre àmbits es basa en la constatació que són aquests els que més canvis han sofert. Per tant, aquest informe no pretén reescriure totes les problemàtiques socials existents editades en el passat informe 2008, sinó que té la voluntat d'actualitzar les dades i prestar una atenció especial en els àmbits i col·lectius més afectats al llarg dels anys 2008 i 2009.
Les conclusions
L'Informe Social assenyala nou fets-problema, la major part dels quals són conseqüència de la crisi econòmica:
La priorització d'aquests quatre àmbits es basa en la constatació que són aquests els que més canvis han sofert. Per tant, aquest informe no pretén reescriure totes les problemàtiques socials existents editades en el passat informe 2008, sinó que té la voluntat d'actualitzar les dades i prestar una atenció especial en els àmbits i col·lectius més afectats al llarg dels anys 2008 i 2009.
Les conclusions
L'Informe Social assenyala nou fets-problema, la major part dels quals són conseqüència de la crisi econòmica:
- Dificultat per crear ocupació i riquesa al territori
- Activitat econòmica depenent dels sectors industrial i de la construcció (llegat històric)
- La comarca del Bages té un clima empresarial més advers que la resta de Catalunya
- Augment de la deslocalització de grans empreses que tenen grans infraestructures
- Increment del tancament i suspensió de pagaments de petites i mitjanes empreses, microempreses locals i autònoms
- La recuperació econòmica d'algunes empreses no es tradueix en la creació de llocs de treball
- Agreujament de la situació econòmica i social de les persones immigrades
- La població estrangera s'ha vist més afectada per l'atur i la reducció de la contractació en la majoria de sectors
- Menys oportunitats d'aconseguir un contracte per renovar els permisos
- Tot i les restriccions de la Llei d'Estrangeria hi ha un augment de casos de mobilitat per part del cap de família per motius laborals
- Més dificultats d'accés a un habitatge assequible i per tant adopten mesures de reagrupament
- Incrementen els discursos racistes i xenòfobs vers aquesta població
- Bosses de persones aturades majors de 50 anys amb poca capacitat de reciclatge
- La crisi ha portat a l'atur tant assalariats/es com autònoms/es majors de 50
- Més vulnerable: la seva trajectòria laboral, l'edat i les poques ofertes laborals adreçades a aquest col·lectiu fan que sigui més vulnerable
- Autònoms/es majors de 50: no cobren cap prestació d'atur i fins el moment han tingut un estil de vida benestant
- Augment de l'endeutament familiar
- En època de bonança els bancs van fomentar l'endeutament a les famílies
- L'atur i la manca d'oportunitats al mercat laboral està dificultant poder pagar les "noves" despeses i les necessitats bàsiques
- Empitjorament econòmic familiar: augment de fraccionaments dels tributs municipals i aparició de nous casos de morositat
- Sorgiment d'un nou perfil: famílies amb insuficients recursos econòmics i sense problemàtica social
- -Aquesta nova població atesa pels diversos serveis locals tenen uns ingressos entre 600 i 1200 €; pitjor renda familiar i s'apropa al llindar de risc
- -Part d'aquest nou perfil d'usuaris/es tenen suficients habilitats i capacitats per esdevenir més autònoms i no s'haurien de cronificar
- -Famílies "benestants" que fa un any tenien feina i una bona situació i ara no poden vendre propietats per mantenir el seu benestar
- Increment de dificultats d'accés a un habitatge en bones condicions econòmiques
- Empitjorament de la renda familiar disponible està generant dificultats per pagar les hipoteques a les entitats bancàries i els lloguers
- Casos de desallotjaments per impagaments i consegüentment a una remodelació de les unitats de convivència
- Demandes d'habitatge a FORUM: són per la dificultat per pagar el lloguer i els acollits a casa d'altri
- Dificultats per accedir a borsa (FORUM) i al mercat lliure de compra i lloguer mostren la difícil situació de les unitats de convivència
- Augment de les situacions d'estrès emocional a persones i als nuclis familiars
- Canvis en els estils de vida i que la reducció dels ingressos familiar poden minorar l'accés a hàbits saludables (hàbits alimentaris...).
- La pèrdua de poder adquisitiu està fent canviar el rol de certs homes caps de família: baixa autoestima.
- Menys separacions i els divorcis que porta a un augment de casos de tensió a les llars
- Augment d'angoixa i estrès de la gent gran pel retorn dels fill
- Increment del nombre de famílies que tenen dificultats per mantenir uns estàndards d'inclusió social en relació a la infància i a l'adolescència
- Als pares i mares els és difícil evitar traslladar l'angoixa a la infància i d'adolescència, la qual se'n veu perjudicada
- Manca de renda familiar no permet accedir a serveis i recursos per a la infància i adolescència
- Manca de recursos per afavorir la inclusió de la infància
- Augment de casos de negligència a causa de l'estrès emocional existent a les llars.
- Desbordament i saturació dels serveis locals adreçats a afavorir la inclusió social
- Saturació en centres d'ocupació i formació, serveis d'atenció social, entitats i plataformes d'ajudes, etc.
- Empitjorament en el clima davant l'augment de persones demandants amb desbordament per situacions de risc social.
- L'administració local té majors dificultats per planificar i gestionar polítiques públiques i socials per manca de recursos.
