Ermites romàniques com la de Sant Jaume, de Sant Cristòfol, de Sant Esteve de Marganell i de Santa Cecília són acompanyades a l'escenari per diverses escenes de diferent vegetació. Podem trobar-hi zones riques en pi blanc, pinassa, alzines, roures i arbusts com el llentiscle, el marfull, l'aladern, el galzeran, l'arítjol, l'esparreguera, etc. En ocasions trobarem aquesta flora mediterrànio-boreoalpina combinada amb fons de paisatges agrícoles format per l'ordi i la civada. A més, en la zona de la riera de Marganell trobarem herbàcies de ribera com el jonc boval, els créixens o la cua de cavall, entre d'altres.
Parc Natural de Montserrat. Foto: PNM
Referent a la fauna, en les zones més boscoses podrem veure alguna tórtora, merla, bruel, tallarol gros i, sobretot, tudons, els parents bosquetans del colom vulgar. En zones més obertes podrem veure estols de ballesters, de la família dels falciots, roquerols, de la família de les orenetes, i algun bell pela-roques, amant de les roques muntanyoses i fàcilment distingible per les seves ales vermelles i negres amb petites taques blanques. També tenen els rapinyaires les seves zones, acotades i amb limitació de l'exercici de l'escalada en diferents èpoques de l'any per tal de preservar la seva nidificació i reproducció. Si som pacients i respectuosos, podrem veure a prop de cingleres i roques verticals els bells vols de l'àguila cuabarrada, el falcó pelegrí o l'aufrany.
El nostre rosegador més popular, l'esquirol, deixarà veureu el seu rastre gràcies a les pinyes rosegades i, si tenim fortuna, ens delectarà amb la seva bellesa i agilitat. Destacar que mamífers com la fagina, el gat mesquer i el porc senglar també són presents dins la biodiversitat del parc.
Degut a la pressió humana i als incendis que van assetjar Montserrat l'any 1986, la fauna, i especialment la gran fauna, varen iniciar un procés de regressió, situació que ara es troba francament en procés de recuperació gràcies a la protecció dels seus hàbitats. Com a punt culminant d'aquesta recuperació tenim la reintroducció d'un dels ungulats autòctons més espectaculars: la cabra salvatge. No queda gaire clar en els escrits històrics del Monestir si realment la cabra salvatge va viure a Montserrat, no obstant, l'entorn que hi presenta és l'idoni per aquesta espècie. Degut a això aquest fantàstic bòvid torna a ser al parc des del 1995, gracies a la reintroducció per part dels serveis de fauna de la Generalitat i al control i censos dels agents rurals.
Aquest procés es va iniciar amb l'alliberament de 4 exemplars (3 mascles i 1 femella) procedents dels Ports de Tortosa i Beseit que van donar el seu primer fruit 2 anys després amb el naixement dels primer cabrits. Des de llavors, la cabra s'ha anat reproduint regularment i junt amb posteriors alliberaments ha acabat configurant la població actual que supera els 200 exemplars.
Cries de cabra salvatge. Foto: Josep Batlle
La cabra salvatge és una espècie perfectament adaptada als medis rocosos sent un veritable espectacle natural el seu moviment pel mont i la seva escalada de rocs i pendents abruptes. Aquí és un habitant d'excepció gairebé sense depredadors, degut a això es controlen les seves poblacions mitjançant la caça selectiva per tal d'evitar l'aparició de malalties degut a un excés d'exemplars.
La cabra salvatge destaca per la seva esplèndida cornamenta, molt més desenvolupada en els mascles. El seu pelatge ocre i acanalat es similar en ambdós sexes, tenint el mascle unes taques negres als flancs i coll. És a mitjans de primavera on se les pot observar acompanyades per les primeres cries de l'any. Recordem que és un animal gregari (que s'agrupa en ramats) i que a Montserrat és més fàcil de veure que en d'altres llocs degut a la forta humanització de la zona i a que aquesta està més acostumada a la presència humana. Si teniu la oportunitat de veure-les, no dubteu en seure, observar i gaudir una bona estona de la seva particular bellesa. No intenteu competir-hi grimpant, no té rival conegut.
