L'any 2011 la mare del cineasta Jorge Dorado va conduir diversos quilòmetres en direcció contrària per una autovia. Dies més tard, els va arribar el diagnòstic: Alzheimer. Quan ja no podia viure sola, endreçant objectes personals de casa seva, ell i els seus germans van descobrir un manuscrit ple de detalls sobre la seva vida. A partir d'aquí, Dorado va veure la necessitat de donar a conèixer la seva història: "Neix del desig d'explicar la seva vida, però també la de tantes dones de la seva generació. De dones anònimes i desconegudes que tenien somnis i que van fer allò que van poder, amb encerts i errors". El film s'està rodant en diversos punts de Catalunya i aquest dimecres ha fet parada a l'Anònima de Manresa abans de viatjar a Luxemburg i París.

Quan la Luisa, que pateix un Alzheimer no diagnosticat, provoca un accident de trànsit i és ingressada a l'hospital amb pronòstic greu, en Jorge i l'Eva, els seus fills, descobreixen per casualitat les memòries que la seva mare va deixar enregistrades en velles cintes de casset. En escoltar-les, s'adonen que la Luisa, més enllà de ser filla, mare i esposa, va ser també, i sobretot, una dona a la recerca de propòsits, amor i llibertat en una època molt fosca. Amb aquest argument arrenca Las vidas posibles de mi madre, el nou film de Jorge Dorado (Madrid, 1976), que durant les darreres tres setmanes s'ha rodat en diferents localitzacions de Catalunya -Capellades, Terrassa, Barcelona o Manresa- i que pròximament viatjarà a Luxemburg i París.

Las vidas posibles de mi madre és un melodrama històric que narra la història de la Luisa, però que, tal com ha explicat el seu fill i director, Jorge Dorado, "no només honora la seva memòria, sinó també la de tantes dones anònimes i desconegudes que tenien somnis i que mai els van aconseguir". "Són dones que avui en dia en diríem males mares, que van ser dones que van lluitar com van poder pels seus fills, i que van fer el que van poder amb tots els seus encerts i tots els seus errors", ha destacat. El film arrenca als anys trenta -la Luisa va néixer l'any 1934-, de manera que "passa breument pel final de la Guerra Civil" i fa un salt fins als anys 50 i 60 passant per Madrid, Barcelona i París.

Dorado ha explicat que ha estat "molt bonic" poder viatjar per tots els records de la seva mare i, sobretot, "de poder-hi posar molta veritat". "Com que la pel·lícula es basa en la història real de la meva mare, que al final és la meva història, parteix d'un material molt autèntic i intento ser molt honest amb l'espectador", ha afegit Dorado. En aquest sentit, el director ha detallat que amb aquest rodatge es qüestiona molt més tots els detalls en comparació als altres projectes que ha dirigit: "Sobretot intento que tot sigui molt honest, tant amb la història com amb l'espectador".

Una de les particularitats del film és que hi apareix el mateix director -interpretat per l'actor Quim Ávila- i també la dona de Dorado, Maitane San Juan, que és actriu i s'interpreta a ella mateixa. Dorado explica que va trigar un any i mig a trobar les actrius que interpreten a la seva mare, però, en canvi, va ser "molt fàcil" trobar l'actor que l'interpreta a ell mateix. "Quan Quim Ávila va fer la prova em vaig quedar hipnotitzat, era com si m'estigués veient en un mirall", ha explicat. "Fa una mica de por perquè fa els mateixos gestos que faig jo, riu com ric jo, i fa coses molt estranyes", ha ironitzat. Per la seva banda, Ávila ha explicat que ha estat un "exercici curiós" el fet d'haver d'interpretar el seu propi director: "Hem hagut de fer una selecció de quin material ens interessa utilitzar i quin no i destriar quina part de la realitat ens interessa explicar i quina no".

Les dues actrius que interpreten a Luisa Dorado són Marina Guerola i Aida de la Cruz i, en l'etapa final, Mercè Sanpietro. Guerola i de la Cruz han explicat que han hagut de fer un treball conjunt "d'anàlisi del personatge, d'entendre-la psicològicament, de saber què vol i quins són els seus objectius per, després, passar tot això pel cos i fer un treball de mimetització". "Hem hagut de trobar una mirada comuna, una manera de caminar i de transmetre l'energia similar", ha relatat de la Cruz.

La pel·lícula és una coproducció entre els barcelonins Fasten Films i l'empresa amb seu a Luxemburg Deal Production.