La presidenta de la Protectora d'Animals de Manresa, Rafaela González, ha denunciat aquest dimecres la "manca de control de l'administració" per garantir que els ajuntaments es facin càrrec dels animals perduts o abandonats, una responsabilitat que estableix la Llei de Protecció dels Animals. En la roda de premsa per fer balanç de l'activitat de l'associació durant el primer semestre del 2013, González s'ha mostrat "indignada" amb la reticència dels consistoris a l'hora de firmar convenis per complir amb l'obligació de vetllar pels animals abandonats. La presidenta ha agraït la tasca dels 270 voluntaris de la protectora: "si haguéssim de gestionar el centre amb diners, seria impossible".

La presidenta de la Protectora d'Animals de Manresa, Rafaela González, ha explicat que "tot municipi està obligat per llei a fer-se càrrec de qualsevol animal abandonat en el seu terme i rep subvencions de la Generalitat i de la Diputació per complir amb aquesta responsabilitat i promoure campanyes com les del xip A, d'esterilització i de cens dels animals. Almenys fins l'any passat era així". Partint d'aquesta premisa, la presidenta ha demanat: "per què aleshores els ajuntaments són tan reticents a firmar convenis amb la protectora?". "Alguns municipis no entenen que s'hagi de pagar perquè algú es cuidi dels animals. Aquest és un tema molt llarg de discussió ", ha lamentat González, en les instal·lacions de la protectora, al Refugi Aixopluc.

Manresa i Castellbell, els únics amb conveni
Segons ha radiografiat González, només dos municipis del Bages, Manresa i Castellbell i el Vilar, tenen signat un conveni amb la protectora perquè s'encarregui de la recollida dels animals abandonats. Fonollosa, tot i que no hi té cap acord firmat, també paga quan el centre recull algun animal. En el cas de la capital del Bages, el conveni és fix, independentment dels gossos que es recullin, amb un pagament de 17.500 euros anuals; amb Castellbell i el Vilar, hi ha una base de 1.500 euros, que cobreix la recollida de dos gossos, i el municipi en paga 300 més per cada animal. Tot i que aquest és el cas de la comarca del Bages, "la situació es pot fer extensible a la resta de Catalunya".

La presidenta de la Protectora d'Animals ha demanat "on van a parar els diners de les subvencions que reben els municipis" si els ajuntaments no convenien els serveis de recollida dels animals, i també ha preguntat "a on es porten els gossos abandonats que serveis particulars deien que recollien a un preu més baix". "I també em demano quins mecanismes de control té l'administració per garantir que es compleixi la llei. A tots els municipis hi ha animals abandonats i, per tant, tots els municipis haurien de tenir convenis", ha argumentat. González ha assegurat que a la protectora de Manresa "no ens han portat alguns animals que sabem que havien estat abandonats als municipis". "Se'm pot tractar d'animalista o no, però aquest no és el debat. Vetllar pels animals és una responsabilitat social i, fins i tot, sanitària", ha reblat. 

Lleuger descens de les adopcions
Per fer front al pagament de les despeses, que principalment són la manutenció i els tractaments mèdics dels animals, la protectora es nodreix en aquests moments "d'un teixit de socis i voluntaris fonamental, de donacions particulars i de proveïdors que ens deixen pagar de mica en mica", segons ha detallat la presidenta. En aquests moments, tenen prop d'un centenar de gossos, en unes instal·lacions que, com a màxim per garantir un benestar mínim, tenen capacitat per a 130.

L'entrada d'animals s'ha mantingut força estable amb relació a l'any passat; durant el primer semestre del 2012, van arribar a la protectora 92 gossos i 39 gats; aquest any, en el mateix període de temps, 91 i 24, respectivament. Ara bé, només aquest mes de juliol, han entrat una trentena de gossos i n'han sortit una desena. "És molt variable; un sol mes pot trencar les estadístiques", ha puntualitzat la presidenta. Pel que fa les adopcions, han baixat lleugerament. Es van adoptar 118 gossos i 33 gats de gener a juny del 2012 i, enguany, 107 i 29. 

La cara, els voluntaris
La responsable de l'àrea de socis de la protectora, Anna Barris-Esparbé, ha destacat "una davallada del 20% de socis; persones que ens deien que ho sentien molt, però que ja no podien fer front ni a la quota de 25 euros anuals". En aquests moments, la protectora té uns 800 socis i 270 voluntaris. "Hi ha famílies senceres que vénen a cuidar els animals. No tots els suports s'han de reduir a ajudes econòmiques: hi ha qui ens porta un sac de pinso o collars i qualsevol cop de mà és benvingut", ha animat Barris-Esparbé.

L'educadora canina Maribel Vila ha subratllat que la protectora no només és un "lloc de recollida i d'espera dels animals, sinó que compleix una tasca social i educativa molt important". Vila ha detallat que la protectora col·labora amb escoles, casals d'avis i amb la Fundació Ampans per transmetre valors com el respecte, treballar "l'autoestima" i perquè tothom pugui "aportar les seves habilitats". A més, té programes amb un centre de menors i amb el centre penitenciari Lledoners. Vila ha valorat que "un animal no et jutja: persones que han comès un delicte tenen la sensació que tornen una bona acció a la societat".