Artés va viure dissabte una jornada de record i reconeixement amb la col·locació de llambordes Stolpersteine en homenatge a sis veïns deportats als camps de concentració nazis. L'acte, que va aplegar desenes de persones, va combinar la participació institucional, familiar i educativa en un recorregut pels espais vinculats a les víctimes.

Un projecte col·lectiu de memòria

La jornada va començar a la sala de plens de l'Ajuntament, on els familiars van rebre les llambordes commemoratives abans de la seva instal·lació. Posteriorment, a la plaça Francesc Blancher, es va presentar el projecte Stolpersteine a Artés, impulsat des del 2020 amb la implicació de familiars i un grup de recerca local.

Un recorregut pels espais de vida

El moment central de l'acte va ser el recorregut pels cinc domicilis vinculats a les víctimes, on es van instal·lar cinc llambordes i una placa commemorativa, en aquest cas coordinada amb el municipi de Vacarisses. Durant el trajecte, familiars van compartir les biografies dels homenatjats, mentre alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Miquel Bosch i Jover van recitar textos commemoratius.

Cada parada es va completar amb una ofrena de roses -una per cada deportat- i acompanyament musical, en un gest simbòlic de record i respecte.

Sis històries marcades per la deportació

Entre les persones homenatjades hi ha Secundí Pintó Cortina, l'únic supervivent, deportat a Dachau i alliberat el 1945. També els germans Joan i Josep Castells Aguilar, morts a Mauthausen, així com Isidre Creus Plans, vinculat a Vacarisses i també deportat al mateix camp.

Completen la llista Joan Estefanell Ramon i Antoni Corominas Berenguer, tots dos morts el 1941 després de l'exili i la deportació.

Cloenda institucional i compromís de futur

L'acte va finalitzar a la plaça dels Escacs amb diversos parlaments institucionals, que van posar en valor la importància de preservar la memòria històrica i defensar els valors democràtics i els drets humans.

Amb aquesta iniciativa, Artés incorpora la memòria dels seus veïns deportats a l'espai públic, convertint les Stolpersteine en un record permanent que interpel·la la ciutadania en el seu dia a dia.