Memòria.cat ha publicat el web Les Milicianes del Bages, una recerca elaborada per les historiadores Carme Botifoll, Conxita Parcerisas i Victòria Soler que recupera la trajectòria de setze dones de la comarca que es van allistar voluntàriament a les Milícies Antifeixistes l'any 1936. El portal reuneix context històric, biografies, fotografies i documentació, i posa en relleu l'impacte vital que la guerra i la postguerra van tenir en aquestes dones.
Una recerca per visibilitzar les dones que van anar al front
Memòria.cat ha estrenat el web Les Milicianes del Bages, una recerca sobre les dones que van anar al front de guerra l'any 1936, amb l'objectiu de donar visibilitat a les bagenques que es van allistar a les milícies després del cop d'estat del juliol del 1936. La iniciativa, impulsada per l'Associació Memòria i Història de Manresa, recupera les històries d'un grup de dones que van decidir defensar la República en un moment de convulsió política i social.
El web inclou una introducció al context històric i al paper de les dones milicianes a Catalunya, sovint absent dels relats tradicionals de la Guerra Civil. L'eix central del treball el formen les biografies de les setze milicianes del Bages, amb informació sobre les seves poblacions d'origen, les columnes on es van allistar i la trajectòria que van seguir durant i després de la guerra.
Setze trajectòries d'un compromís excepcional
Les dones procedien de diverses poblacions de la comarca: Balsareny (2), Cardona (1), Castellbell i el Vilar (2), Manresa (3), Navarcles (1), Navàs (1), Sallent (4), Sant Vicenç de Castellet (1) i Súria (1). El web també mostra fotografies i documentació conservada tant en arxius públics com en fons familiars, tot i que les autores remarquen la dificultat de la recerca per la manca d'informació disponible sobre les milicianes.
La guerra va marcar profundament la vida d'aquestes dones. Una va morir al front en acció de guerra, mentre que una altra va ser jutjada en Consell de guerra i empresonada. Com a mínim sis es van haver d'exiliar i, en molts casos, ja no van poder tornar als seus municipis d'origen a causa del rebuig social de la postguerra envers els defensors de la República.
Històries que surten a la llum
El web també explica dues històries destacades sorgides durant la recerca. Una és la de la família Enjuto-Mangas, que revela una falsedat documental produïda entre els anys de guerra i la postguerra. L'altra és la de Francesca Espinel, odontòloga que es va incorporar voluntàriament al front d'Aragó per exercir com a metgessa.
Aquestes aportacions, sumades al conjunt de biografies i materials, ofereixen una mirada més àmplia i complexa sobre el paper de les dones en el conflicte, lluny dels estereotips i les simplificacions habituals.
Un projecte per preservar la memòria democràtica
Les autores del web són les historiadores Carme Botifoll Benasat, Conxita Parcerisas Estruch i Victòria Soler Company, membres de l'Associació Memòria i Història de Manresa. Amb aquesta publicació, la plataforma Memòria.cat reforça la seva tasca de divulgació i preservació de la memòria històrica, aprofundint en episodis poc coneguts del passat local i aportant noves eines per entendre la participació femenina en la defensa de la República.
El web Les Milicianes del Bages esdevé així una nova eina per reivindicar les trajectòries d'unes dones que, amb la seva decisió i compromís, van desafiar els límits socials del seu temps i van deixar un llegat que ara comença a recuperar la visibilitat que mereix.
