Les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) revelen que el 60,3% dels 572 nadons nascuts a Manresa durant l'any 2025 tenen una mare que va néixer a l'estranger, una xifra que es concreta en 345 naixements. Amb aquest indicador, la capital del Bages es posiciona com un dels municipis de més de 50.000 habitants amb un percentatge més alt de mares d'origen internacional, una classificació on només es veu superada per l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. Si s'analitza el fenomen des de la perspectiva de la nacionalitat jurídica, un 46,9% de les mares residents a la ciutat tenen nacionalitat estrangera, la qual cosa equival a 268 nadons.
Davallada de parts al Bages i a la Catalunya Central
Aquesta realitat de la capital contrasta amb l'evolució del conjunt de la comarca del Bages, on la natalitat ha experimentat un lleuger retrocés de l'1,8% en comparació amb l'any anterior. En total, s'ha passat dels 1.231 naixements registrats el 2024 els 1.209 del 2025, deixant la taxa bruta de natalitat comarcal en 6,4 nascuts vius per cada 1.000 habitants, una dada lleugerament inferior a la mitjana del conjunt de Catalunya. En l'àmbit comarcal, un 43,3% dels parts corresponen a mares nascudes a l'estranger (524 infants) i un 33,7% a dones que mantenen una nacionalitat estrangera (408 infants).
A escala regional, la tendència a la baixa és encara més acusada. Les Comarques Centrals han liderat un dels descensos de naixements més importants de tot el territori català, patint una davallada del 5,0% amb un registre de 2.822 nascuts vius el 2025 enfront dels 2.971 del període anterior. Aquesta caiguda situa la taxa bruta de natalitat de la regió en un modest 6,5‰, només per sobre de les Terres de l'Ebre i de l'Alt Pirineu i Aran.
Malgrat aquesta davallada en el volum global de parts, l'indicador conjuntural de fecunditat de la Catalunya Central es manté en 1,18 fills per dona, un valor notablement superior a la mitjana catalana. En aquesta regió, l'edat mitjana a la maternitat s'ha situat en els 32,2 anys, mentre que el primer fill es té de mitjana als 31,3 anys. Pel que fa als noms més triats per les famílies del territori central, Nil (33 naixements) i Júlia o Julia (48 naixements) han estat els preferits d'aquest any.
Els naixements augmenten un 11% al Moianès
L'any 2025 es van registrar 102 nascuts vius a la comarca del Moianès, cosa que representa un increment del 10,9% en comparació amb els 92 naixements de l'any anterior i situa la seva taxa bruta de natalitat en 6,9 nascuts vius per cada 1.000 habitants. Pel que fa al perfil de les mares, el Moianès és una de les comarques catalanes amb un menor pes de la immigració en la natalitat: només el 15,7% dels nadons (16 d'ells) són fills de mare amb nacionalitat estrangera, mentre que el 84,3% restant (86 nadons) corresponen a mares de nacionalitat espanyola. Si s'analitza segons el lloc de naixement de la mare, el 72,5% dels nadons (74) són fills de dones nascudes a Catalunya, el 2,0% (2) de dones nascudes a la resta d'Espanya, i el 25,5% (26) de dones nascudes a l'estranger.
Un repunt històric en el conjunt de Catalunya
Aquesta dinàmica a la baixa de la Catalunya Central contrasta de manera significativa amb el balanç general del país. A tot Catalunya s'ha registrat un repunt del 0,8% en el nombre de naixements, aconseguint un total de 54.249 nadons (28.019 nens i 26.230 nenes). Aquest increment provisional trenca la tendència de caiguda continuada de la natalitat que el país arrossegava des de l'any 2008.
Tot i que la taxa bruta es manté estable en 6,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, l'indicador conjuntural de fecunditat ha disminuït lleugerament fins als 1,08 fills per dona. Així mateix, l'edat mitjana de les dones a la maternitat se situa en els 32,8 anys a escala catalana, i puja fins als 31,8 anys a l'hora de tenir el primer fill.
El perfil de les maternitats catalanes del 2025 també reflecteix una gran diversitat d'orígens. El 46,3% dels nadons nascuts a Catalunya tenen mare nascuda a l'estranger, mentre que el 48,5% tenen mare nascuda a Catalunya i el 5,2% a la resta d'Espanya. Per nacionalitat de la mare, el 65,3% dels nadons tenen mare de nacionalitat espanyola i el 34,7% de nacionalitat estrangera, un grup on destaca la nacionalitat marroquina com la més nombrosa, amb 4.373 infants. En l'àmbit general de Catalunya, els noms més populars de l'any han estat Júlia o Julia i Sofia o Sofía per a les nenes, i Biel i Nil per als nens.
