Actes programats
Divendres 6
- 17h. Sardanes per la pau a la Plaça de Santa Maria in Trastevere
- 18h. Rosari processional a la Basílica de Santa Maria
- 20h. Pregària amb la comunitat de Sant'Egidio
Dissabte 7
- 10h. Audiència del Sant Pare al Pati de Sant Dàmaso del Palau Apostòlic
- 16.30h. A la Plaça de Sant Pau extramurs: Ballada de sardanes (estrena de la sardana per la pau que ha compost Mons. Valentí Miserachs)
- 18.30h. Exposició fotogràfica “Virgo Serena”
- 19h. Concert de l'Escolania a la Basílica de Sant Pau extramurs
Diumenge 8
- 12h. Angelus a la Plaça de Sant Pere
- 13h. Missa presidida pel cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella a la Basílica de Sant Pere del Vaticà
- 17h. Ofrena floral i Visita espiritual a l'Església de la Mare de Déu de Montserrat de Roma
Dilluns 9
- 10h. Missa de Rèquiem pels confrares difunts presidida pel P. Abat de Montserrat, Manel Gasch i Hurios a la Basílica de Santa Maria Major
Fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat
La Confraria de la Mare de Déu de Montserrat es va fundar amb l'objectiu d'estendre i facilitar la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, amb la vinculació al Santuari i la creació de centres que, com autèntics petits santuaris, apropin l'amor que Déu manifesta a la seva Muntanya Santa a tots els fidels. Això es fa amb la pregària personal i, sobretot, amb l'organització de celebracions els dies que l'Església celebra la Mare de Déu, especialment les dues festes montserratines del 8 de setembre i del 27 d'abril. Cada any, el dissabte sobre el 27 d'abril, els confrares són invitats a pujar a Montserrat per a una celebració al Santuari, en la qual es dóna als nous confrares el recordatori i la medalla de la Confraria. Igualment, el dissabte sobre el 8 de setembre són invitats a venir a la celebració en record i sufragi dels confrares difunts.La Confraria té un centre principal, al Santuari de Montserrat, i centres delegats, escampats per tot el món, els quals participen de la vida i la pregària de Montserrat. Per a ser confrare cal inscriure's a qualsevol centre delegat o a Montserrat mateix. Els confrares no tenen obligacions determinades, però es recomana una vida activa de pregària. Per a facilitar-ho, el Santuari, la casa comuna de tots els confrares, proposa materials per a la pregària personal o en grup. Es recomana molt vivament la participació als actes que la Confraria organitza en els centres delegats.
L'advocació de la Mare de Déu de Montserrat és un dels títols marians amb més projecció arreu del món. La Imatge romànica original del segle XII ha donat lloc, mantenint els trets iconogràfics de la muntanya i la serra, a les més variades fesomies segons el lloc on s'ha inculturat aquesta advocació catalana. La pietat popular de cada país ha fet seus el somriure, les llàgrimes i la mirada maternal de Santa Maria que dóna consol a qui la pàtria enyora, abriga el cor de tots els qui l'han acollit a casa seva i il·lumina el camí de tots els qui la invoquen com a pelegrins.
A l'apartat de la Confraria, a la pàgina de l'Abadia de Montserrat, es pot trobar també un vídeo amb 166 de les imatges que hi ha de la Mare de Déu de Montserrat a Catalunya i arreu del món, i també un sobre la pròpia Confraria.
El programa del concert de l'Escolania de Montserrat, que porta per títol 800 anys de música litúrgica a Montserrat, a la Basílica de Sant Pau extramurs és el següent:
- Germinans germinabit. Cant gregorià
- O Virgo Splendens. Llibre Vermell (còdex s. XIV)
- O sacrum convivium. P. Benet Julià (1727-1787)
- Magnificat. P. Anselm Viola (1738 – 1798)
- Nigra sum. Pau Casals (1876-1973)
- Salve Regina Germinans. P. Ireneu Segarra (1917-2005)
- Fantasia quasi tonal. P. Jordi-Agustí Piqué (n.1963)
- Salve Regina. Bernat Vivancos (n.1973)
La mostra Virgo Serena, que es pot veure a la Basílica de Sant Pau extramurs, està formada per fotografies de gran qualitat de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat realitzades per Lluís Casals l'any 2001 amb motiu dels estudis radiogràfics i de restauració de la imatge. El nom de l'exposició reflecteix la placidesa del rostre de la imatge, que ja era vista d'aquesta manera pels romeus del segle XIV, segons els cant cinquè del Llibre Vermell de Montserrat.
