- Què aportaria Xavier Javaloyes a Manresa si fos alcalde? Creus que els anys que portes a l'oposició et servirien d'experiència o no té res a veure la feina a l'oposició amb la feina que es fa des del govern?
- Des de la meva experiència de regidor a l'oposició, crec que és molt vàlida. Perquè no és l'experiència d'una sola legislatura, són diversos anys fent aquesta tasca a l'oposició. I són molts anys coneixent els passadissos i el personal de la casa i els entrellats que es conformen per poder aconseguir molts dictàmens que es resolen al final. Crec que això m'aporta un plus d'experiència en aquest sentit perquè estic convençut que a l'hora de ser alcalde –que això seria un punt i apart perquè, evidentment, no seré alcalde- aportaria aquesta experiència en positiu. Crec que és un dels valors bons que tinc. El fet de no haver governat significa que no saps ben bé el fons de totes les qüestions, però també el fet de estar a fora és per a mi un valor en positiu afegit ja que permet haver analitzat una sèrie de problemes que hi ha ara mateix a l'ajuntament i a la ciutat des de l'objectivitat.

- En aquests 15 anys de govern tripartit a l'Ajuntament de Manresa, hi ha hagut coses que s'han fet bé...
- Evidentment, que n'hi ha...

- Me'n podries...
- Són molts anys, només faltaria que no s'haguessin fet algunes coses bé.

- Me'n podries dir alguna. Alguna que creguis important?
- Jo no sóc d'aquells que pel fet que estigui governant una formació política contrària a la meva hagi de dir que ho han fet tot malament. I a més a més després de tants anys. I a més a més tenint en compte que durant les dues - tres primeres legislatures del tripartit, les qüestions més importants d'aquesta ciutat es feien a través del consens amb totes les forces polítiques. S'han fet coses molt ben fetes: El projecte universitari és un d'aquests elements que cal destacar i subratllar; l'Anella Verda de Manresa és un altre dels elements que també cal tenir en compte; el PIRNA crec que també és un element molt positiu. Una altra cosa és com s'han fet a vegades les coses, però com a element, com a estructura, penso que aquestes són coses positives del tripartit. Però també és cert que aquestes accions que et comento s'han portat a terme amb el consens de totes les forces.

La fusió hospitalària, fins i tot, jo recordo que hi va haver trencadissa al sí de l'equip de govern, i els que érem a l'oposició vam ser els que vàrem fer costat al PSC perquè crèiem que, en definitiva, en forma i fons, era en benefici de la sanitat i de la qualitat assistencial de Manresa. Amb tots els serrells, amb totes les problemàtiques que hi pugui haver, perquè no tot és fàcil... Creiem que s'han fet coses positives i que els temes troncals d'aquestes coses positives han anat bé perquè s'han negociat, han estat consensuades, dialogades, i per tant tots hem aportat el nostre gra de sorra per intentar ser copartícips d'aquests projectes.



- I sense que me'n facis una llista inacabable, què és el pitjor d'aquesta etapa?
- Una de les coses més dolentes, com a experiència essent regidor, ha estat aquesta legislatura. Ha estat la legislatura de l'opacitat i de la manca d'informació.

- Això que dius, ho dius per l'última legislatura bàsicament?
- Durant aquests darrers quatre anys. És a dir, durant tota l'etapa Camprubí, que va estar un any i mig de l'anterior legislatura també. Una opacitat amb la informació molt gruixuda. Jo destacaria del tripartit dos distincions bàsiques: El primer que van ser les persones que el van formar i que van fer que entre totes les formacions polítiques hi haguessin grans acords, ja que la manera d'entendre's entre ells varen saber traslladar-ho a les formacions que érem a l'oposició, perquè també teníem interès en poder pactar i fer coses per a la ciutat. El que ens hem trobat en aquests darrers cinc – sis anys és que aquesta entesa es va esbiaixar, és a dir, no hi ha hagut aquesta voluntat d'arribar a acords ni consensos i la informació, la que ens ha arribat, ens ha arribat tard i justa. Que et trobes que quan estàs treballant amb la informació dius "però no hi havia això, a més a més?", "ah, que no t'ho han dit?", "però qui m'ho havia de dir?",... al final arriba un punt en que dius "mira, feu el que vulgueu! i nosaltres ja direm el que creguem convenient quan arribi el moment". Són tots aquests elements els que no han permès fer coses millors aquesta legislatura.

Més coses dolentes? En totes les legislatures n'hi ha de coses dolentes, remuntant-nos a aquesta última jo es destacaria fonamentalment dues que són gruixudes i de calaix. Per una banda, no voler veure la realitat econòmica que anava empitjorant i no prendre les mesures oportunes, ni per activa ni per passiva. A menys nosaltres dèiem: "Escoltin, que aquí ens la fotrem" i ells anar fent cas omís, suposo que per consigna de partit, ja que si veies el que feien des de dalt fins baix, tots anaven fent el mateix.

Per l'altra costat hi ha el tema del catàleg de llocs de treball de l'Ajuntament de Manresa. Ells es troben el 2007, si no recordo malament, en unes festes de la Llum, quan sortim de l'Ajuntament cap a l'església del Carme, amb una comitiva que ningú se l'esperava, ja que mai hi ha ningú quan anem cap al Carme. Hi havia una comitiva amb xiulets que eren els treballadors de la Policia Local. Això els va saber tant greu que van arribar a un pacte per arreglar el famós pagament a compte a l'espera de tancar el catàleg de llocs de treball. Com que entenien que mentre es tancava el catàleg els treballadors estaven molt mal pagats, se'ls va augmentar el sou 200 euros. Dic que devia ser així, perquè sinó no s'entén que avancessin l'augment d'aquest complement de 200 euros. Si avancen aquests diners ha de ser perquè entenen que els treballadors no estan ben pagats. Resulta que amb totes aquestes històries al cap d'un any i mig, s'atura l'elaboració del catàleg de llocs de treball. I passa mig any... jo recordo haver-li preguntat al regidor Irujo que què passava amb el catàleg i ell explicar-me que estava aturat perquè hi havia moltes disfuncions... i així va quedar la cosa fins que va explotat tot el rebombori.

Jo el problema que li veig amb aquesta revisió que van començar, que es feia a través de la Diputació, és que es trobaven amb un greu problema com és el fet que hi ha gent que cobra el que no li correspon i gent que cobra per sota del que li correspondria. Com s'ha de compensar això? Doncs als que cobren per sota els hi pugem el sou i ja està, però als que cobren per sobre no els ho podem abaixar, així perquè sí. I doncs, com ens ho mengem ara això? Com és possible que hi hagi una sèrie de personal que estigui cobrant per sobre de la feina que fa? D'on ha sortit aquest personal? Com pot ser que l'Ajuntament tingui una plantilla de gairebé 700 treballadors? On són? Vull dir, que sí que hi són, només faltaria. Però com pot ser que hi hagi un cap de departament que no tingui ningú a sota? Si no tinc ningú a sota, sóc el peó, sóc l'encarregat i sóc el cap, tot a l'hora... però és clar, no faig de peó, que per alguna cosa sóc el cap de departament... Hi ha una sèrie de col·lectius que entenc que se sentin molt desfavorits, que a més els retallen aprofitant la retallada del 5% de Zapatero... i aquí tenim el pastís muntat. Aquest és un greu problema estructural que tenim a l'Ajuntament. Capítol 1, personal, s'emporta el 48% del pressupost.

En qualsevol cas, el personal que hi ha i que sobre, com ens ho fem per intentar reconduir-lo? I per una altra part com ho fem perquè tota una colla de personal d'aquesta casa estigui pagat adequadament? El que no podem fer, per exemple, en el cos de la Policia Local, és que hi hagi tota una colla d'agents que es dedicaven a fer de policia de barri que s'ho van agafar amb ganes, amb molt ímpetu, que creien en el projecte, i que, de cop i volta veuen retallats els seus ingressos, i que van a parlar amb presidents d'AA.VV., a parlar amb botiguers, a parlar aquí i a parlar allà, total per a no ser ni reconeguts en la seva feina i que, a més a més, la feina dels informes que estan passant en temes de manteniment i altres coses, no hi hagi ningú que els atengui i es vagin apilant en el racó d'una taula... Doncs què passa? Que hi ha vacants a Sabadell? Doncs "mira, com que jo ja sóc Policia Local, faig l'examen i si entro, cobro més i tinc la feina valorada". I que des de la regidoria et diguin "bé, ja en ficarem un altre...". No és tant fàcil. Formar un agent de la Policia Local té un cost d'uns 40.000 o 50.000 euros. Si divideixes aquesta quantitat per 200 euros, mira a quants agents els podies mantenir el salari que tenien per només el preu d'un agent que hagis hagut de formar. El govern demora el programa estructural del personal, el catàleg de llocs de treball, perquè es troben que hi ha molta gent que ells han col·locat i que cobren per sobre de la feina que fan i ara no saben ni com descol·locar-los ni com ajustar el seu sou al que de veritat haurien de cobrar. Qui dia passa, any empeny, i com m'ha reconegut algun dirigent d'aquest tripartit, qui vingui a darrera ja s'ho trobarà.



- D'això que has apuntat, dues coses: l'opacitat que li atribueixes al govern de Camprubí tu l'atribueixes a una qüestió voluntària o a una qüestió de personalitat dels membres que hi ha ara?
- Jo diria que és una mica de tot. Entenc que les relacions personals hi influeixen i també que cadascú és com és. Abans tant l'alcalde com els regidors tenien una manera de fer més de compartir la informació, evidentment dins d'uns límits. Però crec que també hi ha influït el moment econòmic que estem vivint i en que està submergit l'Ajuntament. Però això no eximeix al govern que hi hagi d'haver un nexe de comunicació amb temes i projectes de ciutat. No pot ser que en el tema de les TUC haguem de ser l'oposició qui vagi darrere empenyent i preguntant. Hi ha temes d'estratègia de la ciutat que no tenen a veure amb el tema econòmic, però que tampoc s'ha compartit adequadament.

- I arran del que també assenyalaves: tema treballadors. Tenint en compte que hi ha una part de funcionariat i que no és tant fàcil. Dius que l'Ajuntament té massa despesa de personal, però a la pràctica, com ho soluciones? Imagina't que la propera legislatura ets al govern i vols solucionar-ho.
- Posem que Xavier Javaloyes és alcalde i aquest és un dels temes prioritaris a afrontar. El primer que cal fer és acabar aquest catàleg de llocs de treball que es va començar i es va deixar a mitges. És l'única manera de fer una radiografia per saber com estem i cap a on anem. I a partir d'aquí prendre mesures per mirar de reduir o complementar el que hi ha. És que no hi ha més. Dius: "o, és que són funcionaris!". Ja entenc que als funcionaris no els podem pas acomiadar i que hi ha molts contractes laborals que tampoc es poden "acomiadar". Però sí que hi ha la necessitat de fer un plantejament per fer front al problema, perquè sinó arribarem a un punt en que no en quedarà una altra que dir-los "escoltin, vostès volen cobrar a final de mes, oi?". Hem de fixar els salaris per productivitat? Aquell arquitecte tècnic que faci tanta feina ha de cobrar un mínim més uns complements segons la feina feta? Perquè és clar, entenc que fa quatre anys enrere hi havia molta feina per previsions d'obres, llicències d'obres,... però ara, per desgràcia, aquesta feina no hi és... No dic reduir sous, però potser establir un sistema en que això es vegi. Si els convenis són els que són i no es poden fer acomiadaments massius, perquè tampoc es tracta d'això, el que sí cal és posar una sèrie de mesures sobre la taula i parlar-ne. Aquest és un dels problemes més greus d'aquesta legislatura i dels més importants dels que haurem de fer front a la propera.

- Quant a Manresa, cap a on hauria de tirar la ciutat?
- Manresa té unes grans oportunitats per endavant. Crec que és un error plantejar Manresa només des d'una vesant. Seria un error plantejar Manresa només des del turisme, o només des del món universitari o només des del món comercial. Crec que aquests tres temes, per ells sols, no fan res i un es complementa amb l'altre. I si un dels tres falla fa que els altres dos no acabin de reeixir. Per exemple, si el turisme que és una de les assignatures que tenim pendents, que s'ha millorat, però que encara tenim pendent, si el turisme no va prou bé, perjudica el comerç, la restauració,... si el projecte universitari va bé, potencia el tema d'oci i de lleure, i el tema del comerç, també. No podem dir "Manresa ha de ser només comerç". Manresa és una suma de realitats que cal potenciar per a que aquell emprenedor que vulgui pugui desenvolupar el seu projecte a la ciutat i per la ciutat. Des de quina àrea? Manresa passa per ser pal de paller de la Catalunya Central. Jo no imagino una Catalunya Central del futur sense que Manresa sigui l'eix vertebrador pel seu propi pes demogràfic, però també per les infraestructures, pel tema comercial, pel tema universitari,... per ser un punt important a la Catalunya Central i a tot el país, a Catalunya.



- El govern de Manresa té 13 de 25 regidors i les tendències indiquen que les tres formacions que el composen no sumaran majoria. El PP està en disposició d'oferir-li a CiU el que li pugui faltar per a tenir la majoria absoluta del saló de sessions? El PP entraria en el govern? Per una altra part, creus que si PSC, ERC i ICV sumessin repetirien el tripartit?
- Hahaha,... Anem a conjeturar. Si CiU suma amb Esquerra faran pacte de govern ells dos...

- Això és conjetura o ja t'ho han dit?
- Home, no. És conjetura. Certesa mai. Caldria saber quines són les possibilitats de pacte que hi pugui haver. Crec que si el tripartit suma, però CiU i ERC també sumen, Esquerra triaria fer el pacte amb CiU, en aquest cas. Em puc equivocar, però ho crec. Si Convergència es troba amb la possibilitat de pactar amb ERC o pactar amb el PP, crec que CiU preferirà pactar amb ERC. Així ho crec, però és conjetura.

Què faria el PP si tingués l'oportunitat de ser decisiu? El que jo reclamo és el màxim recolzament per part de la ciutadania, perquè el que crec que cal fer és un canvi. Però no un canvi d'un recanvi, sinó un canvi en les maneres de governar, de fer,... Això passa, evidentment, per a que les forces polítiques que ara estan governant no puguin tornar a pactar i encara més gruixut seria que fessin el que van fer fa quatre anys: un pacte de perdedors. Ara només podem demanar el màxim de suport per poder fer possible aquest canvi. Quin és el nostre preu a l'hora de pactar? Ni idea, primer mirem els resultats i a partir d'aquests resultats es pot mirar la força que té cadascú per negociar.

- Amb els supòsits que planteges el PP ho té realment magre si és que vol entrar al govern...
- El pacte de CiU amb ERC seria una qüestió estètica. Una lectura que podria fer l'electorat de CiU seria la de no entendre el pacte amb Esquerra ja que aquesta ha liderat el tema del comerç a la ciutat de Manresa i a Catalunya aquests darrers anys, és qui ha liderat les llicències d'activitats a la nostra ciutat, i que ara, de cop i volta es donin compte que han de posar catifa vermella. Si fins ara no hi havia ni catifa ni res, sinó xinxetes. Aquesta és la sensació respecte d'ERC d'aquells que han volgut impulsar l'activitat comercial o industrial a Manresa. Per això, aquest tipus de pacte, CiU el faria més per estètica que no pas per conveniència política.

- Les enquestes assenyalen que a l'estat el PP tindria una majoria absolutíssima en cas de celebrar-se eleccions ara mateix. Fins a quin punt aquesta tendència influeix també a les eleccions municipals? Fins a quin punt la gent que vota al PP, vota a Xavier Javaloyes, o vota a Rajoy o, fins i tot a Aznar?
- Quan fas campanya et trobes de tot. Et trobes gent que et diuen sí, sí que us votaré que vull que surti en Rajoy, o també que no, que ells són del Felipe González... Al final dius "Voti, voti Rajoy, o voti Felipe González", però que votin. O gent que és molt de Pujol o que els agrada el Mas. Això es dóna quan surts a fer campanya, aquest reflex és dóna a part de l'electorat. Interpreten el partit amb el líder de referència ja sigui "la Sánchez Camacho que m'agrada molt, però el Rajoy no m'agrada gens". El PSOE té en Zapatero, en Bono, el Montilla, l'Hereu, i el PP té la Sánchez Camacho, el Rajoy, o algun altre líder que a vegades te'n parlen... De fet identifiquen una persona amb un perfil de partit, o sigui que tampoc s'adultera l'elecció encara que pensin que voten el líder en unes municipals.

- Així hauríem d'entendre que el PP hauria de tenir un creixement aquestes eleccions, si més no sostingut...
- Home, és fàcil pensar que com que bufa vent a favor, a Manresa també tindrem vent a favor... i com que els socialistes tenen el vent en contra, a Manresa també el tindran. Segurament hi és la tendència, però jo fins a cert punt no me la crec. No me la crec perquè a nivell municipal hi ha molta influència personal, i de la mateixa manera que hi ha gent que vota el Rajoy, també n'hi ha molta que vota el Xavier i que en unes autonòmiques o unes generals votaran el que voten normalment. I això no és només per mi, sinó que formo part del conglomerat polític d'àmbit estatal, en que si bufa el vent a favor, m'afavorirà, però que no ho és tot. Si bufa el vent a favor i jo em quedo a casa rascant-me la panxa, els vots no vindran sols. Cal sortir, fer campanya.

- Vas entrar de regidor a Manresa coincidint amb un canvi de cicle del PP a Catalunya que passava del radicalisme de Vidal Quadras al discurs més moderat d'Alberto Fernández Díaz. Tenint en compte que al PP encara queden persones que tenen aquells tics, o fins i tot mitjans de comunicació que se situen a un extrem de l'espectre del PP, has sentit vergonya alguna vegada de les declaracions que escoltem respecte de Catalunya a vegades?
- Hi ha certs mitjans de comunicació que en cert moment, sobretot en una etapa molt concreta, entre el 2004 i el 2006, van estar molt desgraciats que van perjudicar molt seriosament els interessos de Catalunya. I parlo dels interessos de tots els catalans. Vergonya aliena i emprenyamenta és el que vaig sentir. Entenc que qualsevol mitjà d'informació, fins i tot mitjans molt propers al PP, es poden equivocar. Però crec que si tu defenses un plantejament, sigui el que sigui, al menys t'has d'informar. Tingues tota la informació al teu abast per a que sàpigues que el que diràs respon a la realitat. Que pot respondre a una certa realitat... Però que directament es menteixi o que s'ataqui Catalunya, ja sigui pel tema del cava, ja sigui pel tema de la llengua, ja sigui per l'escolarització, per polítiques industrials,... això afecta negativament ja que prou fotut ho tenim aquí a Catalunya, no només com a partit, sinó com a ciutadans, els que pertanyem al PP, com per a que a sobre haguem de tenir aquests inputs que ens arriben de fora per voler-nos fer sentir més desgraciats, per voler trastocar una realitat que pot fer també desmotivar les inversions a Catalunya. Ja no és vergonya. És emprenyamenta.

- Acabem. Hi haurà 10 candidatures a Manresa. Què et sembla?
- Deu com quinze. M'és igual. El que és important és que tantes candidatures com hi hagi, totes persegueixen construir una ciutat millor que la que tenim ara. No en tinc cap mena de dubte. A partir d'aquí, el sol surt per a tothom. Ara, considero que serà molt positiu que hi hagi moltes candidatures si això fa que hi hagi més gent que vagi a votar. He d'entendre que hi ha una sèrie de candidatures independents que considera que hi ha uns certs grups de ciutadans que no voten perquè no estan conformes amb les formacions convencionals. Si resulta que quatre anys després el 50% just que va anar a votar llavors ha de ser el mateix que ara anirà a votar deu candidatures, no tindrà sentit. Seria que ja no només els partits clàssics connectem amb els nostres veïns, que ja és prou gruixut, si no que fins i tot aquests nous que se suposa que saben de certes realitats que nosaltres desconeixem no han estat prou atractius com per a captivar nou electorat.