Imatge promocional dels Clepton per aquest segon CD. Foto: Txell Vidal

He sortit de casa una mica justa de temps. El Guillem, el Jet, el Pau, i el Xevi ja em deuen estar esperant. Hem quedat a casa el Jet a les 18.00. Aquest dilluns 12 de setembre han tret el seu segon CD, "Sentit Únic". Són Clepton, una banda manresana que està agafant cada vegada més força en l'escenari de música en català. El 2007 van començar la seva trajectòria grupal i des de llavors ja han tret una maqueta i un disc.

- Quant temps va passar des que vàreu compondre les cançons d'aquest segon treball fins que heu gravat el CD?
- J: Una eternitat.  X: Tot i així depèn de les cançons. P: Val a dir que des que vam treure a la venda el treball de "Seguint el Joc" ja vam començar a compondre i a pensar cançons per un pròxim disc. No hem parat, sempre hem anat fent.

- Hi ha cançons, en aquest mateix CD, que han tingut més temps de cocció, doncs...
- X: Entre cançó i cançó hi ha molta distància. N'hi ha una, "Primer Cant", que la vam acabar poc abans d'entrar a estudi.

- Totes les cançons que heu posat al disc són les que teniu o n'hi ha que heu decidit no treure a la llum?
- J: En general totes les cançons que hem fet les hem acabat i les hem resolt. Potser sí que tenim un parell de temes que mai hem publicat. G: Però la nostra tendència és de posar-nos molt a consciència amb una cançó i acabar-la. Tot i així a vegades quedem sorpresos perquè hi ha temes que quan es transmeten al públic canvien totalment...

- Per què ho dieu, això? Voleu dir que potser una cançó que han guanyat amb el temps?
- X: No, al contrari. Hi ha cançons de les quals n'estàvem molt satisfets i que com més les hem tocat davant el públic menys ens han convençut.

- Me'n podeu posar un exemple?
- J: En el cas de "Mai en l'oblit" –una cançó del CD antic-, al final hi vam afegir un toc diferent perquè vèiem que era necessari una mica de canvi: Les cançons t'ho demanen P: I "Autofoto a Còrdova", si no l'hem retocat 5 o 6 vegades no l'hem retocat cap.

- Ara que ens hem posat a parlar de retocar cançons... Expliqueu-me el procés de creació de les vostres peces.
- J: Et refereixes a la música o a la lletra?

- Què és el que surt primer?
- J: La música

- Doncs va.
- X: Comença amb petites idees. Cadascú aporta el seu granet de sorra i d'alguna manera anem unint totes les aportacions. J: És com el clàssic exemple de la cuina; tothom té un ingredient a posar i al local on assagem els posem als fogons. Cadascú aporta el que se li acut. El que és maco és la manera d'unir tots aquests ingredients i veure'n el resultat. Tots som molt tots. Som quatre cuinant.

- I la lletra com sorgeix?
- G: La lletra normalment és cosa del Jet.

- Els coneixements musicals que teniu els heu adquirit d'una formació clàssica?
- J: No som gens clàssics. G: Jo tot el que he estudiat ha estat de música moderna. Ara potser sí que m'he començat a posar una mica amb alguna cosa clàssica, però la base és de música contemporània. X: Jo no aplico mai les teories que he après. Jo componc una cançó i la componc sense tenir en compte res de teoria.

- Però perquè una cançó soni bé, no cal tenir unes nocions d'harmonia?
- X: Sí, però això apareix més cap al final. Quan apareix la idea, tu el que fas és provar-la, només guiant-te pel que t'ha vingut al cap. J: En general treballem més d'oïda que no fent servir els coneixements musicals. El Pau i jo sí que hem fet harmonia, i de vegades sí que ens va bé per alguna cosa. Però com ja et dèiem abans, com que tots som tots, el que no li surt a un, a l'altre sí i a la inversa i així anem fent perfectament. Tots hem estudiat alguna cosa de música, però no som músics de lletra, som músics de cor.

- Per què "Sentit únic"?
- P: Defineix molt bé el sentit que nosaltres donem a la vida o la manera que tenim nosaltres ara mateix de plantejar-nos-la.

- Parleu únicament de la vostra vida en l'àmbit musical?
- X: No, no, és tot en general. J: És una filosofia de vida. Tu pots tirar cap una banda o cap a una altra, però sempre has d'anar endavant, no pots tornar enrere. Quan fas una passa, ja l'has fet. I quan en fas una enrere, en realitat també l'estàs fent endavant. El temps tira endavant i sempre estàs caminant endavant, no pots retrocedir.

- I això ho retrateu molt en els temes d'aquest darrer CD. Parleu de vosaltres, són lletres personals?  
- J: Sempre hem insistit que les cançons que cantem són sempre de coses  que algun de nosaltres ha viscut o ha patit de prop. Parlem sobretot de la nostra experiència musical i de  tot l'enrenou que comporta el fet d'haver-nos de gestionar nosaltres mateixos el grup... I com que aquest projecte el tirem nosaltres endavant... Per força és fàcil que vulguem explicar les coses que ens anem trobant al llarg del camí.

- Des que vàreu començar vàreu decidir que us autogestionaríeu?
- X: Bé, de fet hem passat per diverses etapes, però hem conclòs que com ens va millor i com treballem més còmodes és autogestionant-nos, que és com ens trobem ara mateix. Sí que vam estar un temps formant part d'una productora i potser notàvem que no teníem un control tan directe sobre les accions del grup i això no ens agradava. J: Es podria dir que sempre hem estat un grup "lliure" però que conscientment i volent-ho, no fa tant que ho som realment.

- I em podeu explicar una mica de quina manera us autogestioneu?
- J: Som un equip d'autogestió, que el formem nosaltres quatre i cinc persones més, que són el Clepton Team. Entre tots nou ens repartim les tasques necessàries per tirar endavant. Tot el que faria una productora en tots els sentits ho fem nosaltres. Val a dir que comptem amb el suport de tècnic de Borni Audio and Lightning Systems.

- I el temps d'on el traieu?
- P: És qüestió de voluntat. Amb voluntat sempre arribes a tot arreu i com que això és una cosa que ens agrada, doncs no se'ns fa pesat. X: I també ho assaboreixes més. Valores més l'èxit; quan ho has fet tot tu, et sents més teu el resultat que n'esdevé. J: L'avantatge és que nosaltres ho controlem tot. Llavors els teus errors i els teus èxits són tot trofeus per tu.

- Tant el CD de "Seguint el Joc" com el de "Sentit Únic" els heu gravat tots dos a l'estudi Ultramarinos, a Sant Feliu de Guíxols. Com és? Què us hi  lliga allà?
- X: El cas del 1r CD va ser una mica per sort; nosaltres teníem uns quants dies lliures i Ultramarinos també. I vam decidir anar a gravar allà.  Sí que teníem alguna referència d'aquest estudi però hi vam anar una mica a cegues. P: I allà vam conèixer el Santi i el Víctor –els de l'estudi- i ens vam entendre molt bé. Tots dos tenen molt talent.

- I amb el segon CD no vàreu dubtar gens...
- P: No ens ho vam ni plantejar. J: Amb el "Sentit Únic", el Santi ha aconseguit trobar els sons que nosaltres desitjàvem en cada moment i això és genial. Ens hem entès molt i molt bé. Jo, d'aquest CD no hi canviaria res. P: Ha sortit ben bé com nosaltres volíem.

- En aquest darrer disc hi ha una cançó que es diu "Creus en el destí o ell creu en mi?". Vosaltres creieu en el destí o ell creu en vosaltres?
- J: El destí creu en nosaltres. G: La cançó parla d'això, justament. J: és una cançó que parla d'aquest camí nostre. És curiós perquè aquesta frase va venir un dia que estàvem parlant amb una de les persones que ara forma part del Clepton Team. Ens va dir que era increïble que ens haguéssim trobat tots quatre i que haguéssim tingut les condicions necessàries per formar el grup, i que sentíssim tan nostra la música que fèiem per començar a tirar endavant un projecte. I és inevitable demanar-te, el destí creu en tu?

- També hi ha una cançó que ja vàreu posar en el primer LP que vàreu treure... com és això?
- P: La primera maqueta que vam gravar va ser a finals del 2007 i no feia ni mig any que ens havíem consolidat com a grup. Vam gravar "Gota a gota" entre altres temes. I quan ja vam decidir enregistrar el primer CD, vam agafar dues de les cançons que havíem posat en aquesta maqueta, però "Gota a gota" ens va semblar que no l'havíem d'agafar. En canvi, ara és una cançó que ens agrada molt i quan vam anar a gravar "Sentit Únic" vam veure clar que l'hi havíem de posar.

- I una altra cançó que sorprendrà a tothom... "Fang a les botes". Què hi fan David Carabén de Mishima i Ramon Rodríguez de The New Raemon cantant amb vosaltres?
- G: Amb el David hem tingut la sort de tenir-hi vincles personals des de fa temps. A més va donar la casualitat que també estava gravant a Ultramarinos aquells dies. I amb el Ramon de The New Raemon va passar una mica el mateix; ell és amic del Santi i va estar encantat de col·laborar amb nosaltres.

- Quines diferències hi ha entre "Seguint el Joc" i "Sentit Únic"?
- P: A partir de l'experiència del primer treball, vam començar a treballar amb el segon. S'aprenen moltes coses...

- Heu madurat, doncs?
- P: Oi tant! I amb tots els sentits. Per anar a gravar a l'estudi ja saps com has d'anar preparat. I també es nota amb com han quedat gravats els temes. X: Hem crescut. J: Ara, mirant-m'ho amb més perspectiva, crec que "Seguint el Joc" és un CD que el podríem qualificar d'innocent. Hi ha temes molt bons i tots tenen el seu què, però tenen una pàtina d'innocència. En canvi aquest "Sentit Únic" és molt més conscient. Ens mirem la vida una mica més amb el cap tirat enrere.

- Actualment la música catalana està passant per un bon moment, però l'estil de música que agrada i que està triomfant no té res a veure amb el que feu vosaltres...
- G: Aquesta música que ara està de moda, ha arribat a estar-ho justament perquè abans no hi era. A nosaltres ens és igual què és o no és popular. Simplement fem el que ens agrada i el que sentim.

- I què feu?
- G: Clepton té un estil de música en català que no hi ha cap altre grup que el tingui. X: actualment hi ha molts grups de caire costumista, amb cançons més aviat lentes... nosaltres el que fem és recuperar el rock'n'roll en català, si és que mai hi ha hagut rock'n'roll en català...G: El que és curiós és que quan començàvem i la gent sentia la nostra música, ens demanaven: ¿i això és en català?

- Per què?
- X: Doncs perquè no és usual sentir un grup que toca tanta estona seguida sense cantar, simplement vivint la música. I és que a vegades no fa falta la lletra per expressar coses. Amb la melodia i prou ja s'expressa. J: Si una cançó et demana una cosa no li pots negar. Si una cançó et demana que duri 8 minuts i tu estàs sentint que no estàs posant palla, doncs l'has de fer durar 8 minuts. I intentarem tirar endavant amb això...

- Convenceu-me perquè compri aquest últim disc de Clepton.
- P: Escolta'l. Te'l pots descarregar de manera gratuïta per Internet. T'ha de convèncer el disc, no nosaltres.

- Què espereu amb aquest 2n CD, amb la gira i amb tot plegat?
- X: esperem obrir-nos, arribar com més lluny millor, créixer com a grup.

- Com us preneu aquest carril de "Sentit Únic"? Només penseu en l'objectiu on voleu arribar o no us plantegeu res i aneu fent moment a moment?
- P: No hem de deixar mai de tenir objectius però tampoc hem d'oblidar on som i on ens trobem. X: És com quan vas a pujar una muntanya. Saps que hi ha un cim on vols arribar, però primer has de caminar per arribar-hi.

- Voleu arribar al cim?
- Tots: Sí. G: Has de tenir uns objectius, saber cap on vas, però a la llarga el que t'omple és el camí. De què et serveix fer realitat el teu objectiu si no has gaudit el camí que estaves fent per aconseguir-lo? És concentrant-nos amb l'ara i amb l'aquí com s'arriba més lluny.