La Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC, Althaia i Osonament guanya un accèssit a un Premi Afectivo Efectivo

El guardó s'ha obtingut pel projecte pioner d'inserció laboral de persones amb malaltia mental "Peer to peer"

Publicat el 15 de juny de 2021 a les 17:11
Actualitzat el 12 de març de 2024 a les 16:13

La Càtedra de Salut Mental de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha obtingut l'accèssit a un dels Premis Afectivo Efectivo, en la categoria Projectes d'Universitats, pel projecte pioner Peer to peer, dissenyat i portat a terme conjuntament per la Fundació Althaia, la UVic-UCC i Osonament. En la categoria d'Universitats no hi ha hagut cap altre finalista i el primer premi l'ha guanyat la Cátedra de Cronicidad de la Universidad de Santiago de Compostela, pel tema Covid-19 i voluntariat. Aquest accèssit dona visibilitat i projecció al treball que està fent la Càtedra de Salut Mental a l'Estat espanyol.

En aquesta setena edició dels premis, convocats pel Foro Premios Afectivo Efectivo, s'ha tornat a batre un rècord d'inscripcions rebudes (535) i de projectes acceptats (352). El premi s'ha fet públic aquest dimarts, 15 de juny, al migdia i l'han recollit de manera virtual el Dr. Pere Bonet, metge especialista en psiquiatria i director executiu de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC; Gemma Prat, doctora en psicologia de la Fundació Althaia i codirectora de la càtedra junt amb Salvador Simó, doctor en teràpia ocupacional, i Ruben del Río, terapeuta ocupacional d'Osonament i col·laborador del Grup de Recerca Salut Mental i Innovació Social (SaMIS).

El premi s'ha rebut pel projecte Inserció laboral de persones amb malaltia mental: peer to peer, un projecte en consonància amb el moviment d'humanització de l'atenció en salut mental i en l'aplicació a la pràctica assistencial de la recerca acadèmica. "De fet, el treball va significar apoderar les persones amb malaltia mental, formar a un grup de persones i, amb una remuneració econòmica, incloure a aquest grup de persones en tasques complementàries de suport en els equips assistencials", explica Pere Bonet. El treball va ser possible gràcies a una col·laboració de l'Obra Social "la Caixa" i el compromís i actitud dels equips assistencials de la Fundació Althaia i d'Osonament. El projecte comptava amb indicadors d'avaluació de resultats i de satisfacció dels professionals i de les persones amb malaltia mental, els quals van demostrar un impacte positiu. 

Aquest projecte, emmarcat en l'activitat científica de la Càtedra de Salut Mental i del Grup de Recerca en Salut Mental i Innovació Social (SAMiS) i que han dut a terme els professionals d'Althaia i Osonament, ha permès, dins el moviment peer to peer -entre iguals-, "passar de la formulació teòrica a la implementació de la pràctica assistencial d'acord amb les recomanacions del Mental Health Action Plan de l'OMS i dels fonaments de la Recuperació en Salut Mental", subratlla Bonet. Segons aquests fonaments, la persona construeix el seu projecte de vida, l'enfocament terapèutic s'allunya de la patologia, malalties i símptomes i posa el focus en la salut, la força i el benestar. A més a més té en consideració que el suport dels companys és un element central per avançar en la recuperació.

[h3]Impuls a un model d'atenció afectiu i efectiu[/h3]
Aquests guardons reconeixen els projectes que destaquen pel seu caràcter innovador, el seu enfoc humanista i desenvolupats pels diferents agents que intervenen al voltant de la persona atesa. A cada edició anual es premien set categories mitjançant un sistema de preselecció realitzat per les diferents càtedres que formen Cátedras en Red i d'un jurat format professionals multidisciplinaris.

El Foro Premios Afectivo Efectivo vol impulsar un model afectiu-efectiu d'atenció sanitària i reconèixer els agents socials i professionals que contribueixen a millorar qualsevol procés de salut per tal d'augmentar la qualitat de vida de les persones malaltes. També té per objectiu difondre exemples de bones pràctiques portades a terme en entorns sanitaris o universitaris i contribuir a la millora del sistema de salut, de manera que els pacients coneguin millor les seves malalties, se sentin cada vegada més implicats en els tractaments i siguin més partícips de la seva millora.

[h3]Una càtedra de recent creació[/h3]
La Càtedra de Salut Mental es va crear el 2019, fruit de la col·laboració entre la UVic-UCC, la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut-FESS i la Fundació Althaia. El seu objectiu és esdevenir un referent en la docència i la innovació assistencial en salut mental. La investigació que desenvolupa aquesta càtedra, amb seu a la Unitat Docent Territorial Manresa de la UVic-UCC, està liderada pel Grup de Recerca en Salut Mental i Innovació Social (SaMIS), coordinat per Salvador Simó, qui també és codirector de la càtedra, i el Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC.

Aquesta càtedra vol ser un catalitzador de la recerca, la prevenció, la promoció i l'assistència en salut mental amb una visió integral, integrada tant per professionals del sistema sanitari com del social i educatiu, amb el suport de la UVic-UCC mitjançant el CESS com a entitat científica. Entre els seus objectius hi ha el de promoure i implementar, des del coneixement científic, una atenció basada en la persona, atenent les seves necessitats, fomentant les seves capacitats i donant suport als projectes de vida de les persones, amb una visió del sistema de salut mental des del paradigma del recovery. La Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC, la Fundació Althaia, i les Facultats de Medicina i de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC també volen, entre altres coses, estudiar els determinants socials en la salut mental i aprofundir en els factors socioeconòmics i culturals que hi influeixen.

El director executiu de la Càtedra de Salut Mental és el Dr. Pere Bonet, metge especialista en Psiquiatria. Els codirectors són Gemma Prat, doctora en Psicologia a la Fundació Althaia i directora de Rehabilitació i PSI i Llars amb Suport de Salut Mental; i Salvador Simó, doctor en Educació Inclusiva i coordinador del Grup de Recerca Salut Mental i Innovació Social (SaMIS).