Memòria.cat ha publicat una nova recerca que eleva a 42 el nombre de soldats republicans enterrats al cementiri de Monistrol de Montserrat, vuit més dels que s'havien identificat en un treball anterior. L'estudi aporta noves dades biogràfiques i documentals sobre aquests combatents, la majoria dels quals van morir als hospitals instal·lats a Montserrat durant la Guerra Civil.

Trenta-cinc soldats a la fossa comuna

Segons la investigació, 35 dels soldats van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri i set més en nínxols llogats per familiars propers. Dels 42 combatents identificats, 39 van morir als hospitals de Montserrat entre el 15 d'abril de 1937 i el 20 de desembre de 1938, mentre que els tres restants eren soldats ferits evacuats durant la retirada republicana que van morir a Monistrol entre el desembre de 1938 i el gener de 1939.

El treball inclou un registre amb informació detallada de cada soldat, com ara el nom, lloc de naixement, professió, edat, estat civil, causa de la mort i circumstàncies del decés. La publicació es complementa amb una vintena de fotografies i reproduccions de documents històrics.

Una carta de 1958 permet ampliar la investigació

La recerca parteix d'un document localitzat a l'Arxiu Comarcal del Bages per l'historiador Joaquim Aloy i Bosch. Es tracta de la resposta de l'Ajuntament de Monistrol de Manresa a una petició enviada el 1958 per l'alcalde de Manresa, Joan Prat Pons, arran d'una circular del Ministeri de Governació franquista que demanava informació sobre possibles trasllats de restes al Valle de los Caídos.

Les dades s'han completat amb la consulta del Registre Civil del Jutjat de Pau de Monistrol de Montserrat, el padró municipal de 1939 i el registre del cementiri, fet que ha permès identificar nous noms i reconstruir les circumstàncies de les morts.

El monument franquista sobre la fossa

L'estudi també recorda que sobre la fossa comuna del cementiri monistrolenc les autoritats franquistes hi van construir un monument presidit per una gran creu i envoltat de 22 nínxols amb làpides dedicades a veïns de Monistrol assassinats a la rereguarda republicana, alguns dels quals sense que les seves restes hi fossin enterrades.

La investigació ha estat elaborada per Salvador Redó i Martí.