
Alumnes del mòdul de picapedrer de l´Escola Taller de les Valls del Montcau treballant a Mura. Montse Ayala
L'Escola Taller de les Valls del Montcau, l'Escola Taller Lluís Domènec i Montaner de Reus (Baix Camp) i l'Escola Taller de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) formen uns trenta joves en l'ofici de picapedrer. Es tracta d'un dels oficis artesans vinculats a la construcció que s'està perdent i que sobreviu gràcies a iniciatives, principalment municipals, de recuperació del patrimoni. A les Valls del Montcau l'escola taller té com a finalitat recuperar construccions de pedra seca relacionades amb l'agricultura; a Reus els alumnes aprenen l'ofici mentre recuperen els pavellons modernistes de l'Institut Pere Mata; i a Cerdanyola rehabiliten l'església Vella de Sant Martí.
El picapedrer és l'artesà que s'encarrega de treballar la pedra, escantonar-la per donar-li forma, polir-la o gravar-la en funció de les necessitats de cada construcció. Aquest professional està en perill d'extinció i són poques les empreses del país i poques les persones que s'han especialitzat en aquest àmbit.
No obstant això, hi ha tot un patrimoni que necessita dels picapedrers, ja que la mecanització introduïda en el món de la construcció no pot substituir totes les tasques que assumien aquests professionals. Diverses iniciatives al país, principalment les vinculades a la recuperació del patrimoni, intenten fer sobreviure aquest ofici entre joves que veuen en el de picapedrer un futur professional.
A les escoles taller, els joves aprenen a fer servir les eines bàsiques del picapedrer, com el martell, el punxo i la traça. Es tracta d'una feina dura, diu un dels alumnes de l'Escola Taller de les Valls del Montcau, Raschid Moumni, que explica que els primers dies es va donar "molts cops de martell a les mans" quan intentava picar la pedra. Malgrat aquesta duresa, Moumni està convençut que aprendre aquest ofici li servirà per tenir una bona sortida professional, perquè "hi ha molt poca gent que s'hi dediqui", diu.
Un patrimoni vinculat a l'agricultura
El Consorci de les Valls del Montcau va posar en funcionament el maig de l'any 2008 una escola taller de picapedrers que culminarà l'any 2010 i que es complementa amb un mòdul de formació de treballadors forestals. Actualment s'hi formen vuit joves aturats.
Àdria Mazcuñán, directora de l'Escola Taller, explica que el projecte està estretament lligat a les iniciatives de recuperació del patrimoni de pedra seca dels municipis de Mura, Talamanca, Sant Fruitós de Bages, el Pont de Vilomara i Rocafort i Navarcles. Aquest és un territori ple de construccions que utilitzen aquesta tècnica, com els murs que contenien les feixes de les vinyes, les barraques de vinya o les tines.
El Consorci de les Valls del Montcau està aprofitant tot aquest patrimoni relacionat amb l'agricultura per promoure el turisme a la zona i per això està impulsant-ne la recuperació. Per fer-ho necessitava de picapedrers i segons Mazcuñán, això va evidenciar la manca d'aquests professionals. És per això que es va impulsar l'escola taller i el mòdul de formació de picapedrers.
Mazcuñán reconeix que la inserció laboral d'aquests joves no serà senzilla, ja que no hi ha empreses especialitzades que els puguin contractar. Per això, a banda de la formació professional que se'ls ofereix se'ls orienta laboralment perquè siguin emprenedors i perquè s'ofereixin directament a les administracions per assumir projectes de recuperació del patrimoni de pedra.
Fins ara, al mateix temps que aprenen l'ofici, aquests joves han treballat en la recuperació d'espais com la Font de la Tolega de Sant Fruitós de Bages, una barraca de vinya al costat del cementiri de Navarcles, la construcció d'escales de pedra en l'itinerari de les fonts de Mura i murs de pedra seca. La intenció del Consorci de les Valls del Montcau és que pròximament puguin treballar en la recuperació de les tines enmig de vinyes, un patrimoni únic al món que es vol explotar turísticament.
Picapedrers gòtics i modernistes
Una altra iniciativa vinculada a la formació de picapedrers i a la recuperació de patrimoni és l'Escola Taller Lluís Domènech i Montaner de Reus. Des de l'any 2001, aquesta escola taller forma cada dos anys una dotzena d'alumnes, que al mateix temps que aprenen rehabiliten els pavellons modernistes de l'Institut Pere Mata.
A Cerdanyola del Vallès, vuit joves més es formen des del mes de juny de l'any passat en l'ofici de picapedrer. En aquest cas intervenen en la rehabilitació de l'església vella de Sant Martí, un edifici gòtic construït entre els segles XVI i XVII. L'objectiu d'aquesta escola taller és formar joves en oficis tradicionals al mateix temps que es recupera el patrimoni.
Segons ha explicat Victòria Lopera, directora de l'Escola Taller de Cerdanyola, els alumnes s'encarreguen de restaurar la pedra interior malmesa pel pas del temps i per l'incendi que va afectar el temple durant la Guerra Civil. Els aprenents de picapedrer restauren in situ les pedres que es poden aprofitar dels arcs, portes i columnes i fan a mida les pedres que s'han de fer noves pel mal estat de les antigues.
Altres iniciatives
Arreu del país hi ha d'altres iniciatives relacionades amb la recuperació d'aquest ofici. És el cas de la que impulsa l'Associació d'Amics de l'Arquitectura Popular d'Alpicat (Segrià), que des de l'any 2000 organitzen un curs d'estiu d'arquitectura popular que ensenya l'ofici de picapedrer en diferents comarques, com l'Urgell, les Garrigues o la Segarra.