"Ya entrada la mañana ha corrido por todos los ámbitos de la ciudad la noticia de que en la casa conocida por "La Culla", había ocurrido un sangriento suceso del que había sido víctima la mujer que en dicha casa vivía. Esta mujer era la esposa del hombre que hace un tiempo se le encontró muerto cerca de la Culla diciéndose que se había suicidado". Així explicava el Diario de Manresa, el 9 de maig de 1923, un dels crims més misteriosos que ha registrat la crònica negra catalana, el doble crim de la Culla. De fet, aquesta setmana, concretament el 9 de maig, es van complir 90 anys de la consumació total d'un doble assassinat sense que encara mai s'hagi esbrinat ni el culpable ni el mòbil. Esperitisme, un ritual maçònic, un ajustament de comptes... Totes les especulacions van servir per explicar allò que fins ara ha estat inexplicable.

La Culla és un Mas datat el segle XII que encara es manté dempeus. Actualment acull el centre d'aprenentatge de l'entorn del Bages i el Departament d'Ensenyament, però el març de 1923 aquesta masia va començar la seva transformació en un escenari de violència. A la Culla s'hi estaven una parella de masovers, sense fills ni família directa coneguda, en Joan Guixé Farré, de 45 anys, i Lluïsa Oliveras Subirana, que n'havia complert 42. Segons recullen els enraonies de l'època tots dos eren fervorosos practicants de l'espiritisme o bé també explicaven que pertanyien a una de les lògies més sinistres de les maçoneria.

Una llegenda que la violència amb què va morir el matrimoni va reblar. Joan Guixé va sortir a buscar cargols el 22 de març i a l'endemà el van trobar a la sèquia esqueixat, amb el cap a trossos i l'esquena esberlada. De fet, molts bocins es van haver de recollir per la rodalia. Les primeres investigacions van apuntar a l'explosió d'un cartutx de dinamita, el que feia pensar en un suïcidi.

Mentre les perquisicions continuaven i miraven d'escatir si havia estat un suïcidi, un accident o, fins i tot, un assassinat provocat per la revenja d'un assassinat que el desgraciat Guixé hauria comès, el cas va empitjorar. El nou de maig a la pica de l'oli del Mas La Culla va aparèixer el cadàver de la Lluïsa amb el cap esclafat. Una detenció dos dies després no va servir per aclarir el cas. La brutalitat del crim, l'àuria d'espiritistes de les víctimes i que el cas encara resta obert va convertir La Culla en un lloc embruixat. De fet, a hores d'ara encara és un lloc de peregrinat ge. Fins i tot, algú camí del canvi de guàrdia de l'Hospital de Manresa, a tocar del Mas, assegura haver sentit les veus i la ranera de mort d'en Joan i la Lluïsa.