Collita del raïm. Isabel Palà


Fins els nens participen a la verema. Isabel Palà

No és que m'hagi convertit en una experta en l'art de l'elaboració del vi. Simplement, vaig poder-ne observar el procés en la primera Festa de la Verema de la Finca Urpina (Sant Salvador de Guardiola), d'Ampans. Es tracta d'un de les llars de l'entitat que acull persones amb discapacitats intel·lectuals, integrada 100% amb l'ambient i envoltada de bosc i vinya.

Enguany l'entitat va decidir-se a organitzar una festa de la Verema, tota una declaració d'intencions: hi ha ganes de fer coses. Hi ha ganes de que els nanos amb necessitats especials i les seves famílies, tinguin també el seu moment de distensió. I la veritat és que el dia no va poder ser més perfecte. Va fer un sol espaterrant! Els més petits van gaudir de valent recollint el raïm i omplint les cistelles fins al capdamunt i després podent embrutar-se els peus.


Tothom volia trepitjar raïm. Isabel Palà

I els pares, encarregats de traginar amunt i avall la cistella, s'ho miraven tot amb una mitja rialla, potser amb ganes, també, de deixar les sabates en un racó.  

A més, els que s'atrevien a trepitjar el raïm podien emportar-se després una bona recompensa: un potet amb el most que havien extret.

Si a algú li feia falta vitamines, allà hi havia la millor barreja de sensacions possible: somriures, converses alienes de dissabte i aquella olor dolça...


Grans i xics van fer most. Isabel Palà

Fem una volta per l'entorn de la finca Urpina a on hi ha instal·lades unes quantes paradetes dels productes que els usuaris d'Ampans realitzen i, també, a on es pot comprar una ampolla de vi Urpina, el que es fa a la finca mateixa. Me n'emporto una per fer content al papa! I segueixo passejant. De fet, la festa d'avui també serveix com a marc per inaugurar l'Aula de la Natura, una ruta per a infants amb discapacitats o sense per tal que coneguin la flora de la zona. M'afegeixo al primer trajecte amb les autoritats i una bona part dels assistents que, segons llegeixo més tard, son (som) uns 300.

Al final de la ruta, ens trobem a l'Eduard, cuiner del cafè del Canonge, que s'ofereix a fer-nos una ruta guiada per la finca Urpina. El que veig em sembla increïble. Els residents tenen tots els recursos que necessiten i espais comunitaris per relacionar-se entre ells però, també, disposen d'un espai propi a on poden mantenir intacte la seva intimitat, si ho necessiten. Em sembla un espai resolutiu i amb caliu.


La tria del raïm també és important. Isabel Palà

Per arrodonir el matí, Ampans ens convida a fer un maridatge amb el vi que ells mateixos generen (el vi Urpina) i una petita mostra culinària que ha preparat el cafè del canonge. Les previsions se superen i han de fer el maridatge en dos torns. Ens colem en el primer i assaborim les explicacions i el vi dels que n'entenen, com és el cas de l'enòleg Joan Soler. Tot és a petita escala i aquesta senzillesa en les coses és el que acaba aportant valor al conjunt. "Pensa que és la primera vegada que organitzem una cosa així", em diuen des d'Ampans, des de la humilitat. No han de preocupar-se per res. Tot el que es fa des de la millor de les intensions acaba sortint rodó.


La Finca Urpina. Isabel Palà

Quan sortim, ens acomiadem de tothom i marxem, contents de poder guardar-nos un dissabte diferent.


L'enòleg Joan Soler explicant les característiques del vi Urpina. Isabel Palà

Dies després quan descarrego les fotografies a l'ordinador recupero totes les sensacions i les olors i em fixo en detalls que m'havien passat per alt: l'extrema verdor de les fulles, el blanc pur de l'edifici Urpina, les arrugues als rostres de tant somriure,... em semblen bons senyals de que avui, tot i el que diuen, no a tot arreu hi ha crisi, al menys de valors.