Xavier Lanza durant l'entrevista. Foto: P.F.B.

Diu que la seva principal virtut és la constància en el treball i l'esforç per assolir metes, respecte al seu principal defecte diu no tenir-ho de valorar ell sinó que ho facin els demès, assegura no tenir fòbia a res, simplement ho ha assimilat tot i si alguna persona no li cau bé intenta dissimular-ho per no ser ell el qui caigui malament a aquesta persona. Religiosament es qualifica de catòlic no practicant i políticament es manté al marge de tots els colors, diu ser amic de tots.

- Quan i perquè neix la UBIC?
- La UBIC va néixer l'any 1978 a causa d'una sèrie d'inquietuds que hi havia per part dels comerciants. Acabats de sortir d'una dictadura i en plena transició van renéixer moltes entitats de caràcter associatiu i la majoria per reivindicar davant les administracions. La UBIC de Manresa tenia molt clar reivindicar a l'Ajuntament solucions per unes necessitats que tenia el comerç local.

- Des de quan ets el president?
- Jo vaig entrar de president l'any 1999, en fa dotze.

- Quans socis o afiliats hi ha actualment?
- Si parlem en percentatges tenim un vint-i-tres o vint-i-quatre per cent, que ve a ser la mitjana a nivell de Catalunya. Naturalment no és el mateix si parlem d'un carrer o d'un poble petit on el percentatge pot arribar, fins i tot, al noranta per cent, però a mitjanes i grans ciutats estem dins la mitjana de Catalunya, com ja he dit. Si concretem amb quantitats de comerços, tenim comptabilitzats uns mil i escaig.

- Exactament la tasca del president quina és?
- Bé, la tasca del president no és distingeix de la tasca de la resta de la junta. Tenim una junta formada pel president, vicepresident, secretari i uns quans vocals. El president no té cap ànsia en representar més que la resta, simplement té l'obligació de representar a l'entitat en diferents àmbits i en totes les convocatòries que hi puguin haver  intentant deixar el pavelló ben alt de cara a terceres persones tot i que quan hi ha algun problema totes les bufetades de les emporta el president. Exactament igual que a tot arreu, per exemple si a Manresa alguna cosa no agrada la culpa se l'emporta l'alcalde, encara que l'error hagi estat del regidor d'urbanisme, per posar un exemple. El cap visible sempre és el responsable pel bo i pel dolent, malgrat que sempre es fa més soroll amb el dolent que amb el bo.

- Cada quan hi ha eleccions per triar president i junta?
- Aquesta és una porta que sempre tenim oberta, però sembla que a la gent li fa por voler-se implicar, però les eleccions poden ser en el moment que una persona es presentés per ocupar el càrrec. Segurament no faria falta ni eleccions, amb un canvi de les responsabilitats n'hi hauria prou. Si hi hagués més d'un candidat seria el moment, però repeteixo que avui dia és difícil. És una associació molt activa, amb reunions setmanals de junta, una administrativa que de cara el públic rep tots els suggeriments i queixes que recopilem i li donem sortida. La manera d'assolir aquesta solució és a base de constància.

Joan Soler entrevista Xavier Lanza. Foto: P.F.B.

- Resumint no es contempla un període determinat de presidir l'entitat. Una persona entra sense cap compromís de permanència o de posar en mans dels associats la seva continuació.
- No, no, jo vaig entrar amb el compromís ferm d'estar dos anys al capdavant i ja en porto uns quans, no per voluntat meva sinó per manca d'alternativa. En les assemblees anuals, sempre posem com a punt de l'ordre del dia la renovació de la junta, però sembla ser que no hi ha ganes d'implicar-se. Durant l'any si que hi ha incorporacions per cobrir els llocs buits de gent que s'ha jubilat o ha tancat la botiga, per exemple durant el que portem de 2011, s'han incorporat un parell de membres nous.

- Quan et vas presentar va ser per decisió pròpia o animat per companys que et veien com un bon president?
- Certament vaig tenir recolzaments, com el del president d'alehores, el Sr. Agustí Roy, que va haver de plegar per temes laborals i m'ho va proposar. També em van recolzar alguns membres de la junta i tot plegat em va fer decidir per agafar el relleu.

- És un càrrec amb perspectives polítiques. No hi ha hagut cap partit que et vingués a buscar?
- No en absolut. Malgrat que alguns em facin d'un color i aquests de l'altre, mai m'he definit  perquè el meu càrrec és estar amb tots prescindint d'ideologies. Si és cert que en les eleccions municipals molts partits ens citen perquè el hi expliquem les problemàtiques del comerç i les necessitats que hi puguin haver per introduir-ho al seu programa electoral. Possiblement si hagués tingut la idea de dedicar-me a la política m'hagués anat introduint fins que em vinguessin a buscar, però com que mai he demostrat interès la perspectiva del meu càrrec no passa per entrar a cap administració amb càrrec electe.

- Hi ha alguns carrers i barris que tenen la seva pròpia associació de comerciants. És una mena de filial de la UBIC, o estan distanciats totalment?
- No és d'ara que aquí a Manresa existeixin aquestes associacions, sobretot al barri antic, els del carrer Barcelona són més recents. Des dels anys vuitanta, aproximadament, van néixer per compromís amb el barri i, principalment, per crear un fons per quan arriben les festes de Nadal poder fer-se càrrec de les despeses de l'enllumenat i per les festes del barri, com el carrer Sobrerroca, el carrer del Carme, etc. Són associacions que no tenen una figura jurídica que els recolzi, aleshores es recolzen en persones físiques i algunes també estan a la UBIC, i des d'aquí els hi transmeten tota la informació burocràtica i legislativa per poder-los ajudar.

- És a dir, no són de la UBIC però són paral·leles.
- Efectivament són paral·leles i malgrat que sempre ho hem volgut aglutinar, cada carrer i cada associació té por de perdre la seva identitat, cosa que trobo normalíssim. Pensen que ajuntar-se amb una organització a nivell de ciutat és un perill per la seva pròpia identitat i si afegim que pels seus esdeveniments festius l'administració local hi col·labora amb alguna quantitat de diners, possiblement els perdessin a l'empara de la seva desaparició.

Xavier Lanza al seu despatx professional a Terres i Parets. Foto: P.F.B.

- Per què esteu en contra de les illes de vianants?
- Sempre que hi ha canvis et costa una mica acostumar-te , però mica en mica es va fent. Nosaltres també hem canviat el concepte. Hem vist que els hàbits del consumidor també han canviat. Surten a passejar i de pas a comprar. Nosaltres, un temps enrere, estàvem més negatius a acceptar les illes de vianants i ara ho acceptem sempre hi quan hi hagin unes alternatives de comoditat per al comprador, principalment els aparcaments. Si a la gent no li dones la possibilitat d'entrar amb el vehicle, no al centre, sinó als aparcaments propers, el que s'aconsegueix és que oblidin la botiga de l'illa de vianants i vagin a centres comercials que hi puguin haver a la perifèria. La nostra idea bàsica és: illes de vianants sí però facilitant l'accés al centre de les ciutats.

- No teniu la sensació de que la UBIC està poc projectada, poc coneguda?
- Si parlem de Manresa i comarca enllà, podria ser possible, però a casa no. Hi ha centres docents que fan el mòdul de comerç que ens ha ensenyat que l'entitat de coneguda ho és. Per bé o per malament però reconeguda ho és.

- Dins de la junta hi ha acords totals o, a vegades, hi ha una mica de soroll?
- Normalment hi ha acords, però també va bé que a vegades hi hagin discrepàncies. No sempre ha de ser el que digui el president o algun membre de la junta. És bo que davant d'una problemàtica i la manera d'actuar existeixin versions diferents. En alguna reivindicació o en alguna celebració és bo que algú doni alternatives d'actuació. Si sempre es digués que sí, semblaria haver-hi una mena de dictadura que evidentment no existeix.

- On teniu el local social?
- Al carrer Sant Joan Baptista de la Salle número 9

- A vegades he notat certa mala organització en els sortejos que feu per revitalitzar el comerç. Una vegada vaig omplir una butlleta en un establiment, per participar en un sorteig de la UBIC i després d'efectuar-se les paperetes escara estaven a la botiga. No creus que això dóna una mala imatge?
- A vegades això és manca de col·laboració per part de la botiga. Aquesta promoció que hem dius era la del sorteig per l'estada de dues persones en un balneari. Com que les despeses són moltes, no podíem anar a recollir botiga per botiga les paperetes i perquè a l'establiment no li costés un preu exagerat, els hi vàrem demanar que cada quinze dies anessin la UBIC a entregar les paperetes. Si no volien pujar, a l'entrada vam posar una bústia grossa perquè hi cabessin totes. Si algú no va col·laborar prou deuria ser per desconeixement, tot i que es va explicar un per un a cada establiment.

- Què li diries a un teòric inventor de les grans superfícies?
- Home, això passa com quan hem parlat de les illes de vianants. Quan surt un comerç nou sempre poses l'alerta. Això va ser un model que es va importar dels llocs on va néixer, recordem que els primers van ser els francesos. La gent d'aquí va posar l'orella i va pensar que els hàbits havien de canviar però ara els que han canviat són ells. De les grans superfícies de la perifèria han passat a superfícies dins de la ciutat. La gent ha comprovat que no és el mateix que passava els anys vuitanta on es dedicaven tot el dissabte a la tarda a visitar i comprar en una gran superfície ubicada a Terrassa. Els hàbits ara han canviat i tot i no menysprear les superfícies de la perifèria han comprovat que la rendibilitat està més propera al centre de la ciutat ....

- Ja però això no perjudica al petit comerç?
- Que estiguin al mig de la ciutat no perjudica, els hi diem locomotores perquè els comerços locals és poden veure beneficiats, mentre que si han d'anar a la perifèria, segur que surten perjudicats, però si està al centre, apart dels productes de primera necessitat la gent aprofitarà per adquirir la resta en establiments que en cas de visitar la perifèria es veurien perjudicats. El model de comerç actual és el que defensem. Les grans superfícies van desapareixent i van a parar a les mitjanes superfícies i a la ciutat. No més de 800 metres quadrats.

- El clàssic botiguer de barri, està condemnat a la desaparició en benefici dels comerços dels nouvinguts?
- Jo crec que aquesta presència fa que els botiguers convencionals ens adaptem. Naturalment tot botiguer que no tingui la possibilitat d'adaptar-se té més possibilitats de desaparèixer. Tan en un sector com en un altre.

- Es comenta, i tu ho saps, que hi ha algun col·lectiu que sembla està exempt de normatives. obren els dies que no correspon i ningú diu res. Què fa la UBIC per establir la normalitat?
- Això és una llegenda totalment falsa. S'ha de tenir en consideració el que diu la llei. Molta gent que critica l'obertura de certs establiments està en desconeixement de la llei. La llei diu que tot comerç del sector de l'alimentació més petit de 150 metres quadrats, pot obrir dins l'horari establert, tots els dies de la setmana, de dilluns a diumenge. Un botiguer que tingui un local basar, com la majoria de xinesos, no poden obrir, però quan parlem d'alimentació com fruiteries o carnisseries o qualsevol botiga genèrica però que tinguin una secció d'alimentació , poden obrir qualsevol dia. Això ho diu la llei, i el fet de que ens agradi o no, es apart, no podem anar en contra de les lleis. Sí que hi ha quatre dies a l'any que és obligatori tancar, absolutament tots. Són el dia de Nadal, el dia 1 de Gener, el primer de Maig i l'onze de Setembre. Cal especificar en benefici de qualsevol dubte, que quan va sortir la llei de que els diumenges s'havia de tancar, allà pel 2004, els primer que van trucar a la Cambra de Comerç per assabentar-se de la llei a seguir, van ser els xinesos i, malgrat que alguns van obviar la normativa, la majoria va complir amb l'establert i l'Ajuntament va assessorar a la resta.

- Es va parlar, ja fa temps, dels estries i afluixes amb la TUC (Trama Urbana Consolidada), ens podries fer un resum del que va passar?
- Jo crec que tot plegat va ser una mala interpretació de l'Ajuntament aplicant la llei, i així se'ls ho va dir. Dintre la llei de comerç la Generalitat de Catalunya va treure una normativa, de cara a preservar el petit i mitjà comerç, i evitar les possibles implantacions de grans superfícies a la perifèria, ja que de Brussel·les havia sortit una llei d'alliberament comercial. La Generalitat va dir i definir com a model de petits i mitjans comerços el que cada Ajuntament definís com a Trama Urbana, allà on es podia establir el comerç. Què s'entenia amb aquesta definició?, doncs tot el que era nucli residencial, fins on hi havia vivendes i d'aquí cap afora no era Trama Urbana, per tant no es podia considerar comercial. L'Ajuntament va fer el primer plànol, delimitant on arribaven les vivendes, i això va significar deixar fora una sèrie de polígons, com era lògic. Aquest eren el Polígon dels Dolors, el dels Trullols i el del Pont Nou. Aquí es van despertar promotors i propietaris de les naus que es pensaven que a traves del comerç farien negoci amb les seves naus i no van estar d'acord amb la resolució. Pels motius que siguin, l'Ajuntament va canviar els límits prèviament establers per les vivendes, i van decidir que aquests polígons sí que entraven. Aleshores vam ser els comerciants que ens vam despertar i vam mantenir el que deia la llei, No volíem pas que la canviessin, simplement que l'apliquessin. L'Ajuntament, per exculpar-se davant dels altres, van incidir en la nostra protesta i aquí va començar l'estira i arronsa entre propietaris, inclosos propietaris que també són socis de la UBIC. Nosaltres no volíem, no volem, anar en contra dels negocis establerts ja fa temps, la majoria concessionaris de cotxes, simplement ens vam negar a l'ampliació d'unes limitacions establertes per la normativa de la Generalitat.

- Tu saps que Manresa és una ciutat on l'evolució costa de practicar, per això encara existeixen, mal dissimulats, alguns monopols. Formen part de la UBIC o ja es gestiones ells sols prescindint d'ajuts externs?
- Quins monopolis són?

- N'hi ha un de bastant important, malgrat que li agradaria ser-ho més, que està al ram de la hostaleria...
- Estem parlant d'un sector on la UBIC, malgrat comptades excepcions, no ha entrat mai. La hostaleria no forma part de l'organigrama nostre. Això no vol dir, i et podria donar exemples, que si algú ha tingut problemes amb l'administració local a l'hora d'aconseguir alguns permisos, com posar terrasses al carrer i ens ha demanat ajut, nosaltres, com entitat vam traslladar a l'Ajuntament la inquietud que tenia aquell establiment de, concretament a les Bases de Manresa, però en temes de normatives no ens hi fiquem, ells van per un altre món totalment diferent.

- T'ha donat molts mals de cap la presidència i, en cas afirmatiu, t'has plantejat mai dimitir?
- Home, a vegades, en calent, sí que deixes anar el: "Si fa falta, plego", però seriosament, en fred, no.

Xavier Lanza atenent l'entrevista de Manresainfo.cat. Foto: P.F.B.

- Existeix una vinculació o relació amb associacions similars d'altres poblacions?
- A vegades, no solament a nivell de Catalunya, sinó a la resta de l'estat, hem anat a fer visites com per exemple a Bilbao, a Terol, a Gandia, etc. per relacionar-te i veure com funcionen altres ciutats i com s'autogestionen les entitats germanes de la nostra. No ens distanciem pas gaire, malgrat que alguna vegada s'aporta alguna idea nova, com per exemple a Bilbao van veure com la neteja del barri antic se la gestionen els mateixos botiguers, m'imagino que amb algun acord amb l'Ajuntament que els deu exonerar d'algun pagament o alguna taxa, etc. En tot cas sempre són comparacions de models i ajuts en idees, ara bé, vinculació entre entitats no existeix. Visites de cortesia que es tornen quan es pot i pràctica de solucionar problemes o implantació de novetats.

- En els moments actuals són molts els botiguers que estan patint la crisi, teniu alguna bossa comú per ajudar, puntualment a algun associat que passi problemes econòmics?
- No, malauradament no, en tot cas això s'ho haurien de plantejar les administracions, les que cobren del sector del comerç, i malgrat haver-se intentat l'administració sempre respon que s'intentarà arreglar la problemàtica del sector, ja sigui del comerç o de la indústria, però a la que vas a un banc no et deixen els diners i encara no ha sortit ningú que estigui predisposat a l'ajut, i incrementar les quotes per fer aquest fons, creu-me, avui dia és impensable.

- Com resumiries en una frase publicitària la UBIC, per tal de fer-la més coneguda i temptadora per als comerciants no afiliats?
- A vegades si que hem intentat treure un eslògan que faci més atractiva l'afiliació, però avui per avui em quedo amb una frase que ja és antiga, però encara és vigent: "Manresa capital comercial". Ho amb frases, com: "Vine al centre", que també és molt apropiada, però sóc més partidari de promocionar a tota la ciutat, no només a un sector, per molt cèntric que sigui.

- Com viu la crisi el teu sector, el de material per a la construcció?
- Moltíssim, jo crec que és el sector que més la pateix. Estic relacionat, lògicament, amb altres empreses d'aquest sector i és impressionant la davallada que ha fet, a la que ara si van incorporant d'altres, com el d'automoció i el del consum ,més darrerament, que ara també ho estan patint, però els primers que vam notar la crisi va ser, indubtablement el sector de la construcció.

- Si tot va com sembla anar, que els carrers s'associen i cadascú fa la guerra per la seva banda, no creus que la UBIC, com a gran entitat acollidora està condemnada a la desaparició?
- No, jo diria que no. Ja hem dit abans que fa molt temps que alguns carrers o barris s'han autogestionat, crec que hi ha deu associacions i sempre ens hem entès, malgrat alguns moments tensos on no hem sabut entendre'ns , però sempre hem entès que com més units anem tot serà molt més fàcil i millor. Sempre que hi ha hagut algun carrer o sector que ens han vingut amb una problemàtica, com per exemple el tema dels aparcaments o les foto multes, nosaltres sempre hem col·laborat fent d'interlocutors. Pensa que mai serà el mateix la reivindicació d'una entitat que representa a tres cents associats que una altra que representi a quinze o vint botigues. Nosaltres sempre anem units .

- Teniu subvencions d'alguna administració?
- No sé si es podrien anomenar subvencions, m'explico. Nosaltres tenim l'encàrrec d'organitzar les dues fires, la de Maig i la de Novembre i per aquesta organització si que rebem uns diners que no valoraria com a subvenció ja que això significa una altra cosa. Simplement reben uns diners per l'organització de les fires que van en benefici de tota la ciutat, no solament per als botiguers ni per la UBIC.

Agraïm a l'amic Xavier Lanza l'estona que ens ha dedicat i li oferim la finestreta del diari per si mai vol afegir algun comentari que ens hagi quedat al tinter. Accepta gustós i ens acomiadem gaudint de la seva correcció i amabilitat.

TEXT: JOAN SOLER I GOLOBART
FOTOS: PERE FONTANALS i BOSCH