Joan Farràs ha introduït els pernils a Nova Zelanda Foto: Albert Hernàndez
Fa gairebé quatre dècades que va marxar de Catalunya. De fet, com diu, va "sortir-ne" l'any 1975 per aterrar a Nova Zelanda. Desencisat amb la situació econòmica, social i política de la dècada dels 70. Un paral·lelisme amb l'actualitat però amb l'amenaça aleshores del franquisme. Joan Farràs, veí de Monistrol de Calders, ha hagut de construir-se una nova vida a l'altra punta del món. Ell ha estat qui ha descobert el pernil i l'embotit de casa nostra a Nova Zelanda.
Què motiva algú a deixar-ho tot i anar a l'altra punta del món?
No vaig venir a Nova Zelanda, vaig sortir d'Espanya. Era una època molt difícil. Créixer en l'ambient dels anys 50 i 60 era molt depriment; a mi la policia m'havia picat i als meus amics també. Fins i tot alguns els havien empresonat. Ara hi ha aquesta crisi, però comparat amb aquells anys això no és res. El que passa és que la gent jove d'avui dia ha viscut uns anys gloriosos i és més difícil anar del que és bo a allò dolent que a l'inversa, que és el que va passar després de la Guerra Civil i amb la dictadura de Franco. Vaig sortir pensant, i em vaig equivocar, que les coses anirien malament després de la mort d'en Franco. Per sort, les coses es van mig arreglar. I ben mig, perquè ara s'està veient que la Constitució que es va muntar és una continuació del Franquisme. Per això hi ha tants problemes actualment.
Estava afiliat a algun partit polític o tenia alguna simpatia cap a.. .
Tenia molta antipatia al franquisme. Als meus dos avis no els he conegut mai. De fet, estava involucrat en la recuperació de la Memòria Històrica amb el grup de Manresa, perquè a un dels meus avis el van afusellar al Camp de la Bota el 19 de setembre del 1939. I el meu altre avi se'n va anar a defensar a Madrid i no va tornar mai. No sabem si va morir en una batalla a Talavera de la Reina.
