- Parlem de l'Estatut? Potser aconseguirem la independència abans que aprovin aquest Estatut...
- A veure, avui hi ha hagut una novetat important. Avui per primera vegada s'ha votat. Fins ara no hi havia hagut votacions, només converses. Avui s'ha votat i han quedat clars els tres sectors del Tribunal Constitucional: el heavy, l'hiperheavy i el gore, i ha guanyat l'aliança de l'hiperheavy i el gore, de manera que ara la ponència queda encomanada a un dels del sector hiperheavy nomenat pel PP en el seu moment. Això vol dir que les 15 nul·litats que estaven previstes, més les 20 interpretacions, més la castració química no haurà estat prou i ara faran una proposta de sentència encara més dura.

- Perquè al final, què hem de treure de les consultes? Procurar que els partits incorporin la independència en el seu programa? O s'ha de passar del que facin els partits?
- La primera cosa que ja s'ha aconseguit és que sigui la mateixa gent la que, d'una manera organitzada i malgrat la persecució de les administracions públiques espanyoles, entre elles la Generalitat de Catalunya i molts ajuntaments, siguem capaços de fer un sistema de votació amb plenes garanties en la que tothom pugui votar. I la segona, el fet d'esvair la por per a què la gent vegi que efectivament es pot votar per la independència de Catalunya i això l'estat espanyol i la Generalitat de Catalunya no ho poden impedir ni enviant la policia, ni enviant els jutges. Aquest és el primer balanç, que encara no s'ha acabat.

També s'ha de tenir en compte que amb la nova Llei de Referèndums aprovat el Parlament aquest passat dia 10, que va entrar el 14 d'abril en vigor, s'han començat a obrir converses per a posar en marxa un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya dins del marc legal i constitucional espanyol aprofitant les escletxes que té.

- Tot això ajudarà a que els partits polítics incorporin la independència sense complexos en els seus programes?
- Tant Convergència com Esquerra tenen aprovada la independència de Catalunya en els seus congressos, ho tenen en els seus estatuts, però no ho han incorporat en el programa de legislatura. Aquí el que s'està demostrant és que ja hi ha 250.000 persones que han votat sí a la independència i a la següent tongada s'hi afegiran unes 300.000 persones més. Per tant allò de "ai, és que no té suport social" o "és que la gent no està d'acord", no té validesa ja que hi ha desenes de milers de persones decidides a dedicar-hi el seu temps i a treballar com a voluntaris per a que això sigui possible i centenars de milers de persones que voten sí a la independència. Per això no només Esquerra i Convergència o Unió, sinó que també els socialistes o Iniciativa estan evolucionant tenint en compte aquesta mobilització social a favor de la independència, perquè la seva proposta real, de fa anys, que era fer un nou Estatut ha fracassat. Davant d'això només queden dos camins: o bé resignar-se a allò que el PSOE i el PP espanyols ordenin en el TC, o bé apostar per la independència.

- Estàs convençut, doncs, que amb el que surti del TC sobre l'Estatut, hi haurà amplis sectors del PSC que puguin fer el pas...
- Ja s'està produint. Hi ha personalitats del PSC que es declaren en aquest sentit i s'està produint quant a regidors i alcaldes del PSC de molts municipis que han votat a favor de les consultes.

- Les consultes d'Osona del passat 13D van ser un èxit amb la major participació de totes les que s'han fet. De qui és el mèrit?
- És mèrit, en primer lloc, dels propis votants. En segon lloc és mèrit de l'organització, de les prop de 2.000 persones que com a voluntaris van estar treballant per organitzar-ho per al mes de desembre. Però el principal mèrit és del poble.

- Bé, però el poble deu ser al mateix a Osona que a alguna altra comarca...
- Cert, també s'ha de tenir en compte la capacitat dels organitzadors per treballar i per treballar bé, i per una altra banda, hi ha el fet de no excloure ningú, que hi hagi colors polítics, ideològics i d'edat de tota mena que s'hi sentin còmodes i ben rebuts. En el moment que l'organització sigui parcial en el sentit que hi hagi sectors polítics, sectors socials, sectors econòmics o franges d'edat que quedin fora, l'organització se'n ressentirà.

En aquells municipis de menys de 500 habitants on hi ha menys cobertura dels grans mitjans de comunicació que apliquen un boicot deliberat  a les consultes per a que no se sàpiga –els que depenen de Godó i els que depenen de Montilla- a Osona es van aconseguir de mitjana 15 punts més de participació que en els pobles de menys de 500 habitants de fora d'Osona. Aquí sí que és clarament per la capacitat organitzativa i de treball per part dels voluntaris.