La plataforma opositora qüestiona les dades de la planta de biometà de Sant Mateu de Bages

Societat

Mig Cardener Viu expressa dubtes sobre l'impacte ambiental, el trànsit, l'emplaçament i la gestió dels residus davant dels promotors, ajuntaments i Generalitat

Publicat el 23 de juliol de 2026 a les 06:46

La primera reunió de la comissió tècnica creada pels promotors de la futura planta de biometà de Sant Mateu de Bages també ha servit perquè la plataforma Mig Cardener Viu exposés directament les seves objeccions al projecte. L'entitat assegura que no comparteix l'objectiu de construir la instal·lació i reclama més explicacions sobre les seves conseqüències.

La plataforma rebutja la construcció de la planta

La plataforma Mig Cardener Viu ha fet públic el seu posicionament després de participar en la primera reunió de la comissió tècnica impulsada per Nortegas Renovables i Solucions per abordar el projecte de planta de biometà previst a Sant Mateu de Bages.

Segons explica l'entitat, durant el torn d'intervencions els seus representants, Miquel Sala, Salvador Jofre i Joan Ribera, van deixar clar que no comparteixen l'objectiu de construir la instal·lació perquè consideren que "causaria greus perjudicis a les poblacions de l'entorn". També asseguren que van qüestionar les dades presentades pels promotors, especialment les relatives a les conseqüències que tindria la futura planta.

La plataforma també va preguntar per quin motiu no havien estat convocats a la reunió els sindicats agraris, que, segons assenyala, "en general, són contraris a les macroplantes de biogàs com aquesta".

Dubtes sobre l'emplaçament i la gestió de les aigües

Mig Cardener Viu manifesta especialment la seva preocupació per la ubicació prevista de la planta, situada dins el terme municipal de Sant Mateu de Bages però molt propera als nuclis de Súria i Callús. Segons la plataforma, aquest emplaçament "s'ha triat per motius econòmics", aprofitant la proximitat tant de la xarxa de gas com del col·lector de salmorres.

En aquest sentit, expliquen que durant la reunió van preguntar tant als promotors com als representants de la Generalitat si estava previst abocar l'aigua generada per la instal·lació al col·lector de salmorres. Segons la plataforma, la resposta que van rebre de manera reiterada va ser que "és una possibilitat".

Els alcaldes de Súria i Callús expressen el seu malestar

La plataforma també destaca les intervencions de l'alcalde de Súria, Albert Coberó, i de l'alcaldessa de Callús, Elisabet Hernández, que, segons assegura, van expressar el seu "desencís" amb la resposta rebuda per part de la Generalitat.

D'acord amb Mig Cardener Viu, els dos batlles van explicar que en una reunió prèvia havien traslladat a l'administració catalana la seva preocupació pels possibles impactes de la planta, i que la resposta va ser que, si es produïen problemes, correspondria als ajuntaments actuar. Tant Coberó com Hernández haurien manifestat que aquesta resposta els deixava "desemparats".

La plataforma manté les seves objeccions al projecte

Mig Cardener Viu recorda que el projecte planteja tractar anualment 200.000 tones de purins, fems, gallinassa i restes d'escorxador, una dimensió que, segons l'entitat, convertiria la instal·lació en una de les més grans de Catalunya i de l'Estat.

Entre els principals arguments de la seva oposició, la plataforma assenyala l'increment del trànsit de camions, que estima en una mitjana d'un vehicle cada quatre minuts per la C-55, així com la construcció d'una bassa de digestat líquid amb una capacitat de 29.750 metres cúbics. També alerta de possibles molèsties per olors als nuclis de Súria, Callús i als barris més propers, de l'ocupació prevista de més de sis hectàrees, del risc d'incendi que atribueix al projecte i de la generació de digestat i nitrats.

Segons la plataforma, la planta "no resol el problema dels purins" al Bages i respon principalment a "un negoci privat" que, al seu parer, comportaria impactes ambientals i de mobilitat superiors als beneficis energètics que podria aportar.

La reunió de la comissió tècnica forma part del procés de diàleg impulsat pels promotors del projecte, que han anunciat noves trobades durant els pròxims mesos amb la participació de les administracions, el sector agrari i els col·lectius que s'oposen a la iniciativa.

Escull Manresa com la teva font preferida de Google