Dissabte a la nit me'n vaig a sopar a l'Ospi, un restaurant de Sallent que queda just a mà esquerra, a la mateixa carretera d'accés a la població, si s'hi va des de Manresa.
El Restaurant Ospi és al carrer Estació de Sallent. Isabel Palà
És l'aposta gastronòmica del cuiner Òscar Piedra, jove però amb una llarga trajectòria entre fogons (Campió d'Espanya de la 39a edició del Prix Culinaire Pierre Taittinger o diverses vegades Premi Nacional de Gastronomia Plata de Oro, lliurat a Madrid per Radio Turismo, etcètera, etcètera, etcètera). Per als que no li saben posar rostre, és aquell noi que s'amaga darrera el quadre amb marc daurat del menjador principal. Sí, el quadre allargat que deixa entreveure la cuina, el seu laboratori. Des d'allà controla els rostres de la gent. Per les expressions intueix si els seus plats agraden o no. És un bon baròmetre.
El Restaurant Ospi és al carrer Estació de Sallent. Isabel Palà
És l'aposta gastronòmica del cuiner Òscar Piedra, jove però amb una llarga trajectòria entre fogons (Campió d'Espanya de la 39a edició del Prix Culinaire Pierre Taittinger o diverses vegades Premi Nacional de Gastronomia Plata de Oro, lliurat a Madrid per Radio Turismo, etcètera, etcètera, etcètera). Per als que no li saben posar rostre, és aquell noi que s'amaga darrera el quadre amb marc daurat del menjador principal. Sí, el quadre allargat que deixa entreveure la cuina, el seu laboratori. Des d'allà controla els rostres de la gent. Per les expressions intueix si els seus plats agraden o no. És un bon baròmetre.
L'Òscar Piedra preparant els Ohhh! i els Ummm! Isabel Palà
La veritat és que l'espai convida a quedar-s'hi una bona estona i ens sentim com a casa. Juga la Roja i, tot i que, no som aficionats al futbol, l'Òscar ens diu que ens mantindrà informats del partit.
L'ambient és relaxat i tranquil. Isabel Palà
A partir d'aquí comença la desfilada. L'Ospi ens obsequia amb un menú degustació de 24 plats, tot i que reconec que només som capaços d'arribar al número 20. Bombons de foie, tàrtar de tonyina amb fresa de truita i vinagreta de rovell, iogurt especiat amb cogombre i caviar vermell, canalons de formatge, daus de bacallà fumat amb sopeta fresca de tomàquet i olivada... i així fins a 20. Jo m'entretinc a fer alguna fotografia (estil japonès o iaio que viatja amb l'Imserso).
Ohhh, mira, mira, mmmhhh... Isabel Palà
Quina perspectiva!!! Isabel Palà
Mentre, la cambrera amaneix tot aquest va i ve de plats amb l'acompanyament dels millors vins i caves. I, fins i tot, cervesa... una d'italiana (Open Baladin). Boníssima.
No hi ha plat sense vi, ni vi sense plat. Tot es barreja, i el paladar en dóna les gràcies. Fins i tot quan assaboreix un plat tan exòtic o peculiar com l'esfèric de pop a la gallega arrebossat amb crispetes. Em quedo ben parada!
Continuaré per aquí o aniré per allà?
Cada cop que aterra un plat a taula el meu acompanyant en aquest sopar es desviu en onomatopeies i, afirma, que si estiguéssim dins una historieta còmica estaríem envoltats d'expressions d'eufòria i emoció. D'aquí em ve al cap el cuiner dels dibuixos. I d'aquí aquest inici tan descabellat per al meu primer article aquí.
Com a lleons, sens dubte quedem. Isabel Palà
Marxem amb la panxa plena, havent descobert noves formes gastronòmiques. I, sobretot, contents d'haver tastat el millor plat de la cuina d'Òscar Piedra, la seva hospitalitat.
Mmm... per cert, vam marxar sense saber res de la Roja. Però, us ben asseguro que ens va ser igual!
