Memòria.cat ha presentat aquest dimecres el nou web que recupera i posa a disposició pública els noms de 1.015 persones que van passar pel servei de cirurgia de l'Hospital de Sant Andreu de Manresa entre els anys 1938 i 1939, en plena Guerra Civil espanyola. El projecte, elaborat a partir d'un document original conservat a l'Arxiu Comarcal del Bages, permet consultar els ingressos i sortides dels soldats atesos a l'aleshores Hospital Militar de Manresa durant els darrers mesos del conflicte.

La presentació s'ha fet al Museu de Manresa amb la participació de l'historiador Joaquim Aloy, la investigadora i autora de la relació Lourdes Castillo, la directora de la Fundació Sant Andreu Salut, Sílvia Graell, la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Manresa, Tània Infante, i el president de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Salvador Redó, que ha presentat l'acte.

El nou portal és fruit d'anys de treball i d'una llarga voluntat de donar forma pública a una documentació excepcional. El registre original és un volum manuscrit redactat inicialment per Joaquim Sarret i Arbós, que havia escrit una història de l'Hospital de Sant Andreu acabada l'any 1923. Quinze anys després, enmig de l'emergència sanitària provocada per la guerra, aquell mateix llibre va ser reutilitzat pels sanitaris per anotar-hi, de manera improvisada, els noms dels soldats que arribaven ferits al servei de cirurgia.

"És un element desconegut i amb una doble singularitat", ha explicat Joaquim Aloy durant la presentació. "D'una banda hi ha la història de l'hospital escrita per Sarret i Arbós i, de l'altra, el fet que aquest mateix volum acabés convertit en un registre dels soldats ingressats durant la guerra". L'historiador ha destacat la força simbòlica del document i la importància d'haver-lo pogut convertir en una eina pública de consulta.

Un document escrit enmig del caos de la guerra

Aloy ha recordat que Memòria.cat havia detectat aquest llibre fa gairebé quaranta anys, quan treballaven en la documentació sobre la sanitat durant la Guerra Civil a Manresa. Tot i això, la dificultat de desxifrar-ne la lletra havia impedit fins ara publicar-ne el contingut complet.

"Si haguessin estat escrits d'una manera més clara, això ja faria anys que estaria publicat", ha admès. "Hi ha noms molt difícils d'entendre". Per això ha valorat especialment la feina feta per Lourdes Castillo, de qui ha destacat la dedicació i la paciència invertides en el projecte.

La investigadora ha explicat que el primer contacte amb el document la va fascinar immediatament. "Aquest document permet que el context parli", ha afirmat. "És el reflex d'un moment d'estrès importantíssim". Castillo ha remarcat que la cal·ligrafia evidencia clarament les condicions en què es feia el registre: "No és una cal·ligrafia per deixar-la estètica, sinó una cal·ligrafia de feina, d'una persona d'un servei assistencial i pensat per salvar vides".

El registre correspon exclusivament a les persones ateses al servei de cirurgia de l'Hospital Militar. A partir de les anotacions, s'hi poden identificar noms, cognoms, dates d'ingrés i sortida, trasllats, altes i fins i tot defuncions. En alguns casos també hi apareixen observacions sobre el destí dels ferits o sobre la seva situació mèdica.

Castillo ha explicat que moltes de les anotacions van ser escrites amb gran rapidesa i amb múltiples abreviatures, fet que ha complicat enormement la transcripció. "Durant mesos vaig haver de familiaritzar-me amb aquella lletra", ha relatat. "Intentava entendre com era una S, una T o un cognom concret". Tot i la feina feta, els responsables del projecte assumeixen que encara hi pot haver errors i fan una crida a familiars i investigadors perquè aportin correccions o informació complementària.

L'Hospital de Sant Andreu, convertit en centre d'evacuació

El nou web també permet entendre el paper central que va tenir Manresa en l'organització sanitària republicana durant els últims mesos de la guerra. Després de l'ocupació franquista de Lleida, el 3 d'abril de 1938, la ciutat es va convertir en centre d'hospitals d'evacuació de l'Exèrcit de l'Est.

Això va obligar a transformar completament l'Hospital de Sant Andreu. Els pacients civils van ser redistribuïts en altres equipaments de la ciutat i l'edifici es va adaptar per acollir soldats ferits provinents del front.

"Imagineu-vos la convulsió total que això va representar", ha subrallat Aloy. "Van arribar dies en què entraven 150 ferits a l'estació de la Renfe i s'havien de distribuir entre els diversos hospitals". L'historiador ha subratllat que el document ajuda a entendre "el batibull" i "la feinada enorme" que van haver d'assumir els serveis sanitaris manresans en aquell context.

Segons ha explicat, l'Hospital de Sant Andreu es va veure ràpidament desbordat i es van haver d'habilitar nous espais com el convent de les Saleses, l'Institut Lluís de Peguera o altres edificis de la ciutat. "No ens podem ni imaginar la magnitud de tota aquella organització", va afirmar.

El registre també mostra l'evolució del conflicte i els moviments dels ferits. Hi ha soldats que rebien l'alta i tornaven al servei militar, altres que eren evacuats cap a Barcelona o Montserrat i alguns que morien a l'hospital mateix. Castillo ha remarcat que el document permet reconstruir parcialment "l'itinerari" d'aquestes persones i seguir el rastre dels seus desplaçaments durant la guerra.

Una eina per a les famílies i per a la memòria col·lectiva

Un dels objectius principals del projecte és facilitar que familiars de soldats republicans puguin localitzar informació sobre parents desapareguts o dels quals fins ara desconeixien el pas per Manresa.

"Per nosaltres, aquests mil noms tampoc no ens diuen gran cosa com a historiadors de Manresa", ha admès Aloy. "Però sabem que això pot ser molt útil per a famílies que algun dia puguin posar el nom del seu avi o del seu besavi al web i descobrir que va estar a l'Hospital de Manresa".

L'historiador ha reivindicat aquesta "funció social de l'historiador" i ha defensat que la feina de recuperació documental ha de servir per retornar noms i històries a les persones. El web incorpora un cercador que permet localitzar ràpidament els registres i consultar les dades disponibles de cada pacient.

Durant la presentació també s'ha explicat que la informació del nou portal s'ha pogut contrastar amb altres bases documentals de Memòria.cat, com els registres de soldats morts i enterrats al cementiri de Manresa, els fitxers de la Creu Roja o els arxius de republicans represaliats.

Aquest treball creuat ha permès enriquir encara més el projecte i confirmar dades sobre nombrosos soldats. "Tot va lligant", ha destacat Castillo. "Gràcies a la investigació podem arribar a tenir més dades i més coneixement sobre aquest moment tan convuls".

Quatre-centes sis morts en menys de tres mesos

Durant l'acte també s'han aportat dades sobre la mortalitat registrada a Manresa en aquells últims mesos de guerra. Aloy ha explicat que entre el 31 d'octubre de 1938 i el 24 de gener de 1939 van morir 406 soldats a la ciutat. "És un volum enorme", ha advertit. Molts d'aquests soldats havien passat pels hospitals manresans abans de morir. En paral·lel, el registre presentat ara identifica 41 persones mortes al mateix servei de cirurgia.

Les últimes anotacions del llibre daten del 18 de gener de 1939, només sis dies abans de l'entrada de les tropes franquistes a Manresa. Els responsables del projecte interpreten que aquella data coincideix amb l'evacuació definitiva dels hospitals republicans.

"Els últims dies van haver de ser terribles", ha afirmat Aloy. "No ens podem imaginar la feina de cuidar els ferits i anar-los evacuant cap al nord".

Reconeixement institucional i emoció durant la presentació

La directora de Sant Andreu Salut, Sílvia Graell, ha assegurat que el projecte "posa la pell de gallina" i ha destacat la importància de preservar aquesta memòria. "És molt difícil imaginar el que devia representar treballar en aquelles condicions", va dir. "Podem aproximar-nos-hi a partir del record recent de la pandèmia", ha manifestat

També la regidora de Cultura, Tània Infante, ha reivindicat el paper dels arxius i dels projectes de recuperació històrica. "Cada vegada que es presenta un web com aquest es recuperen recorreguts vitals que en algun moment es van perdre", ha afirmat. "És molt important conservar aquests documents perquè formen part de la vida de moltes persones".

El portal ja és accessible a través de Memòria.cat i inclou tant la reproducció del document original com la base de dades transcrita, gràfics estadístics i informació contextual sobre el funcionament de l'Hospital Militar de Manresa durant la Guerra Civil.

Per als seus impulsors, el projecte és també una manera de dignificar aquelles persones que van passar per l'hospital enmig del drama de la guerra. "En algun moment algú va decidir girar aquell llibre i començar a escriure-hi noms", ha recordat Castillo. "Era una manera de donar identitat i dignitat a aquelles persones".